(fr)L'Iris blanc | |
|---|---|
 | |
| Tipus | àlbum de còmics |
| Autor | Fabcaro Didier Conrad |
| Llengua | francès |
| Publicació | França, 2023 |
| Descriu l'univers de ficció | univers d'Astèrix |
| Sèrie | |
| Astèrix el gal | |
 | |
El lliri blanc (L'Iris blanc en francès) és el quarantè àlbum decòmic d'Astèrix, publicat el 26 octubre del 2023, amb guió, per primera vegada, perFabcaro[1] i dibuixat perDidier Conrad. Segons va explicar Fabcaro, la seva feina era com interí per donar temps aJean-Yves Ferri, el guionista dels àlbums anteriors, a continuar la seva sèrie de còmics paròdics sobreCharles de Gaulle.[2]
Cèsar ja no pot motivar les seves tropes. Ja no volen treballar ni lluitar contra els seus enemics gals. És llavors quan arriba una campanya publicitària amb un home, Dosventus, que assegura tenir una tècnica per motivar qualsevol persona en molt poc temps. Aquest és el mètode del «lliri blanc», que consisteix a mantenir la calma en cas de discussió i recitar màximes o refranys.Cèsar, convençut, decideix utilitzar aquest mètode per a les sevesguarnicions. Dosventus arriba al poble gal. Alguns dels vilatans com Bonamina, Ordralfabètix o l'Esautomàtix queden convençuts per aquest mètode i l'apliquen quan parlen.
Astèrix fa perdre els nervis a Dosventus, qui decideix capturar Bonamina per lliurar-la al Cèsar. Per això decideix portar-la a Lutècia amb el pretext d'ensenyar-l'hi perquè Bonamina sempre ha volgut viure a Lutècia i perquè ella vol tornar a veure el seu germà Homeopàtix.
La desaparició de la Bonamina fa infeliç Abraracúrcix i, per tant, Astèrix i Obélix el porten a Lutècia per trobar-la. Durant una actuació de Boxòfix a la qual assisteixen Dosceventus i Bonamina, l'Abraracúrcix, l'Astèrix i l'Obélix troben la dona del cap i aquesta descobreix que Dosventus la volia entregar al Cèsar, que apareix al mateix temps. Bonamina es reuneix amb amb el seu marit, i Astèrix i Obèlix per tornar al poble gal.
 | Aquest article o secció nocita les fonts o necessita més referències per a la sevaverificabilitat. |
El personatge de Dosventus es va inspirar fortament en un adepte alsaforismes,Paulo Coelho.[2] Des del punt de vista gràfic, es va inspirar inicialment tant enBernard-Henri Lévy com enDominique de Villepin.[3]
El tribú militar assegut a la dreta de Juli Cèsar s'assembla a Denis Olivennes, que entre altres càrrecs va ser director adjunt de recursos humans d'Air France, president i CEO deFnac i codirector del diariLibération (p. 6).
A la pàgina pàg. 29, l'AVG(Alta velocitat gal·la) i l'ADIC (Administració d'Infrastructures Carroviàries són paròdies dels equivalents francesos de l'AVE i d'ADIF. A l'originalC.G.V. (Char à Grande Vitesse) iS.N.C.F.(Société Nouvelle des Cars et du Foin), parodiantTGV iSNCF respectivament.
Elcarrinette (pàg. 36) i l'estacióCarrireting (Carri'Lib a l'original, pàg. 42), són les versions antigues depatinet i les estacions debicing a la versió adaptada (a l'original,Vélib o Autolib deParís).
Un dels personatges del grup d'amics de Dosventus, convidat a la taverna del grec Quatremixos (Lédeumagos a l'original, pàg. 35), visitant del Museu de Branlix (Kébranlix a l'original, pàg. 38) i espectador a les arenes de Lutècia (pàg. 47), s'assembla a l'autor de l'àlbum,Fabcaro.
