 Placa aLlofriu amb un text d'Els pagesos | |
| Tipus | obra literària |
|---|---|
| Fitxa | |
| Autor | Josep Pla i Casadevall |
| Llengua | català |
| Publicació | Catalunya, 1968 |
| Editor | Josep Vergés (Destino) |
| Dades i xifres | |
| Nombre de pàgines | 697 |
| Sèrie | |
| Obra Completa | |
Els pagesos, originalment publicat el1952[1] per l'Editorial Selecta, esdevingué el vuitè volum de l'Obra Completa de Josep Pla publicat el1968 perDestino. Inclou les obresEl pagès i el seu món,El campanaret iEl carrer Estret. El primer,El pagès i el seu món, és un assaig ja publicat —de forma més reduïda— el 1949 encastellà sota el títolViaje a pie on utilitza articles publicats recentment per narrar la vida apagès.El campanaret, per la seva banda, és una ficció que, mitjançant articles publicats, descriu el poble fictici de Torrentbò, transsumpte deLlofriu. Finalment, el volum també inclou la primera novel·la de Josep Pla,El carrer Estret (1951), situat a la vila imaginària de Torrelles, recreació fictícia dePalafrugell.[2]
Del pròleg d'aquest volum procedeix el mite autoconstruït del «Pla pagès»:
| « | En el fons del fons, jo no sóc més que un pur i simple pagès —un rústic sofisticat per la cultura dels nostres dies. Em semblà que fer un llibre sobre els pagesos era com parlar de la família | » |
| — Josep Pla | ||
Escrit de forma àgil i amena entrePalafrugell iCadaqués, des de la tardor de 1949 fins a la primavera de 1951, aquesta obra, precedida d'un important pròleg de reflexió sobre el gènere novel·lístic, és un dels llibres més famosos i més reeditats deJosep Pla, juntament ambEl quadern gris.El carrer Estret va guanyar, lanit literària de Santa Llúcia de 1951, la tercera convocatòria delpremi de novel·la Joanot Martorell, concedit per un jurat format perMiquel Llor,Salvador Espriu,Maurici Serrahima,Antoni Vilanova iJosep Miracle.[3]
Gràcies a les gestions de l'editorJosep M. Cruzet,El carrer Estret va poder aparèixer a les llibreries la setmana després d'haver-se-li atorgat el guardó, tot i la censura franquista.
El narrador-protagonista és unveterinari deBarcelona que arriba a Torrelles (una població fictícia -que s'identifica amb Palafrugell- que es troba a cavall entre el món agrícola i l'industrial) per ocupar-ne una plaça. De mica en mica, el protagonista s'integra en el poble, amb l'ajuda de la seva cuinera, la Francisqueta, i explica els fets característics i d'interès locals que s'hi van produint. El tarannà del veterinari (manescal) s'identifica amb el mateix Josep Pla.[4]
L'any 2001, amb motiu de la commemoració dels cinquanta anys que l'Editorial Selecta deJosep M. Cruzet va publicar la novel·laEl carrer Estret de Josep Pla, es va inaugurar la primera exposició temporal de laFundació Josep Pla tituladaEl carrer Estret, la poètica de la banalitat. L'exposició recordava aquest esdeveniment i mostrava alguns documents relacionats amb el moment de la publicació de la novel·la, les primeres reaccions de la crítica i una breu anàlisi de les característiques més remarcables de l'obra.El carrer Estret, la poètica de la banalitat acompanyava el lector a entrar en el joc literari de Pla, on la seducció prové de la mediocritat de la vida quotidiana i de la passió per les «poques coses», gràcies a la «intel·ligència poètica» de l'autor. El mateix any també es va organitzar la Jornada d'Estudi Cinquanta Anys d'El carrer Estret.[3]
Ha estat traduïda a diversos idiomes, entre els quals:[5]
A l'alemany:
Alcastellà:
Alromanès:
Albasc:
