El Prat de Llobregat és unmunicipi que es troba a lacomarca delBaix Llobregat a la província de Barcelona, Catalunya i forma part de l'àrea metropolitana de Barcelona. S'hi troben infraestructures de gran importància com l'aeroport de Barcelona (IATA: BCN), i un cop finalitzades les obres del desviament del riuLlobregat una part de la zona portuària delport de Barcelona.
L'escut oficial del Prat de Llobregat té el següentblasonament:Escut caironat: d'atzur, una espasa d'argent guarnida d'or i una clau d'or amb la dent al cap i mirant cap endins passades ensautor. Pertimbre unacorona mural de ciutat.[2] Va ser aprovat el29 de març del2001 i publicat alDOGC el23 d'abril del mateix any amb el número 3373. Els senyals tradicionals de l'escut de la ciutat són la clau i l'espasa, atributs respectius dels patrons del Prat,sant Pere isant Pau.
Les terres del Prat comencen a ser habitades cap al segle x, molt abans de la creació del nucli urbà. El primer document escrit que fa referència al Prat data de l'any965 i és una escriptura de donació on es fa partícip d'un tros de terra, prop de l'anomenatestany de Llanera a la part del delta del Llobregat. Així, el Prat era en aquell temps anomenatLlanera.[3] Els conreus fonamentals del segle xi, que subsistiren durant tota l'Edat Mitjana, són el blat i la vinya. Durant la mateixa època s'hi planten nombrosos arbres, prenent així un aspecte menys desolat i àrid. Comencen a trobar-se les primeres cases, amb una cort al costat, per al bestiar, i al davant l'era de batre. Són d'aquesta època els primers pous d'algunes masies, gairebé superficials, encara d'aigües no potables. El paratge continua anomenant-seLlanera. La primera referència a un pagès pratenc identificat ésRamon Gerbert delCasal de Jovan.[3]
Al segle xii, les cases dels prats de Llanera comencen a anomenar-se "mansos" i són construïdes depedra icalç, amb un celler per a l'elaboració del vi. Continua predominant el cultiu de la vinya. Hi ha les primeres referències d'aus als masos i dels capons de Nadal. Les masies, però, no passen d'una dotzena. El1143 es té referència de la qual podria haver estat la primera riuada històrica. La primera referència del Prat de la Llanera és del1158. Posteriorment, passà a anomenar-se el Prat a seques.
Al segle xiii, l'any1283, s'erigeix una ermita posada sota l'advocació de Sant Pau, vora el mas del mateix nom, a la part superior del Prat. Barceló Vidal, que n'era el masover, va ser el primer ermità-pagès. A partir d'aquest moment als feligresos no els caldrà anar a oir missa aSant Boi els dies festius.[3]
Al segle xiv, l'any 1327, El Prat disposava del servei d'una barca de passatge, ja que una part de l'actual terme formava, des de l'any 1211 fins al 1490 una illa, anomenada Illa de Banyols, formada per dues lleres vives del riu Llobregat. Aquesta barca era imprescindible per connectar amb la Ciutat de Barcelona, fins a l'any 1873, en què es va construir el primer pont del terme.[4]
A finals delsegle xvii el Prat encara no formava poblat però posseïa una vida legal independent amb un consell i unes ordenacions municipals des de1689.
El segle xviii és el del naixement del Prat urbà. Durant aquesta època el Prat deixa d'anomenar-separròquia i es coneix com aterme, més endavantlloc i posteriormentpoble.[5] Així, entre1720 i1740 comencen a construir les primeres cases al voltant dels edificis de la plaça, fet motivat per l'autorització concedida a en Bernat Gual, un granger, per obrir una carnisseria pròxima a un encreuament de camins (el que avui és la Plaça de la Vila). Posteriorment, es concedia el dret papal per tenir una parròquia pròpia, i més tard creixien als voltants l'hostal (que feia les funcions de taverna i fleca, a part de les que el seu nom indica). L'obertura de la carnisseria, la seva bona situació, la construcció de la parròquia i la de l'hostal, van afavorir que diversos artesans s'instal·lessin al lloc. Al llarg del segle les cases s'agruparan en dues fileres que s'estendran paral·lelament cap al nord resseguint els dos costats d'un dels camins. Així es formarà el primer carrer del poble, l'únic que hi haurà durant molt de temps: el carrer Major.[1]
En començar el segle xix, l'economia de la població està basada encara en una agricultura tradicional, fonamentada en el treball familiar i en la contractació temporal de jornalers en els moments de més treball. Al llarg del segle, el creixement de l'activitat agrícola, juntament amb l'increment demogràfic, provocarà un augment del nombre de jornalers. Aquests, al costat dels artesans, seran els artífexs del creixement del nucli urbà.
La construcció delpont de Ferran Puig per travessar el riu (1873), l'arribada del ferrocarril (1881) i el descobriment de l'aigua artesiana (1893) van obrir perspectives de desenvolupament a la població que es materialitzaran al segle xx.
