| Eleccions al Parlament Europeu de 2014 | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
←2009  2019 → | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Data | 25 maig 2014 | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Tipus | eleccions al Parlament Europeu | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Càrrec a elegir | 751diputat al Parlament Europeu ≈VIII legislatura del Parlament Europeu. Durada del mandat: 5 anys | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Lloc web | elections2014.eu… | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Participació | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Resultat de la votació | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Entre el 22 i el 25 de maig de 2014, es van celebrareleccions alParlament Europeu a tots elsestats membres de la Unió Europea (UE), essent la vuitena elecció al Parlament Europeu des de les primereseleccions directes l'any 1979.
Els dies de les eleccions es van decidir pelConsell de la Unió Europea.[1] Les eleccions de 2014 es van dur a terme al maig en comptes del principi de juny, com havia estat el cas d'anteriors eleccions al Parlament Europeu. Aquestes eleccions es van anticipar per donar més temps a l'elecció delpresident de la Comissió Europea, pel que haurien coincidit amb el cap de setmana dePentecosta que cau durant les vacances escolars en molts estats membres.[2]
La crisi de la zona euro, part de larecessió global, va començar diversos mesos després de lesdarreres eleccions al Parlament del juny de 2009.[3] Tot i que afecta la majoria dels estats membres de la UE, les economies més afectades van ser les del sud d'Europa: Grècia, Xipre, Itàlia, Espanya, Portugal, però també Irlanda. Entre altres raons, les mesures d'austeritat afectaren significativament l'aprovació pública del lideratge de la UE. El percentatge dels grecs a favor del lideratge de la UE es va reduir de 32% el 2010 al 19% el 2013, mentre que a Espanya, l'aprovació es va reduir més de la meitat, del 59% el 2008 al 27% el 2013.[4] En general, només quatre dels vint-i-set països membres van aprovar el lideratge de la UE.[5]Peter S. Goodman suggerí que «la desconfiança sobre els tractats i convenis que mantenen unida l'Europa moderna apareix al punt més alt».[6] «Es preveu que els partits del sistema pateixin el seu pitjor paper» des de 1979; s'esperava que els tres partits majoritaris (PPE, PSE, ALDE) obtinguessin en conjunt el 63% dels vots, una pèrdua del 10% des de 2009.[7]
The Economist va estimar el gener de 2014 que els «euroescèptics populistes d'esquerra i dreta podria prendre entre el 16% i 25% dels escons del Parlament, enfront del 12% actual».[8]Euromoney va predir que els «euroescèptics populistes i nacionalistes» guanyarien al voltant de 150 escons al Parlament, gairebé el 20% del total.[9] Un article dePolicy Network de febrer 2014 suggerí que tot i l'atenció dels mitjans sobre els partits euroescèptics «sens dubte, segueixen sent modestos en comparació amb» els altres partits majoritaris, però «el seu creixement i la seva intenció de cooperar, signifiquen canvis importants per a la UE i la política europea».[10] En diversos països, s'esperava que els partits populistes d'extrema dreta guanyessin el seu major nombre de vots, incloent França (Front Nacional),[11] Països Baixos (Partit per la Llibertat),[12] Dinamarca (Partit Popular)[13] i Àustria (Partit Liberal).[14] A Grècia, laCoalició de l'Esquerra Radical (SÍRIZA) va liderar les enquestes d'opinió a partir de gener de 2014.[15] A Itàlia, el populista i antisistemaMoviment 5 Estrelles, segons les enquestes, s'esperava que fos el segon partit més votat després delPartit Democràtic, amb el 25% dels vots.[16]
El gener de 2014,José Manuel Barroso, president de la Comissió Europea, va afirmar: «Estem veient que, de fet, un augment de l'extremisme d'extrema dreta i de l'extrema esquerra», i va suggerir que l'elecció podria convertir-se en «un festival de retrets infundats contra Europa».[17]
ElTractat de Lisboa, que entrà en vigor l'1 de desembre de 2009, estableix que elParlament Europeu ha d'elegir elpresident de la Comissió Europea (el cap de l'executiu de la UE) basant-se en la proposta delConsell Europeu i tenint en compte el resultat de les eleccions europees (article 17, apartat 2 del TUE). Aquesta disposició s'aplicarà per primera vegada després de les eleccions del 2014.
