| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 9 juny 1887 Placetas (Espanya) | ||
| Mort | 3 juny 1937 (49 anys) Alcocero de Mola (província de Burgos) | ||
| Causa de mort | mort accidental,accident aeri | ||
| Sepultura | Monument als Caiguts(1961–2016) | ||
 Comandant general de la VI Divisió Orgànica | |||
| 19 juliol 1936 – 17 agost 1936 ← Domènec Batet i Mestres –Gregorio Benito Terraza → | |||
| Director general de Seguretat | |||
| 13 febrer 1930 – 15 abril 1931 –Carlos Blanco Pérez → | |||
| Dades personals | |||
| Altres noms | W. Hooper Koeltz | ||
| Formació | Acadèmia d'Infanteria de Toledo-infanteria (–1907) | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | militar, oficial | ||
| Activitat | 1904 - 1937 | ||
| Carrera militar | |||
| Lleialtat | Restauració borbònica | ||
| Branca militar | Arma d'infanteria de l'exèrcit espanyol | ||
| Grau militar | general de brigada | ||
| Conflicte | Guerra Civil espanyola Guerra del Rif campanya del Quert Campanya de 1909 | ||
| Altres | |||
| Títol | Duc | ||
| Germans | Ramón Mola Vidal | ||
| Premis | |||
Emilio Mola Vidal (Placetas,Villa Clara,Cuba,9 de juliol de1887 –Castil de Peones,Alcocero,província de Burgos,3 de juny de1937) fou unmilitarespanyol i un dels líders de l'intent decop d'estat del 18 de juliol de1936 i la rebel·lió militar subsegüent amb la qual s'inicià laGuerra Civil espanyola. ElpoetaxilèPablo Neruda, que fou diplomàtic destinat a Espanya, dedicà al general uns dels seus més ferotges versos al poema "Mola en los infiernos", inclòs al recullResidencia en la Tierra.
Se li atribueix haver creat el terme militar conegut com acinquena columna,[1] que defineix la resistència aliada dins de territori enemic quan la va emprar en la conquesta de Madrid a laGuerra Civil espanyola.
Mola nasqué aCuba, quan encara eracolòniaespanyola, on el seu pare,capità de laGuàrdia Civil destinat allí, estava destacat i on s'havia casat amb la seva esposa cubana.
Després de laguerra hispano-estatunidenca de1898, la família torna a Espanya. El28 d'agost de1904, Mola ingressa a l'Acadèmia d'Infanteria de Toledo el1904. Després de la seva formació i graduació com atinent (1907), època en què dirigia aquesta Acadèmia elcoronelJose Villalba Riquelme, fou destinat alRegiment d'Infanteria de Bailén, i després serví a la guerra colonial espanyola delMarroc, alRegiment d'Infanteria de Melilla, on rebé laMedalla Militar Individual per lacampanya de 1909, i es convertí en una autoritat en assumptes militars. L'1 d'agost de1911 entrà d'oficial a lesFuerzas Regulares Indígenas, amb les quals participà en les operacions de la plana delZaio. El maig de1912 fou ferit de gravetat a lacuixa dreta, fet que li suposà el seu primer ascens permèrits de guerra acapità.
En recuperar-se, fou enviat alRegiment d'Infanteria de Ceriñola, amb el qual tornaria aIzhafen,Imarufen iTalusit; i lluitaria també a la zona deTetuan, on aconseguí el seu segon ascens, acomandant, novament per mèrits de guerra.
El1915 és destinat albatalló decaçadorsAlba de Tormes deBarcelona, i dos anys i mig després passaria perMadrid i després aCeuta com aJutge de Causes de la seva Comandància General.
Al càrrec del Grup deRegulars de Ceuta número 3 participa en laGuerra del Rif en diverses batalles l'octubre de 1919 i 1920:Malalien,Wad Ra,Alcázar Seguer,Kudia Tahar,Alad Lau,Kobba d'Arsa, etc. El juny de 1921 és ascendit atinent coronel i destinat alRegiment d'Infanteria d'Andalusia aSantander. Tres mesos després, és cridat per cobrir la vacant al front delsRegulars de Melilla i torna a participar en importants operacions militars, com la deDar Accoba. Gràcies a l'evacuació de la zona deLarraix, Mola és ascendit per mèrits de guerra a coronel i arriba al comandament delRegiment d'Infanteria deMelilla, amb el qual participaria en elDesembarcament d'Alhucemas. El 1927, amb quaranta anys, és ascendit ageneral de brigada i es fa càrrec de la Comandància General de Larraix.
Mola fou tambéDirector de Seguridad el 1930, un càrrec polític on les seves idees conservadores el van fer molt impopular entre l'oposició socialista i liberal; una de les seves tasques més rellevants en el càrrec fou la reorganització del Cos de Policia, entre les quals s'incloïa la creació de la denominadaGuàrdia d'Assalt.