El Prat afronta l'entrada del nou segle amb un fet fonamental al camp: la consolidació dels cultius de regadiu, que han aconseguit desbancar totalment als cereals de secà. Gairebé totes les terres han estat adaptades als nous productes, molt més rendibles, i això ha repercutit en la millora de la situació general de la població agrícola i jornalera. El Prat va viure uns anys d'expansió gràcies a la comercialització dels excedents agrícoles, i gaudeixen d'especial reconeixement per la seva qualitat la carxofa, l'enciam i el meló.
La ruptura amb les formes de vida tradicionals vindrà provocada, bàsicament, per l'arribada de la indústria i la instal·lació de l'aviació. El pas de mà d'obra del camp a la fàbrica, l'arribada massiva de treballadors d'altres llocs i la consolidació de la setmanada en substitució de l'insegur jornal, contribuiran a alterar profundament la configuració social i cultural del Prat. El1917, amb la instal·lació de laPaperera Espanyola, el1923 amb els tresaeròdroms en funcionament (eren els camps de l'Aeronàutica Naval, el deJosep Canudas i el de la companyia francesaLatécoère[6]) i el1926 amb la posada en funcionament de laSeda, seran anys clau en el procés de transició de la societat agrària a la industrial.[1]
L'Aeronàutica Naval va passar, a partir de 1934, a disposar d'una esquadreta de bombarders, que van tenir una importància cabdal en l'aixecament militar de 1936, i durant la Guerra Civil. Durant la Segona Guerra Mundial, Espanya va pactar, un acord secret, amb EUA, per la creació d'una base aèria militar al Prat de Llobregat. Es va iniciar la construcció, el 1944, d'un aeroport transoceànic amb tres pistes dobles i amb capacitat per l'aterratge d'avions de més de 100 tones, i 40 moviments l'hora.[7]
La consolidació del procés industrialitzador comportarà l'arribada massiva de nous pobladors que es trobaran amb una ciutat que no està preparada per acollir aquest flux demogràfic. El Prat de1950 tenia 10.038 habitants i 25 anys més tard, el 1975, la població total era de 51.058 persones. Els principals dèficit se situen en la manca d'habitatges i de places escolars però també es fan evidents en els serveis, especialment en l'aigua i al clavegueram.
Al llarg de ladècada de 1970 el Prat va viure un important creixement, no sempre equilibrat, per adaptar-se a la nova realitat social, i en 1971, elCarrefour que es va instal·lar en la ciutat fou el primer centre comercial basat en un hipermercat de l'estat.[8] En ladècada de 1970 el creixement urbà va continuar i es van ampliar els polígons industrials amb l'arribada de noves empreses. Les preocupacions urbanístiques van dirigides a aconseguir una millora en els equipaments, especialment en els barris més densificats i amb més mancances, en un intent de racionalitzar l'urbanisme incontrolat de les dècades anteriors i equilibrar el creixement.
Llista de topònims del Prat de Llobregat (Orografia: muntanyes, serres, collades, indrets..; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc).
La població del Prat és de 64.132 habitants, segons el padró d'habitants l'1 de gener de 2018. Després de viure forts augments demogràfics a partir de mitjan segle xx, la població del Prat resta més o menys estable des de 1980. L'any 2010 és el quart municipi en població delBaix Llobregat, després deCornellà,Sant Boi iViladecans.
Evolució demogràfica
1497 f
1515 f
1553 f
1717
1787
1857
1877
1887
1900
1910
-
37
28
451
879
1.895
2.137
2.411
2.804
2.977
1920
1930
1940
1950
1960
1970
1981
1990
1992
1994
3.591
6.694
8.941
10.401
14.131
36.363
60.139
65.276
64.610
64.610
1996
1998
2000
2002
2004
2006
2008
2010
2012
2014
63.255
62.514
62.956
63.112
63.148
63.069
62.899
63.434
63.162
62.866
2016
2018
2020
2022
2024
2026
2028
2030
2032
2034
63.457
64.132
65.385
65.030
66.184
-
-
-
-
-
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)
El Prat de Llobregat té un clima mediterrani típic. D'acord amb laclassificació climàtica de Köppen el clima del Prat de Llobregat és de tipus Csa (mediterrani).
La temperatura mitjana anual se situa al voltant dels 16 °C, que va dels 9,2 °C al gener als 24,4 °C a l'agost, sent l'amplitud tèrmica anual de 15,6 °C. A l'hivern les gelades són ocasionals, amb una mitjana de gairebé quatre dies a l'any, i les nevades són excepcionals, amb una mitjana de menys d'un dia cada dos anys. A l'estiu les màximes no són massa altes, amb 28,5 °C de mitjana a l'agost, però les mínimes superen lleugerament els 20 °C en aquest mes. D'altra banda, l'oscil·lació tèrmica diària és reduïda, situant-se en 8,5 °C.
