Movatterモバイル変換


[0]ホーム

URL:


Vés al contingut
Viquipèdial'Enciclopèdia Lliure
Cerca

Guangxu

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de:Emperador Guangxu)
Plantilla:Infotaula personaGuangxu
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Nom de templeᡩᡝᡯᡠᠩ i 德宗Modifica el valor a Wikidata
Nom pòstumᠠᠮᠪᠠᠯᡳᠩᡤᡡ ᡥᡡᠸᠠᠩᡩᡳ i 同天崇運大中至正經文緯武仁孝睿智端儉寬勤景皇帝Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(mnc)ᡯᠠᡳ ᡨᡳᠶᠠᠨModifica el valor a Wikidata
14 agost 1871Modifica el valor a Wikidata
Prince Chun Mansion (Xina)(en)TradueixModifica el valor a Wikidata
Mort14 novembre 1908Modifica el valor a Wikidata (37 anys)
Zhongnanhai (Xina)Modifica el valor a Wikidata
Causa de morthomicidi,arsenic poisoning(en)TradueixModifica el valor a Wikidata
SepulturaChongling Mausoleum (Qing dynasty)(en)TradueixModifica el valor a Wikidata
Emperador de la Xina
25 febrer 1875 – 14 novembre 1908 (mort en el càrrec)
← TongzhiPu Yi →
Emperor Mañjuśrī(en)Tradueix
25 febrer 1875 – 14 novembre 1908 (mort en el càrrec)
← TongzhiPu Yi →Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócap d'estatModifica el valor a Wikidata
Participà en
1898Reforma dels Cent DiesModifica el valor a Wikidata
Família
FamíliaCasa d'Aisin GioroModifica el valor a Wikidata
CònjugeLongyu
Consort Jin
Consort ZhenModifica el valor a Wikidata
ParesYixuan, Prince ChunModifica el valor a Wikidata  i Yehenara WanzhenModifica el valor a Wikidata
GermansZaifeng
Zaitao
Zaixun, Prince RuiModifica el valor a Wikidata
Premis

L'emperadorGuangxu oKwan-su (xinès tradicional: 光緒,xinès simplificat: 光绪,pinyin: Guāngxù,Wade-Giles: Kuang-hsü) (14 d'agost de1873 -14 de novembre de1908) va ser un emperadorxinès de ladinastia Qing, que va regnar sota la tutela de la seua tia, l'emperadriu regentCixi, qui exercí una políticaxenòfoba, que va concloure amb la intervenció militar de lespotències europees,Japó iEstats Units el 1900. Morí el 1908, i fou succeït perPuyi.

Sempre va tenir un caràcter feble. Va haver de defensar un imperi en decadència assetjat per les potències occidentals i sobretot pel creixent imperi japonès que havia ja començat la seua expansió. La seua relació amb l'emperadriuCixi va ser sempre molt íntima, ja que la va estimar com una mare durant la seua vida.

A ladècada del 1860, la dinastia Qing havia vençut revoltes amb l'ajuda de la milícies organitzades. El govern Qing llavors procedir a ocupar-se del problema de la modernització, que va procurar amb elMoviment d'auto-enfortiment, però als deu anys dins del regnat de l'emperador Guangxu la pressió occidental a la Xina era tan gran l'emperador es va veure forçat a donar-los tota mena de poders a través delstractats desiguals.[1] Dins de les reformes, es van formar diversos exèrcits modernitzats incloent l'Exèrcit Beiyang.

Laderrota en la guerra amb elJapó (1895) que va acabar amb elTractat de Shimonoseki, va tornar a posar en evidència la necessitat de noves reformes. Els polítics més occidentalistes van proposar que calia estudiar les tècniques occidentals per poder aplicar-les a la Xina, i sota el seu impuls es van traduir una bona quantitat d'obres científiques, tècniques i polítiques d'Occident. Per la seva banda els més reformistes com Kang Youwei creien que el retard del país no es podria modificar únicament amb mesures científiques o tècniques i que era necessari abordar reformes de caràcter polític.[2][3]

Emperador Guangxu

L'intent de reforma va durar des de l'11 de juny fins al21 de setembre de1898.[4] Durant aquest període Kang Youwei va enviar a l'emperador Guangxu una sèrie de peticions de reforma i la proposta de convertir la Xina en unamonarquia constitucional, seguint el model que van aplicar els japonesos en els canvis de larestauració Meiji, i que en una part Kang Youwei i els seus seguidors ja havien assajat a la província deHunan.[5]

Larebel·lió dels bòxers, basada en una rebel·lió de membres dels grups més conservadors, descontents amb la gran influència i poder que estaven prenent les companyies occidentals a la Xina. Els bòxers van protagonitzar moviments violents i atemptats contra les delegacions occidentals. La conseqüència més directa va ser el setge de Pequín de 1900 per les tropes occidentals, que va obligar el mateix emperador Guangxu i sa tia a fugir de laCiutat Prohibida cap aXi'an per tal de salvar la vida. Poc temps després d'això, l'emperador que encara no arribava als 40 anys, sumit en una profunda depressió, desconsol i esgotament anímic per tot el que estava ocorrent a la Xina, va morir. Minuts després de la seua mort, l'emperadriu Cixi trià successor al tron a un membre de la família real que només tenia tres anys,Puyi.

Els esdeveniments d'aquesta època, des d'un punt de vista occidental, foren plasmats en la novel·laHomes de Déu dePearl Buck. En 2008,Anchee Min va publicarL'última emperadriu, on es mostra de forma clara el regnat de l'emperador Guangxu als ulls de l'emperadriu Cixi i el tipus de relació que van tenir tia-nebot fins a la mort de l'emperador.

Referències

[modifica]
  1. Wang, Dong.China's Unequal Treaties: Narrating National History (en anglès). Lexington Books, 2005, p. 1.ISBN 0739112082. 
  2. Ceinos, Pedro.Historia breve de China (en castellà). Sílex, 2006.ISBN 84-7737-173-3. 
  3. Navarro, Jonatan. «La Reforma de los Cien Días de 1898» (en castellà), 09-03-2016. Arxivat de l'original el 2021-03-03. [Consulta: novembre 2016].
  4. Franke, Herbert; Trauzettel, Rolf.El Imperio Chino (en castellà). Madrid: Siglo XXI de España Editores, 1984.ISBN 84-323-0120-5. 
  5. Schirohauer, Conrad; Brown, Miranda.Breve historia de la civilización china (en castellà). Barcelona: Bellaterrra, 2006.ISBN 978-84-7290-555-9. 

Precedit per:
Emperador Tongzhi

Emperador de la Xina
1875 - 1908

Succeït per:
Emperador Xuantong

AWikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:Guangxu
Registres d'autoritat
Bases d'informació
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Guangxu&oldid=36524341»
Categories:
Categories ocultes:

[8]ページ先頭

©2009-2026 Movatter.jp