Basant-se en aquest nou marc legal, almenys dospartits europeus s'han compromès oficialment a designar els seus líders i candidats a la presidència de la Comissió abans de l'elecció de 2014: elPartit Socialista Europeu (PSE),[18][19][20] i elPartit Popular Europeu (PPE).[21]
Tot i que el president del PPE ha compromès al partit a posar en marxa «un procés obert, transparent i competitiu per elegir el [seu] candidat a la presidència»,[21] alguns dels líders del partit han rebutjat la idea d'un procediment obert, com ara una primària, per designar el candidat del partit a la presidència de la Comissió. Tanmateix, s'estan duent a terme negociacions internes per determinar el perfil que ha de tenir el proper candidat del partit, en les quals els líders més destacats del PPE estan escollint bàndols. El difunt president del PPE,Wilfried Martens, expressà dubtes sobre una possible candidatura del primer ministre polonès,Donald Tusk,[22] mentre que la comissàriaViviane Reding ha fet públic el seu suport a un tercer mandat deJosé Manuel Durão Barroso.[23]
Pel que fa a l'Aliança dels Liberals i Demòcrates per Europa (ALDE), es diu que els seus membres estan tenint «dificultats» per trobar un candidat a la presidència de la Comissió abans de les eleccions de 2014. El partit podria estar valorant la possibilitat de deixar la Comissió en segon pla i concentrar-se en un altre alt càrrec de la UE: el secretari general de l'OTAN, el liberal danèsAnders Fogh Rasmussen, és un dels favorits per esdevenir president del Consell Europeu.[24]
Tot i que el PSE és l'únic partit que s'ha compromès a elegir un candidat pel 2014, s'està produint un debat sobre com dur a terme aquesta selecció a molts altres partits:
Es poden fer servir diferents processos de selecció oprimàries per sistemes polítics no unitaris com la Unió Europea:[27]
 | Aquest article o aquest apartat conté informació obsoleta o li falta informació recent. Podeucol·laborar actualitzant-lo o afegint-hi la informació que manca. «Motiu no especificat» |
Una de les temàtiques que centrarà aquestes eleccions europees en alguns estats és el dels processos d'independència que s'estan produint aCatalunya iEscòcia, car en ambdós casos està previst celebrar unreferèndum d'independència durant la tardor de 2014.[28]
A escala europea donen suport al procés d'autodeterminació, de forma més o menys explícita, l'Aliança dels Liberals i Demòcrates per Europa, elPartit Verd Europeu i l'Aliança Lliure Europea, encara que és aquest darrer partit el que aposta més clarament pel dret d'autodeterminació i la independència en el seu programa electoral.[29][30]
La situació econòmica de la zona euro i especialment dels països de la conca delMediterrani són un altre dels temes centrals de la campanya, que té lloc en mig d'un clima de descontentament social prodüit per les retallades efectuades pels diversos governs europeus.[31]
L'existent crisi política entreUcraïna iRússia també ocupa un paper central en la campanya, així com la desafecció amb la política.[31]
_07.JPG)
Amb relació a Catalunya s'especulà que els partits a favor de laconsulta sobre la independència podrien concórrer junts a les eleccions europees, encara que al final no fou així.[32] Els programes electorals dels partits catalans pro-consulta (CiU,ERC iICV-EUiA) advoquen pel dret a decidir del poble català, però únicament la candidatura formada per Esquerra Republicana de Catalunya, Nova Esquerra Catalana i Catalunya Sí defensa explícitament la independència de Catalunya.
