Movatterモバイル変換

[0]ホーム
URL:

Vés al contingut
Viquipèdial'Enciclopèdia Lliure
Cerca

Eleccions al Parlament Europeu de 1984 (Itàlia)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Eleccions al Parlament Europeu de 1984 (Itàlia)Modifica el valor a Wikidata
Eleccions al Parlament Europeu de 1984
 ←1979Modifica el valor a WikidataItàliaModifica el valor a Wikidata 1989Modifica el valor a Wikidata  → 
Data17 juny 1984Modifica el valor a Wikidata
Tipuseleccions al Parlament EuropeuModifica el valor a Wikidata
Part deeleccions al Parlament Europeu de 1984Modifica el valor a Wikidata
Càrrec a elegir81diputat al Parlament Europeu ≈II legislatura del Parlament Europeu. Durada del mandat: 5 anysModifica el valor a Wikidata
Participació
Electorat44.948.253Modifica el valor a Wikidata
37.069.626
   82.47٪
Punt percentual3.18
Nombre de vots vàlids35.141.553    Nombre de vots en blanc 712.129   Nombre de vots nuls 1.215.964
Resultat de la votacióModifica el valor a Wikidata
<1
2>
PCI  — Enrico Berlinguer
11.714.428   33.33٪
Punt percentual3.76
Diputat24 →27Nombre d'escons3
<1
2>
DC  — Ciriaco De Mita
11.583.767   32.96٪
Punt percentual3.49
Diputat29 →26Nombre d'escons3
<1
2>
PSI  — Carlo Tognoli
3.940.445   11.21٪
Punt percentual0.18
Diputat9 →9
<1
2>
MSI  — Giorgio Almirante
2.274.556   6.47٪
Punt percentual1.02
Diputat4 →5Nombre d'escons1
<1
2>
PLI-PRI  — Sergio Pininfarina
2.140.501   6.09٪
Diputat5
PSDI  — Giovanni Moroni
1.225.462   3.49٪
Punt percentual0.83
Diputat4 →3Nombre d'escons1
<1
2>
PR  — Enzo Tortora
1.199.876   3.41٪
Punt percentual0.26
Diputat3 →3
<1
2>
DP  — Emilio Molinari
506.753   1.44٪
Punt percentual0.72
Diputat1 →1
<1
2>
SVP  — Joachim Dalsass
198.220   0.56٪
Diputat1 →1
<1
2>
Federalisme  — Michele Columbu
193.430   0.55٪
Diputat1

Leseleccions al Parlament Europeu de 1984 a Itàlia van ser les eleccions celebrades el 17 de juny per a escollir als 81eurodiputats italians per a laII legislatura del Parlament Europeu.[1] La participació va ser del 82,47%, molt per sobre de la mitjana de laComunitat Econòmica Europea però quasi 3 punts menor que lesanteriors eleccions, i van ser guanyades pelPartit Comunista Italià.[2]

Context

[modifica]

L'elecció va tenir lloc a penes sis dies després de la mort del líder delPartit Comunista Italià (PCI)Enrico Berlinguer; aquest fet va influir molt en el vot, produint un resultat històric pel partit. Aquesta elecció va ser l'única vegada en la història italiana que els comunistes van aconseguir guanyar una elecció nacional, superant el domini de laDemocràcia Cristiana.[2]

Sistema electoral

[modifica]

La representació proporcional de la llista de partit era el sistema electoral tradicional de laRepública Italiana des de la seva fundació el 1946, per la qual cosa es va adoptar també per triar els representants italians alParlament Europeu. Es van utilitzar dos nivells: un de nacional per dividir elsescons entrepartits i un nivell decircumscripció per distribuir-los entre els candidats. A escala nacional, els escons es van dividir entre llistes de partits utilitzant el mètode de la resta més gran ambquota Hare. Tots els escons obtinguts per cada partit es van distribuir automàticament a les seves llistes obertes locals i als seus candidats més votats.[3]

Les regions italianes estaven unides en 5 circumscripcions electorals, cada una elegia un grup de diputats:[3]

  1. Itàlia nord-occidental:Vall d'Aosta,Piemont,Ligúria iLlombardia - 25 escons.
  2. Itàlia nord-oriental:Trentino - Tirol del Sud,Vèneto,Friül - Venècia Júlia iEmília-Romanya - 17 escons.
  3. Itàlia central:Toscana,Úmbria,Marques iLaci - 17 escons.
  4. Itàlia meridional:Abruços,Molise,Campània,Pulla,Basilicata iCalàbria - 15 escons.
  5. Itàlia insular:Sicília iSardenya - 7 escons.

Resultats

[modifica]

ElPartit Comunista Italià va guanyar les eleccions amb el 33,33% dels vots enfront del 32,96% deDemocràcia Cristiana Italiana, habitual partit guanyador de les eleccions nacionals a Itàlia. La resta de partits va tornar a no superar els 10 escons, sent el tercer més votat elPartit Socialista Italià amb un 11,21% dels vots i 9 escons, mentre elMoviment Social Italià i la coalició entre elPartit Liberal Italià i elPartit Republicà Italià van aconseguir un 6,47% i 6,09% respectivament i 5 eurodiputats.[2]

CandidaturaFacció europeaSufragisEscons
Vots%Dip.Dif.
Partit Comunista Italià11.714.42833,33%27▲ 3
Democràcia Cristiana ItalianaPPE11.583.76732,96%26▼ 3
Partit Socialista ItaliàUPSCE3.940.44511,21%9Es manté
Moviment Social Italià2.274.5566,47%5▲ 1
Partit Liberal Italià-Partit Republicà ItaliàLDE2.140.5016,09%5▲ 2
Partit Socialista Democràtic ItaliàUPSCE1.225.4623,49%3▼ 1
Partit Radical1.199.8763,41%3Es manté
Democràcia Proletària506.7531,44%1Es manté
Partit Popular del Tirol del SudPPE198.2200,56%1Es manté
Federalisme (Partit Sard d'Acció i altres)ALE193.4300,55%1▲ 1
Lliga Vèneta164.1150,47%
Vots a candidatures35.141.55394,80%81
Vots en blanc712.1291,92%Eligendo
Vots nuls o no vàlids1.215.9643,46%
Vots emesos37.069.62682,47%
Cens total44.948.253

Referències

[modifica]
  1. ↑«Decissió 83/285» (en anglès). Consell de la Unió Europea, 02-06-1983. [Consulta: 9 setembre 2024].
  2. ↑2,02,12,2«Eleccions europees de 1984» (en italià). Arxiu Eligendo - Ministeri de l'Interior, 17-06-1984. [Consulta: 26 gener 2025].
  3. ↑3,03,1«Llei 24 de gener de 1979, n. 18 - Normativa» (en italià). Presidència del Consell de Ministres, 24-01-1979. [Consulta: 21 agost 2024].
  • Vegeu aquesta plantilla
Eleccions legislatives
Eleccions europees
Referèndums
  • Vegeu aquesta plantilla
1979
1984
1989
1994
1999
2004
2009
2014
2019
2024
Fora d'any
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Eleccions_al_Parlament_Europeu_de_1984_(Itàlia)&oldid=36022686»
Categories:
[8]ページ先頭
©2009-2026 Movatter.jp