Медный всадник (rus) | ||||
|---|---|---|---|---|
.jpg) | ||||
| Tipus | escultura monumental | |||
| Creador | Étienne-Maurice Falconet | |||
| Creació | 1768 | |||
| Gènere | escultura eqüestre iart públic | |||
| Moviment | rococó | |||
| Material | bronze | |||
| Mida | 10,4 ( ) m | |||
| Lloc del patrimoni cultural federal a Rússia | ||||
| Lloc | ||||
| Col·lecció | ||||
| Municipi | Sant Petersburg (Rússia) | |||
| Lloc | Senate Square(en) | |||
| ||||
ElCavaller de bronze (rus:Медный всадник) és una estàtua eqüestre dePere el Gran situada aSant Petersburg,Rússia. Va ser encarregada perCaterina la Gran, va ser creada per l'escultor francèsÉtienne Maurice Falconet. El nom deCavaller de bronze prové d'un poema amb el mateix títol escrit perAleksander Pushkin l'any 1833. Actualment aquesta estàtua és el símbol de Sant Petersburg.
Elpedestal de l'estàtua és una enormePedra de Tro i es considera que és la pedra més grossa moguda per humans.[1] En principi aquesta pedra pesava 1.500 tones i va quedar en 1.250 tones quan es va posar al seu lloc actual.
Aquesta estàtua es troba a la Plaça del Senat de Sant Petersburg, anteriorment ditaPlaça delsdesembristes. Caterina la Gran, una princesa alemanya casada amb unRomanof, volia quedar connectada amb Pere el Gran davant dels ulls del poble.[2] Ella va ordenar que es construís l'estàtua i va fer posar la inscripció en llatíPetro Primo Catharina Secunda MDCCLXXXII i en rusПетру перьвому Екатерина вторая, лѣта 1782 que signifiquen 'Caterina la Segona a Pere el Primer, 1782'.
Per a fondre l'estàtua debronze, que va haver de fer-se (1775) en dues vegades a causa d'un accident en el primer intent, van caldre 12 anys.
Denis Diderot va suggerir a Caterina que fosÉtienne Maurice Falconet qui s'encarregués de fer l'estàtua.
Per a fer el pedestal es va escollir un bloc enorme de pedra conegut com aPedra de Tro (en rus:Гром-Камень) trobat aLakhta, a 6 km a l'interior delGolf de Finlàndia l'any 1768.[3] Aquest nom depedra de tro `provenia d'una llegenda local. Per a transportar-la va caldre el projecte d'un enginyer anomenatCarburis que ho va fer mitjançant un trineu que discorria sobre esferes metàl·liques i només es va utilitzar energia humana, no la d'animals.[4]
