 | |||||
| |||||
| Tipus | municipi d'Espanya imunicipi del País Valencià | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Localització | |||||
| |||||
| Estat | Espanya | ||||
| Comunitat autònoma | País Valencià | ||||
| Província | província d'Alacant | ||||
| Comarca | la Marina Alta | ||||
| Capital | Vergel(en) | ||||
| Població humana | |||||
| Població | 5.272(2024) (659hab./km²) | ||||
| Gentilici | Vergerí, vergerina | ||||
| Idioma oficial | català (predomini lingüístic) | ||||
| Geografia | |||||
| Part de | |||||
| Superfície | 8 km² | ||||
| Altitud | 25 m | ||||
| Limita amb | |||||
| Partit judicial | Dénia | ||||
| Organització política | |||||
| • Alcalde | Joaquín Coll Moll(en)(2019–) | ||||
| Identificador descriptiu | |||||
| Codi postal | 03770 | ||||
| Codi INE | 03138 | ||||
| Codi ARGOS de municipis | 03138 | ||||
| Lloc web | elverger.es | ||||
El Verger és unmunicipi delPaís Valencià, situat en la comarca dela Marina Alta, al nord-est de la província d'Alacant. L'any2017 tenia 4.421 habitants. (INE-2017)
.jpg)
El terme municipal conforma un quadrat que fita amb els deBeniarbeig,Benimeli,Pego, Oliva,Dénia,Ondara iels Poblets. El municipi es troba a 91 km tant d'Alacant com deValència, i administrativament conforma la frontera de la província d'Alacant amb la deValència, alBarranc del Molinell. El poble, a l'extrem sud-est del terme, es troba a 3 km de la marMediterrània i només 0,5 km deMira-rosa, nucli de població dels Poblets. La part occidental del terme es repartix entre l'extrem sud-oest delta delriu Racons, la conca delbarranc de les Portelles -que a l'est fa de frontera amb els Poblets- i els contraforts nord-orientals deSegària (506 m),[1] una muntanya que forma part delsistema Bètic i dona nom al col·legi local. Llevat de la zona de laserra de Segària, el terme és gairebé pla[1]
Elriu Girona oriu del Verger[1] travessa el poble i s'ha desbordat diverses vegades, sent l'última la de l'any 2007. La majoria de les cases es troben a la vora oest del riu,[1] i existixen tres ponts que comuniquen eixe nucli ubà amb les cases de l'altra banda, tradicionalment anomenada popularmentl'altra banda del riu, i amb la mar més enllà. Completen la hidrografia del terme el barranc de Portelles per l'oest.
Al voltant de l'entrada nord del poble es troba una gran urbanització, de construcció recent, que troba continuïtat fins a la mar pel terme dels Poblets i l'extrem nord del terme de Dénia. Laplatja de les Deveses (o del Bassot) s'ha considerat pròpia del Verger, encara que administrativament pertany a Dénia.
Una gran part del terme es dedica a l'agricultura de regadiu, especialment a leshortalisses i lataronja; una part menor es dedica alsecà.[1]
Els pocs testimonis escrits que han sobreviscut indiquen que el Verger fou d'origen un aplec de cases i terrenys posseïts per un ric àrab deDénia. El1245 fou conquerit per les tropes deJaume I i fou donat en senyoriu aPere Eiximén Carròs, capità dels exèrcits del rei. En tal moment tenia una població gairebé exclusivament musulmana. El poble pertangué a laTaifa de Dénia i amb la reconquesta passà a formar part del nouRegne de València i de la comarca històrica dela Marina.[2]
Als primers segles de domini cristià, el Verger continuaria tenint una població sobretot musulmana, i pertanyia a la fillola d'Ondara.[2][1] Un avanç important en l'expansió del poble fou la creació d'una parròquia pròpia, ja que prèviament havia conformat només part de larectoria de Dénia, fet que hauria ocorregut entre l'any 1534 i el 1541.[2] Tanmateix, encara era una població menuda, anomenada sempre com alloc als documents de l'època.[2] El 1563 una requisició d'armes als moriscs que hi vivien ens explica que en aquell moment hi havia 49 cases i una població morisca de vora 220.[2] La població musulmana va augmentar fins que, el1609, hi ha via 80 cases i al voltant de 360 moriscos. Però arran de l'expulsió dels moriscos d'aquell mateix any, el poble quedà quasi totalment despoblat.[2]
Com en altres poblacions d'esta part delRegne de València, després de l'expulsió arribaren nous pobladors, no només dels pobles limítrofs —Dénia i Pego, segons explica lacarta de poblament[2]—, sinó també de lesIlles Balears, generalmentMallorca i especialment a laMarina. Eixe fet explica els trets mallorquins a la parla de la zona. De tota manera, el Verger no recuperaria la població perduda fins ben entrat el segle xviii.[2] El1910, hi vivien 1.997 persones.[2]
Al segle xvi el senyor del Verger eraJoan Jeroni Vives, i continuà en la seua família fins al 1580, quan el vengué als marquesos de Dénia. Així pertangué alMarquesat de Dénia fins a la modernitat.[3][1]
A principi del segle xx el Verger tenia una escola per a xiquets i una per a xiquetes.[2] També assolí la fita de tenir estació a la línia de tren Dénia - Gandia - Carcaixent,[2] un servei que s'interromprà el10 de febrer de1974.[4] Des d'aleshores, ha sigut un reclam polític la restitució al poble d'una moderna línia de ferrocarril.
