En la tradiciójueva, es considera que el nom d'una cosa conté part de la seva essència. Per aquesta raó, elnom de Déu és meritori d'un respecte especial.
El nom de Déu, quan s'escriu, s'ha de tractar amb reverència i s'ha de prendre cura de què aquest, un cop escrit, no sigui esborrat ni desfigurat. Està escrit en elstextos bíblics amb quatrelletres hebrees Iod (י), He (ה), Vau (ו) i He, formant eltetragrama (tradicionalment conegut, sobretot per als cristians, com a Jehovà, i actualment com a Jahvè). El nom de Déu no es pronuncia, substituint-se durant la pregària per formes alternatives, com araHaixem o millor,ha-Xem ('el nom', הַשֵּׁם). Un altre dels noms utilitzats ésAdonai (enhebreu אֲדֹנָי 'Senyor').
La diversitats de noms que donaren elsisraelites a Déu es deu a un intent per evitar la condemnació deLevític 24:16:
Així doncs, en funció del context es fa servir un nom o altre:Adonai, per exemple, és un nom que els jueus fan servir a les pregàries, ja que creuen que pronunciar Jehovà és un pecat. En termesgramàticsAdonai és de nombre plural, essentAdoni la seva versió singular. En aquest cas, el plural equival a una forma respectuosa i no a un plural sintàctic.