La precipitació anual se situa una mica per sota dels 600 mm. El mínim de precipitació es dona en la primera meitat de l'estiu, al juny i juliol amb una mitjana lleugerament superior als 20 mm en aquest últim, no obstant això, malgrat tenir un clima mediterrani de tipus Csa caracteritzat per un estiu sec, el mes d'agost (el més càlid) resulta el tercer mes més plujós de l'any, amb una mitjana lleugerament superior als 60 mm. El màxim de precipitacions es dona entre l'agost i el novembre, amb una mitjana lleugerament per sobre dels 90 mm a l'octubre, el mes més plujós. La humitat mitjana del 69% és significativa a causa de la condició marítima de la ciutat, variant poc al llarg de l'any.
El municipi del Prat confronta al nord amb l'Hospitalet de Llobregat i Cornellà de Llobregat, a l'est amb Barcelona i el mar Mediterrani a l'oest amb Sant Boi de Llobregat i al sud amb Viladecans.[1]
La Festa Major se celebra l'últim cap de setmana de setembre de cada any, coincidint amb lesFestes de la Mercè a Barcelona, encara que és una coincidència purament temporal, ja que la Festa Major del Prat es deu a Sant Cosme i Sant Damià. També són patrons de la localitat Sant Pere i Sant Pau.[1][21]
LaFira avícola del Prat de Llobregat és una fira avícola que se celebra al Prat de Llobregat des de l'any 1975 per a promocionar la raça de pollastrespotablava autòctona de la població.[22] La fira se celebra anualment pels volts de la segona setmana de desembre i és una de les fires d'aviram nadalenc més importants de les que es fan arreu de Catalunya. A la fira s'hi exposen exemplars vius de pollastres i capons de pota blava. Hi són presents una mitjana de 30 criadors. També s'hi fa un concurs de pollastres potablava, una exposició ramadera amb animals de granja, una mostra agrícola i altres activitats, com ara ball de gegants o una cercavila.[23]
Museu del Prat,[28] va ser creat el 1962 a iniciativa de l'Ajuntament per tal de recuperar el patrimoni històric i natural del municipi.
LaTorre de la Ricarda és un edifici delmodernisme català construït el1907. Encara que l'autoria no està clara, alguns l'atribueixen a l'arquitecte militarFrancesc Bastos. Va ser una de les granges més modernes de la seva època, dedicada a la producció de llet. Va ser demolida per l'ampliació de l'aeroport i s'ha reconstruït peça per peça al Prat de Llobregat, en camí de Cal Silet.
Poliesportiu Municipal Sagnier. Compta amb nombroses instal·lacions; com piscines, sala de musculació, sala de gimnàs,sauna, bany de vapor,squash, camp de futbol, pavelló cobert, pistes d'atletisme, una pista exterior defutbol sala i vuit vestidors. Les dimensions del terreny de joc del camp de futbol són 106 x 67 m, amb gespa artificial de darrera generació. L'aforament és de 150 persones en tribuna coberta, 250 persones en seient i 600 persones general de peu.
Complex Esportiu Municipal Estruch.
Complex Esportiu Municipal Julio Méndez.
Complex Esportiu Municipal Fondo d'en Peixo.
La Capsa. Centre de Cultura Contemporània del Prat. És un equipament municipal del departament de cultura del municipi delPrat de Llobregat en actiu des del juny de1995.[29]
El principal projecte de cara al futur del Prat són els eixamples que s'expandiran cap al nord i cap al sud. El soterrament de les vies del tren, que suposaven un obstacle al creixement cap al nord, va deixar via lliure per fer créixer la ciutat, que fins llavors s'havia vist ofegada per l'aeroport, les indústries i les vies. L'eixample sud, en canvi, cobreix la franja que queda entre el nucli urbà, l'aeroport i els camps, unint així el barri de Sant Cosme amb el de la Granja (fase ja finalitzada), i l'últim amb el de la Barceloneta:[34]
Eixamples nord i sud (eixample sud en construcció)
↑Ferret Pujol, Joan Lluís.Les barques de passatge del riu Llobregat al Prat (en catalana). 2007a ed.. El Prat de Llobregat: Joan Lluís Ferret Pujol, p. 163.ISBN 978-84-612-1504-1.
↑Ferret, Joan Lluís.L'aviació i El Prat de Llobregat 1936-1959 (en catalana). El Prat de Llobregat: Joan Lluís Ferret Pujol, 2010, p. 220.ISBN 978-84-613-6769-6.
↑AADD.Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 96.ISBN 84-393-5437-1.
Dades extretes de la revisió del padró realitzada a Espanya per l'Institut Nacional d'Estadística[2], a 1 de gener de 2019; a França, per l'Institut Nacional de l'Estadística i els Estudis Econòmics (Insee)[3], segons la població legal de 2017; i a Itàlia, per l'Institut Nacional d'Estadística (Istat)[4], a 1 de gener de 2019. Les poblacions en cursiva indiquen que són poblacions que tot i que formaven part de l'antic Regne de València actualment no són de domini lingüístic català.
_Barcelona%2c_Spain._Copernicus_Sentinel-2._ESA_(cropped).jpg)