El12 d'octubre de 2007, unes fortes pluges que superaren els 400 mm provocaren el desbordament delriu Girona. Lariuada destrossà 80 cases a la vora del riu al seu pas pel Verger, i arribà als dos metres d'alçada en alguns carrers. Fou el major creixement documentat del Girona, que a més, va deixar els ponts malmesos i provocà la mort d'una persona. L'any 2007 també marca una fita amb la nova circumval·lació de la carretera nacional, que ha permés la recuperació de la travessia per al trànsit intern i l'expansió del poble amb la construcció de noves finques al voltant de les eixides nord i sud. També es va reconstruir tota la zona fronterera amb el riu, es va crear un petit parc vora el Girona, i es varen empedrar dels carrers de tota la vila vella.
El setembre de 2010 elsafari parc situat a la carreteraCV-700 va anunciar el seu tancament després de 33 anys per motius econòmics.
La població actual censada és de 4.992 habitants.[5] Un 18,40% dels veïns són de fora de l'Estat Espanyol, principalmentmarroquins,alemanys iromanesos.[6]
| Evolució demogràfica del Verger[7] | |||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 1857 | 1887 | 1900 | 1910 | 1920 | 1930 | 1940 | 1950 | 1960 | 1970 | ||||||||||
| Població | 1.287 | 1.781 | 2.093 | 1.997 | 1.806 | 2.115 | 2.262 | 2.391 | 3.033 | 3.311 | |||||||||
| 1981 | 1991 | 2000 | 2005 | 2006 | 2007 | 2008 | 2011 | 2012 | |||||||||||
| Població | 3.727 | 3.601 | 3.642 | 4.490 | 4.538 | 4.688 | 4.847 | 4.899 | 4.992 | ||||||||||
La biblioteca municipal es troba a la Casa de Cultura. Oferix un servici de lectura i préstec de llibres i revistes, tant envalencià com encastellà, a més d'accés gratuït a internet. Avui en dia té un horari d'obertura de mitja jornada. L'espai polivalent més important és la Fàbrica de Sabó, un magatzem industrial situat al nucli urbà i rehabilitat. Hi ha unes quantes associacions musicals, com la Banda que oficialment rep el nom d'Associació Musical del Verger, una colla dedolçainers anomenada Colla l'Esclat, a més de la Colleta del Verger que forma part de l'Espai de Música López Cabrera.
La llengua pròpia del Verger és elvalencià. Segons els censos de la Generalitat Valenciana de 1991, 97,9% ho podien entendre, 87,8% el sabien parlar, 63,2% el sabien llegir i 30,4% el podien escriure.[8]
El Verger és conegut per les seues festes del 9 al 23 de l'agost. Especialment destaquen elsMoros i Cristians amb Ambaixades el 9 i 13 d'agost, entrada el 13, desfile de gala el dia 15 i també participant en l'ofrena i processó. Cal esmentar també laNit de les Paelles, durant la qual les penyes, quintades i filaes s'acampen al carrer i preparenpaella a l'engròs. També destaquen elsBous al Carrer, una solta debous i vaques al carrer Major. Les festes inclouen processó dels patrons (la Mare de Déu del Rosari, Sant Roc i Sant Isidre), lescomparses i carroces, la batalla de l'aigua. Al mig any moro i cristià hi ha el mercat medieval, fira d'atraccions i la fira dels comerços.
La seu de la corporació municipal es troba a la Plaça de l'Ajuntament, on antigament hi havia el col·legi (Raquel Payá), i destaca una entrada amb un pont que travessa un estany artificial.