Els candidats catalanoparlants, nascuts o amb residència als Països Catalans dels partits amb representació al Parlament Europeu durant la legislatura 2009-2014 són:
Els electes catalanoparlants, nascuts o amb residència als Països Catalans durant la legislatura 2014-2019 són:
El principal debat, i l'únic entre cinc candidats, va ser organitzat per laUnió Europea de Radiodifusió el 15 de maig de 2014 i emès per televisions de tot Europa. Hi van participar Jean Claude Juncker, del Partit Popular Europeu; Martin Schulz, del Partit dels Socialistes Europeus; Guy Verhofstadt, del Partit de l'Aliança dels Liberals i Demòcrates per Europa; Ska Keller, del Partit Verd Europeu, i Alexis Tsipras, del Partit de l'Esquerra Europea.[34]
La televisió francesaFrance 24 i la ràdioRadio France Internationale, per la seva banda, van organitzar el primer debat cara a cara entre Jean-Claude Juncker i Martin Schulz el 9 d'abril de 2014, en francès.[35] Aquest format es repetiria el 8 de maig en les cadenes alemanyesZDF iORF en alemany,[36] el 13 de maig a les cadenes francesesLa Chaîne Info i Radio France Internationale en francès,[37] i el 20 de maig a la cadena pública alemanyaARD en alemany.[38]
A més, la cadena informativa paneuropeaEuronews va organitzar un debat a quatre entre Jean-Claude Juncker, Martin Schulz, Guy Verhofstadt i Ska Keller el 28 d'abril en anglès,[39] format que es repetiria l'endemà per Euranet Plus, un programa emès en ràdios nacionals i regionals de tot Europa,[40] i el 9 de maig a l'European University Institute i emès aRAI News 24.[41]
Finalment, Guy Verhofstadt i Ska Keller, candidats dels liberals i verds respectivament, van realitzar un cara a cara en francès el 19 de maig per a la cadena pública francesaFrance 2.[42]
.JPG)
Amb motiu de les eleccions de 2014, l'Esquerra Independentista delsPaïsos Catalans inicià la campanya propagandística «Amb la UE no tenim futur!» per denunciar els danys socials que comporta laUnió Europea. En aquest sentit, la Candidatura d'Unitat Popular (CUP), laCoordinadora Obrera Sindical (COS),Endavant (OSAN), elSindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC) iArran, s'uniren en l'edició i difusió de cartells, adhesius i periòdics, així com l'organització d'actes polítics.[43] Alguns dels actes més importants es duren a terme albarri de Sant Andreu de Palomar deBarcelona,[43] albarri del Carme deValència,[44] aManacor,[45] i aCapellades.[46]
| Estat | Grups del Parlament Europeu | Diputats | Notes | |||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| PPE | S&D | ALDE | Verds/ALE | CRE | EUA-EVN | ELD | NI | Nous | ||||||||||||
 Alemanya | 29 (CDU) 5 (CSU) | −8 | 27 (SPD) | +4 | 3 (FDP) | −9 | 11 (B'90/Grüne) | −3 | 7 (Linke) | −1 | 7 (AfD) 1 (FW) 1 (Piraten) 1 (TIERSCHUTZ) 1 (NPD) 1 (FAMILIE) 1 (ÖDP) 1 (PARTEI) | +14 | 96 | [47] | ||||||
 França | 20 (UMP) | −9 | 13 (PS,PRG) | −1 | 7 (UDI,MoDem) | −3 | 6 (EELV,MEI) | −6 | 3 (FG) 1 (AOM) | −1 | −1 | 24 (FN-RBM) | +21 | 74 | [48] [49] | |||||
