Sempre va tenir un caràcter feble. Va haver de defensar un imperi en decadència assetjat per les potències occidentals i sobretot pel creixent imperi japonès que havia ja començat la seua expansió. La seua relació amb l'emperadriuCixi va ser sempre molt íntima, ja que la va estimar com una mare durant la seua vida.
A ladècada del 1860, la dinastia Qing havia vençut revoltes amb l'ajuda de la milícies organitzades. El govern Qing llavors procedir a ocupar-se del problema de la modernització, que va procurar amb elMoviment d'auto-enfortiment, però als deu anys dins del regnat de l'emperador Guangxu la pressió occidental a la Xina era tan gran l'emperador es va veure forçat a donar-los tota mena de poders a través delstractats desiguals.[1] Dins de les reformes, es van formar diversos exèrcits modernitzats incloent l'Exèrcit Beiyang.
Laderrota en la guerra amb elJapó (1895) que va acabar amb elTractat de Shimonoseki, va tornar a posar en evidència la necessitat de noves reformes. Els polítics més occidentalistes van proposar que calia estudiar les tècniques occidentals per poder aplicar-les a la Xina, i sota el seu impuls es van traduir una bona quantitat d'obres científiques, tècniques i polítiques d'Occident. Per la seva banda els més reformistes com Kang Youwei creien que el retard del país no es podria modificar únicament amb mesures científiques o tècniques i que era necessari abordar reformes de caràcter polític.[2][3]
Emperador Guangxu
L'intent de reforma va durar des de l'11 de juny fins al21 de setembre de1898.[4] Durant aquest període Kang Youwei va enviar a l'emperador Guangxu una sèrie de peticions de reforma i la proposta de convertir la Xina en unamonarquia constitucional, seguint el model que van aplicar els japonesos en els canvis de larestauració Meiji, i que en una part Kang Youwei i els seus seguidors ja havien assajat a la província deHunan.[5]
Larebel·lió dels bòxers, basada en una rebel·lió de membres dels grups més conservadors, descontents amb la gran influència i poder que estaven prenent les companyies occidentals a la Xina. Els bòxers van protagonitzar moviments violents i atemptats contra les delegacions occidentals. La conseqüència més directa va ser el setge de Pequín de 1900 per les tropes occidentals, que va obligar el mateix emperador Guangxu i sa tia a fugir de laCiutat Prohibida cap aXi'an per tal de salvar la vida. Poc temps després d'això, l'emperador que encara no arribava als 40 anys, sumit en una profunda depressió, desconsol i esgotament anímic per tot el que estava ocorrent a la Xina, va morir. Minuts després de la seua mort, l'emperadriu Cixi trià successor al tron a un membre de la família real que només tenia tres anys,Puyi.
Els esdeveniments d'aquesta època, des d'un punt de vista occidental, foren plasmats en la novel·laHomes de Déu dePearl Buck. En 2008,Anchee Min va publicarL'última emperadriu, on es mostra de forma clara el regnat de l'emperador Guangxu als ulls de l'emperadriu Cixi i el tipus de relació que van tenir tia-nebot fins a la mort de l'emperador.