El Ple de l'Ajuntament està format per 11regidors. En leseleccions municipals de 26 de maig de 2019 foren elegits 5 regidors delPartit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE), 3 deCompromís pel Verger (Compromís) i 3 delPartit Popular (PP).
| ||||||
| Candidatura | Cap de llista | Vots | Regidors | |||
| Partit Socialista del País Valencià-PSOE |  | Ximo Coll Moll | 1.020 | 45,15% | 5 ( +2) | |
| Compromís pel Verger |  | Josep Basili Salort Bertomeu | 641 | 28,38% | 3 ( ) | |
| Partit Popular |  | Adela Moncho Mengual | 577 | 25,54% | 3 () | |
| Vots en blanc |  | 21 | 0,93% | |||
| Total vots vàlids i regidors | 2.259 | 100 % | 11 | |||
| Vots nuls | 42 | 1,83% | ||||
| Participació (vots vàlids més nuls) | 2.301 | 67,98%** | ||||
| Abstenció | 1.084* | 32,02%** | ||||
| Total cens electoral | 3.385* | 100 %** | ||||
| Alcalde: Ximo Coll Moll (PSPV) (15/06/2019) Per ser la llista més votada, després de no haver obtingut majoria absoluta dels regidors (5 vots de PSPV.[9]) | ||||||
| Fonts: JEC,[10] JEZ Dénia,[11] M. Interior,[12] Periòdic Ara.[13] (* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.) | ||||||
Des de2019 l'alcalde del Verger és Ximo Coll Moll delPSPV, qui ja va ser alcalde entre 2015 i 2017.
| Període | Alcalde o alcaldessa | Partit polític | Data de possessió | Observacions |
|---|---|---|---|---|
| 1979–1983 | Benjamín Almiñana Serra | AEV | 19/04/1979 | -- |
| 1983–1987 | Vicente Domenech Escrivà | PSPV-PSOE | 28/05/1983 | -- |
| 1987–1991 | Vicente Domenech Escrivà | PSPV-PSOE | 30/06/1987 | -- |
| 1991–1995 | Mateo Salort Rovira | PSPV-PSOE | 15/06/1991 | -- |
| 1995–1999 | Esteban Aguilar Català | PSPV-PSOE | 17/06/1995 | -- |
| 1999–2003 | Esteban Aguilar Català | PSPV-PSOE | 03/07/1999 | -- |
| 2003–2007 | Miguel González Baño Manuel Martínez Pulido | PP Bloc | 14/06/2003 26/11/2004 | Moció de censura -- |
| 2007–2011 | Miguel González Baño | PP | 16/06/2007 | -- |
| 2011–2015 | Miguel González Baño | PP | 11/06/2011 | -- |
| 2015–2019 | Ximo Coll Moll Josep Basili Salort Bertomeu | PSPV-PSOE Compromís | 13/06/2015 10/06/2017 | Pacte de govern -- |
| 2019-2023 | Ximo Coll Moll | PSPV-PSOE | 15/06/2019 | -- |
| Des de 2023 | n/d | n/d | 17/06/2023 | -- |
| Fonts: Generalitat Valenciana[14] | ||||
Hi ha molts comerços al Verger, destacant-hi els bars i cafés, botigues de roba i de baix preu, papereria, i magatzems de material d'obra. Té supermercats:Mas y Mas,Consum,Lidl,Dia. Al polígon comercial, al nord del poble, es pot trobar bastants magatzems de material d'obra, hortalisses, automòbils, articles domèstics i begudes.
Entre els serveis hi ha dues farmàcies, els correus, la biblioteca, l'oficina de turisme, i la llar de pensionistes.
El mercat es fa cada divendres al carrer Divina Aurora. Es fa un mercat i un mercadet cada diumenge al polígon a l'entrada nord del poble i el dissabte a l'entrada sud del poble.
L'empresa d'autocarsAlsa i Autocares El Zurdo són les encarregades del transport públic entre el municipi iValència,Alacant iDénia.
L'antiga estació de tren testimonia l'antic ferrocarril Dénia-Carcaixent[4] Actualment les estacions més properes són la derodalia de València aGandia i la delTRAM deDénia.
La carreteraN-332 i l'autopistaA-7 (eixida d'Ondara) vinculen El Verger amb la xarxa viària. També hi ha un carril bici entre el poble iPego que té continuïtat en lavia verda a Dénia així com el curt passeig ciclable vora el riu Girona fins als Poblets.
- Paula Tomás (futbolista delLlevant UE femení)