 Regne Unit | 20 (Lab) | +7 | 1 (LibDem) | −10 | 3 (Green) 2 (SNP) 1 (PC) | +1 | 19 (Cons.) TBA (UUP) | −7 | TBA (SF) | TBA | 24 (UKIP) | +11 | TBA (DUP) | TBA | 73 | [50] | ||||
 Itàlia | 13 (FI) 3 (NCD-UDC) 1 (SVP) | −18 | 31 (PD) | +10 | −7 | 3 (AE) | +3 | 5 (LN) | −4 | 17 (M5S) | +17 | 73 | ||||||||
 Espanya | 16 (PP) 1 (UDC) | −8 | 14 (PSOE) | −9 | 1 (CDC) 1 (PNB) | 2 (ERC-NECat) 1 (ICV) 1 (LPD) 1 (PE) | +3 | 5 (IU) | +4 | 4 (UPyD) | +3 | 5 (Podem) 2 (C's) | +7 | 54 | ||||||
 Polònia | 19 (PO) 4 (PSL) | -6 0 | 5 (SLD-UP) | −2 | 19 (PiS) | +4 | 4 (KNP) | +4 | 51 | |||||||||||
 Romania | 5 (PDL) 2 (UDMR-RMDSZ) 2 (PMP) | +2 | 16 (PSD-UNPR-PC) | +5 | 6 (PNL) | +1 | −3 | 1 (M. Diaconu) | +1 | 32 | ||||||||||
 Països Baixos | 5 (CDA) | 3 (PvdA) | 4 (D66) 3 (VVD) | +1 | 2 (GL) | −1 | 1 (CU) | 2 (SP) | 1 (SGP) | 4 (PVV) | −1 | 1 (PvdD) | +1 | 26 | ||||||
 Bèlgica | 2 (CD&V) 1 (CDH) 1 (CSP) | −1 | 3 (PS) 1 (SP.A) | −1 | 3 (VLD) 3 (MR) | = | 4 (N-VA) 1 (Groen) 1 (Ecolo) | +2 | 0 (LDD) | −1 | 1 (VB) | 21 | ||||||||
 República Txeca | 4 (TOP 09) 3 (KDU-ČSL) | +4 +1 | 4 (ČSSD) | −3 | 2 (ODS) | −7 | 3 (KSČM) | −1 | 4 (ANO) 1 (Svobodní) | +5 | 21 | [51] | ||||||||
 Grècia | 5 (ND) | −3 | 2 (ELIA) | −6 | −1 | 7 (SÍRIZA) 1 (KKE) | +5 | −2 | 3 (XA) 2 (Potami) 1 (ANEL) | +6 | 21 | |||||||||
 Hongria | 11 (Fidesz-MPP) 1 (KDNP) | −2 | 2 (MSZP) | −2 | 1 (LMP) | +1 | −1 | 3 (Jobbik) | 0 | 2 (DK) 1 (Együtt-PM) | +3 | 21 | ||||||||
 Portugal | 6 (PSD) 1 (CDS-PP) | −3 | 8 (PS) | +1 | 3 (CDU) 1 (BE) | −1 | 2 (MPT) | +2 | 21 | |||||||||||
 Suècia | 3 (M) 1 (KD) | −1 | 6 (S) | 0 | 2 (FP) 1 (C) | −1 | 3 (MP) | −1 | 1 (V) | 0 | 2 (SD) 1 (FI) | +3 | 20 | [52] | ||||||
 Àustria | 5 (ÖVP) | −1 | 5 (SPÖ) | 1 (NEOS) | +1 | 3 (Greens) | +1 | 4 (FPÖ) 0 Others | +2 −4 | 18 | ||||||||||
 Bulgària | 6 (GERB) 1 (RB) | +1 | 4 (KB) | 4 (DPS) | +1 | −2 | 2 (BBTs) | +2 | 17 | |||||||||||
 Finlàndia | 3 (KOK) | −1 | 2 (SDP) | 3 (KESK) 1 (SFP/RKP) | 1 (VIHR) | −1 | 1 (VAS) | +1 | 2 (PS) | +1 | 13 | |||||||||
 Dinamarca | 1 (K) | 3 (S) | −1 | 2 (V) 1 (RV) | −1 +1 | 1 (SF) | −1 | 1 (N) | 4 (DF) | +2 | 13 | [53] | ||||||||
 Eslovàquia | 2 (KDH) 2 (SDKÚ) 1 (SMK-MKP) 1 (Most-Híd) | 4 (Smer) | −1 | 1 (SaS) | −1 | 1 (OĽaNO) 1 (Nova) | +2 | 13 | ||||||||||||
 Croàcia | 4 (HDZ) 1 (HSS) | -1 +1 | 3 (SDP) | −2 | 1 (HNS) | +1 | 1 (ORaH) | +1 | 1 (HSP-AS) | −1 | 11 | |||||||||
 Irlanda | (FG) | (Lab) | (FF) | (Greens) | (SF) | 11 | ||||||||||||||
 Lituània | 2 (TS-LKD) | –2 | 2 (LSDP) | −1 | 2 (LRLS) 1 (DP) | +1 | 1 (Koalicija) | 2 (TT) | 1 (LVŽS) | +1 | 11 | |||||||||
 Letònia | 4 (Vienotība) | 1 (Saskaņa) | −1 | 1 (LKS) | 1 (NA) | 1 (ZZS) | +1 | 8 | ||||||||||||
 Eslovènia | 3 (SDS) 2 (NSi-SLS) | 2 | 1 (SD) | −1 | −2 | 1 (Verjamem) 1 (DeSUS) | 2 | 8 | [54] | |||||||||||
 Xipre | 2 (DISY-EVROKO) | 1 (EDEK-KOP) 1 (DIKO) | 2 (AKEL) | 6 | ||||||||||||||||