Després del triomf delFront Popular durant laRepública, Mola és empresonat i separat del servei actiu després d'associar-lo a la sublevació del generalJosé Sanjurjo Sacanell el1932, passant a la segona reserva. Els problemes econòmics que es derivaren de la suspensió de sou, el dugueren a fer joguines i a escriure en distints mitjans per a guanyar-se la vida. El1933, Mola ésamnistiat i reingressa a l'exèrcit, on col·labora a l'Estat Major Central amb Franco i d'altres. El 1935 accedeix a la comandància militar de Melilla i després és nomenat cap superior de les Forces del Marroc.
Després de la seva arribada al poder, el febrer de1936, el govern delFront Popular traslladà diversos caps militars intentant desmuntar la conspiració militar debades. Mola fou nomenatgovernador militar aPamplona, per considerar-se un lloc allunyat i que restava al marge d'assumptes polítics; des d'allà dirigí la conspiració militar que dugué alcop d'estat del 18 de juliol.[2]
Aviat Mola s'uní al grup d'oficials que planejaven uncop per enderrocar elrègim republicà. Així, el canvi de destinació feu que diversos militars d'alta graduació coincidissin aMadrid a primers de març, i allí designaren a Mola com a cap per a preparar la insurrecció militar, quan aquest es dirigia cap a la seva nova destinació, a Pamplona. El general Mola arribà a Navarra el14 de març de 1936. Per mediació deRaimundo García GarcíaGarcilaso, director delDiario de Navarra, elscarlins es posaren en contacte amb Mola el maig. Després de diverses reunions es produí un acord, amb la disposició de secundar la rebel·lió militar per part delsrequetès. Fou Mola qui, sota el pseudònim deDirector, envià les instruccions secretes a les unitats militars compromeses amb l'aixecament. El seu plantejament per a iniciar el cop i una vegada iniciat queda reflectit a les seves instruccions reservades. Així consta en la instrucció reservada núm. 1, firmada per Mola a Madrid el 25 de maig de1936 que deia:
| « | Se tendrá en cuenta que la acción ha de ser en extremo violenta para reducir lo antes posible al enemigo, que es fuerte y bien organizado. Desde luego, serán encarcelados todos los directivos de los partidos políticos, sociedades o sindicatos no afectos al movimiento, aplicándoles castigos ejemplares a dichos individuos para estrangular los movimientos de rebeldía o huelgas.[3] | » |
El19 de juliol de 1936, iniciat el cop, deia també Mola:
| « | Hay que sembrar el terror...hay que dejar la sensación de dominio eliminando sin escrúpulos ni vacilación a todos los que no piensen como nosotros.[3] | » |
Després de diversos retards, s'escollí el18 de juliol de1936 com a data per a iniciar el cop. Malgrat l'èxit de la rebel·lió en elprotectorat del Marroc, Mola esperà fins al19 de juliol per a sublevar-se aNavarra. Durant la nit del 18 al 19 de juliol mantingué una conversa telefònica ambDiego Martínez Barrio (President del Govern, per unes hores), en què li demanà que s'atingués a la més estricta disciplina per tal d'evitar els horrors d'una guerra que s'estava desencadenant. Mola no accedí argumentant que era massa tard i que no podia tornar enrere. El cop fracassà en l'objectiu de controlar la major part d'Espanya, però bona part de l'exèrcit li donà suport i la situació evolucionà ràpidament cap a una guerra civil.
Mola morí el3 de juny de1937 quan el seu avió (unAirspeed Envoy) s'estavellà, prop de l'actual localitat d'Alcocero, durant un temporal, quan tornava aVitòria. Fou el cap de l'exèrcit insurrecte del Nord fins a la seva mort el juny de 1937, en circumstàncies encara avui no del tot aclarides.[4]
En morirSanjurjo aPortugal, també d'accident aeri, el20 de juliol, Franco fou escollit comandant de l'exèrcit revoltat, així com aCap d'Estat de la zona controlada. Mola fou nomenat màxim responsable de l'Exèrcit del Nord. Les morts de Sanjurjo i Mola deixaren Franco com a únic líder delbàndol nacional. Això aixecà rumors que apuntaven Franco com a instigador de les morts dels dos rivals, però no s'ha descobert cap prova que ho avali.
| Càrrecs públics | ||
|---|---|---|
| Precedit per: Pedro Bazán Esteban | Director General de Seguretat 1930-1931 | Succeït per: Carlos Blanco Pérez |
| President | |
|---|---|
| Vocals | |
(← IV FRONT POPULAR) Govern anterior •••• Govern següent (← Junta Tècnica de l'Estat) | |
.svg)
.svg)
.svg)
.svg)
.svg)
.svg)
