The Informer | |
|---|---|
.jpg) | |
| Fitxa | |
| Direcció | John Ford |
| Protagonistes | |
| Producció | John Ford |
| Dissenyador de producció | Van Nest Polglase |
| Guió | Dudley Nichols |
| Música | Max Steiner |
| Fotografia | Joseph H. August |
| Muntatge | George Hively |
| Vestuari | Walter Plunkett |
| Productora | RKO Pictures |
| Distribuïdor | RKO Pictures iNetflix |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | Estats Units d'Amèrica |
| Estrena | 1935 |
| Durada | 91 min |
| Idioma original | anglès |
| Color | en blanc i negre |
| Descripció | |
| Basat en | The Informer(en) |
| Gènere | drama,cinema de ficció criminal ipel·lícula basada en una novel·la |
| Tema | Exèrcit Republicà Irlandès |
| Lloc de la narració | Irlanda |
| Premis i nominacions | |
| Nominacions | Oscar a la millor pel·lícula (1936) Oscar al millor actor (1936) Oscar a la millor direcció (1936) Oscar al millor muntatge (1936) Oscar al millor guió adaptat (1936) Oscar a la millor adaptació musical (1936) |
| Premis | |
      | |
El delator (títol original en anglèsThe Informer) és unapel·lícula de1935 dirigida perJohn Ford i protagonitzada per Victor McLaglen. Està basada en la novel·la de l'escriptor irlandèsLiam O'Flaherty. Va ser rodada en amb prou feines 3 setmanes.
El 2018, la pel·lícula va ser seleccionada per a la seva preservació alRegistre Nacional de Cinema dels Estats Units per laBiblioteca del Congrés com a "culturalment, històricament o estèticament significativa".[1][2][3]
Pel·lícula fortament personal per a Ford, que va significar el seu primer Oscar, feu que durant la seva gestació el director s'enfrontés una vegada més amb els productors. Va haver de rodar en un plató molt vell amb decorats pintats sobre lona, però Ford i el seu operador convertiren les textures visuals en regnes d'ombres, evitant la definició delatora dels fons. Algunes seqüències memorables (com el judici) forenimprovisades sobre la marxa.
La pel·lícula va ser nominada a sispremis de l'Acadèmia, dels quals en va guanyar quatre. McLaglen va guanyar el premial millor actor per la seva interpretació de Gypo Nolan, superantCharles Laughton,Clark Gable iFranchot Tone per la més recordadaMutiny on the Bounty, i Ford va guanyarel de millor director. Dudley Nichols va guanyar elpremi al millor guió adaptat, però el va rebutjar per desacords sindicals. Va ser la primera vegada que es va rebutjar un Oscar, tot i que el va reclamar tres anys després.[4] La pel·lícula també va guanyar l'Oscar a la millor banda sonora;Max Steiner el va guanyar per primera vegada. La pel·lícula va ser nominada ala millor producció,[5] així com a lade millor muntatge .