 Estònia | 1 (IRL) | = | 1 (SDE) | = | 2 (REF) 1 (KE) | +1 −1 | 1 (I. Tarand) | = | 6 | |||||||||||
 Luxemburg | 3 (CSV) | 1 (LSAP) | 1 (DP) | 1 (Gréng) | 6 | |||||||||||||||
 Malta | 2 (PN) | 4 (PL) | 6 | |||||||||||||||||
| Total | Diputats | Notes | ||||||||||||||||||
| PPE | S&D | ALDE | Verds/ALE | CRE | EUA-EVN | ELD | NI | Nous | ||||||||||||
| 210 | 188 | 56 | 49 | 44 | 41 | 38 | 40 | 71 | 751 | |||||||||||
La campanya de recollida de signatures per laindependència de Catalunya anomenadaSigna un vot per la independència, impulsada des de l'any 2013 per l'Assemblea Nacional Catalana, va ésser prohibida durant la jornada de reflexió i la jornada de votació de les eleccions europees per part de la Junta Electoral Central del Regne d'Espanya.[55][56]
L'1 de juny de2013,Som lo que Sembrem i la Plataforma Aturem el Fracking s'agruparen per organitzar una consulta ciutadana multitemàtica aCatalunya, coincidint amb els comicis comunitaris de 2014. Posteriorment, s'hi afegiren la Xarxa per la sobirania energètica, laCandidatura d'Unitat Popular (CUP), la Plataforma per l'Auditoria ciutadana del Deute, la Plataforma Aturem Barcelona World, laPlataforma No a la MAT i l'Assemblea del Multireferèndum.[57] Amb aquesta iniciativa, les diferents entitats volien sotmetre a referèndum diverses qüestions, considerades com a imposades i contràries al sentit comú de la població, per tal d'aconseguir que s'expressés la voluntat popular de forma directa, determinant i vinculant, davant de la imposició de decisions contràries al sentit comú de la població.[58]
La consulta comptà amb quatre preguntes de temàtica general i una de local. Les generals giraren entorn dels cultius i aliments transgènics, al dret a referèndum vinculant per a les Iniciatives Legislatives Populars (ILP), al deute il·legítim i al control democràtic i directe de l'energia. Pel que fa a la pregunta de temàtica local, aquesta fou diferent en funció del territori. AlTarragonès,Alt Camp iBaix Camp es preguntà sobre el projecte Barcelona World; a laSelva,Pla de l'Estany,Gironès,Alt Empordà iBaix Empordà es feu sobre les línies de Molt Alta Tensió (MAT); i aLleida es feu sobre la municipalització del servei de l'aigua de la ciutat.[59]
A la consulta hi van poder participar tota persona major de 16 anys i resident a la comunitat autònoma de Catalunya. Pel que fa als mitjans de votació es va poder fer via electrònica al web de l'entitat entre el23 d'abril i el21 de maig; via vot anticipat en determinats centres socials i espais públics, entre el17 i el24 de maig; o vot directe a les taules properes als col·legis electorals el mateix25 de maig.[60] ElsMossos d'Esquadra, per ordre de laJunta Electoral Central i elTribunal Suprem van impedir la seva celebració.[61]
Durant el seu mandat va impedir la celebració d'un multireferèndum promogut per laCandidatura d'Unitat Popular (CUP) i diversos col·lectius de l'espai que esdevindriaCatalunya en Comú,[61]
.jpg)