Els artistes i les obres exposades al Museu de Branlix (pàgina 38) fan referència respectivament aBanksy (Banksix),Boltanski (Boltanskix),Andy Warhol (Andiuarhov) iMalèvitx (Malèvix).
El llogater delCharrireting s'assembla a l'actorVincent Lacoste (pàgina 42). Aquest últim va interpretar anteriorment el paper del jove Goudurix a la pel·lículaAstérix et Obélix : Au service de Sa Majesté, estrenada el 2012.
L'actor Boxoffix, de laComédie-Gauloise interpretantTot esperant els Gotots (En attendant Godos a l'original) a les arenes de Lutècia, adopta els trets de l'actorJean Rochefort (pàgines 43 i següents). L'obraTot esperant Gotots evoca l'obraTot esperant Godot deSamuel Beckett.
S'esmenten diversos llocs turístics de la capital francesa: elMoulin Rouge (pàg. 35), el restaurant Les Deux Magots (la taverna del grec Lédeumagos a l'original, traduït com Quatremixos, pàgina 35), el museu Quai Branly - Jacques Chirac (Museu Kébranlix, traduït com Branlix, pàgina 38), unafont Wallace (pàg. 40), les arenes de Lutècia (pàg. 43).
Els animals de la sèrie paral·lelaIdeafix i els Irreductibles (el gos Turbine i el gos Padgachix) apareixen per primera vegada a l'estació de l'AVG. (pàg. 32) i posteriorment davant del Museu Branlix, acompanyats del vell colom luteci Asmàtix (pàg. 38).
El còmic conté un gran nombre de frases pronunciades per francesos, més recordades pel públic francès que pel català. A la traducció, de Daniel Cortés Coronas, en molts casos s'han adaptat a frases pronunciades per catalans, o bé s'han canviat jocs de paraules intraduïbles, tractant de produir un efecte similar al que tindria un lector francès en llegir l'original.
| Aquest article o secció nocita les fonts o necessita més referències per a la sevaverificabilitat. |
Cantada perAbraracúrcix (pàgina 15):
Cantada per Assurancetourix (pàgines 20 i 21):
S'han substituït per cançons d'Els Pets (Tarragona m'esborrona iJo anava per milionari),Sopa de Cabra (El boig de la ciutat),Glaucs (Els teus ulls glaucs) i Ara va de bo (Ampolla de vi).
Com en tots els àlbums d'Astèrix, la campanya publicitària estava ben greixada. Deu mesos abans de l'estrena, el desembre de 2022 es publica un tràiler i es revela que un nou guionista,Fabcaro, succeeix aJean-Yves Ferri. El títol es va anunciar el març de 2023, seguit de la publicació de visuals, una portada provisional i, en plena temporada literària, una sèrie detires en diaris associats que no apareixeran a l'àlbum però que en presenten un tast.[12]
La portada real només s'havia de revelar, segons tota la lògica i les campanyes dels àlbums anteriors, uns deu dies abans de la publicació. Però el dijous 7 de setembre de 2023, un membre d'un grup deFacebook dedicat al món d'Astèrix va veure una còpia deThe White Iris venuda per 9 € de «segona mà» per un usuari de Vinted, tot i que se suposava que encara no s'havia publicat. La portada, que normalment es manté en secret durant unes setmanes més, es va revelar així. Elwebzine cultural belgaBranchés Culture es va apoderar de la informació i les Éditions Albert-René no van tenir més remei, l'endemà a la tarda, que oficialitzar aquesta portada.[12]
La tirada inicial de l'àlbum, incloses les traduccions, va ser de cinc milions de còpies.[13] Després de deu dies al mercat, es van vendre 511.500 exemplars a França.[14] Va acabar 2023 amb 1,5 milions d'àlbums venuts, dominant àmpliament la llista dels més venuts de l'any a França.[15]
| Còmics | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Llibres fora de la col·lecció |
| ||||
| Pel·lícules |
| ||||
| Sèries de televisió | |||||
| Videojocs | |||||
| Personatges | |||||
