Unaemboscada és unatàctica militar consistent en un atac basat en la sorpresa sobre un element enemic que es mou o ocupa una posició de manera temporal.
És una tàctica habitual en laguerrilla, ja que amb poques unitats es poden infligir danys considerables, perquè el bàndol sorprès requereix temps per a preparar-se per al combat o per a protegir-se dels atacs. L'emboscada és una estratègia de caça per a molts depredadors que, en comptes d'anar a cercar la presa, simplement aguaiten amagats que l'aliment aparegui.
Sent una tàctica molt antiga, elsromans van haver d'aprendre noves formes de lluita i d'uniformitat per a enfrontar-se als atacs d'indígenes comViriat. Temps després, l'ús tan freqüent d'aquesta tàctica va privar lapenínsula Ibèrica de la major part dels seus boscos, perquè durant laInvasió musulmana d'Hispània es cremaven per obligar l'enemic a sortir a camp obert.
L'ús per part dels primers humans de l'emboscada pot datar de dos milions d'anys quan els antropòlegs han suggerit recentment que les tècniques d'emboscada s'utilitzaven per caçar caça major.[1]
Un exemple de l'antiguitat és labatalla del riu Trebia.Hanníbal va acampar a poca distància dels romans amb el riu Trebia entre ells, i va ocultar una forta força de cavalleria i infanteria, prop de la zona de batalla. S'havia adonat, diuPolibi, "un lloc entre els dos campaments, de fet pla i sense arbres, però ben adaptat per a una embuscada, ja que estava travessat per un curs d'aigua amb marges escarpats, densament cobert de esbarzers i altres plantes espinoses, i aquí va proposar fer una estratagema per sorprendre l'enemic". Quan la infanteria romana es va enredar en combat amb el seu exèrcit, la força d'emboscada oculta va atacar la infanteria romana a la rereguarda. El resultat va ser la matança i la derrota dels romans. No obstant això, la batalla també mostra els efectes d'una bona disciplina tàctica per part de la força emboscada. Encara que la majoria de les legions es van perdre, uns 10.000 romans es van obrir camí cap a la seguretat, mantenintla cohesió de la unitat. Aquesta capacitat de mantenir la disciplina i sortir o maniobrar lluny d'unazona de mort és un segell distintiu de les bones tropes i l'entrenament en qualsevol situació d'emboscada. (Vegeu la referència de Ranger a continuació).
Hi ha molts exemples notables d'emboscades durant lesguerres romano-perses. Un any després de la seva victòria aCarrhae, elsparts van envair Síria però van ser expulsats després d'una emboscada romana a prop d'Antigònia. L'emperador romàJulià va ser ferit mortalment en una emboscada prop deSamarra l'any 363 durant la retirada de la sevacampanya persa. Una invasióromana d'Orient de l'Armènia persa va ser repel·lida per una petita força aAnglon que va realitzar una emboscada meticulosa utilitzant el terreny accidentat com amultiplicador de forces i ocultant-se a les cases.[2] El descobriment d'Heracli d'una emboscada planificada perShahrbaraz el 622 va ser un factor decisiu enla seva campanya
Posteriorment, la invenció delsexplosius va donar un nou caire a aquesta tècnica al conferir a petites i no gaire nombroses unitats el poder de destruircolumnes senceres, fins i tot blindades, en petites, però ferotgesescaramusses. Així els afganesos van poder acabar amb un exèrcit britànic sencer, fins llavors invicte, quan passava per un congost camí deJalalabad (Nangarhar) durant el segle xix.[3]
