Movatterモバイル変換


[0]ホーム

URL:


Vés al contingut
Viquipèdial'Enciclopèdia Lliure
Cerca

El Masnou

Coord.:41° 28′ 54″ N, 2° 19′ 04″ E / 41.481666666667°N,2.3177777777778°E /41.481666666667; 2.3177777777778
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula geografia políticaEl Masnou
Imatge
Tipusmunicipi de CatalunyaModifica el valor a Wikidata
Lloc
Modifica el valor a WikidataMap
 41° 28′ 54″ N, 2° 19′ 04″ E / 41.481666666667°N,2.3177777777778°E /41.481666666667; 2.3177777777778
EstatEspanya
Comunitat autònomaCatalunya
Provínciaprovíncia de Barcelona
Àmbit funcional territorialÀmbit Metropolità de Barcelona
ComarcaMaresmeModifica el valor a Wikidata
Capitalel MasnouModifica el valor a Wikidata
Població humana
Població24.479(2024)Modifica el valor a Wikidata (7.199,71hab./km²)
Gentilicimasnoví, masnovinaModifica el valor a Wikidata
Idioma oficialcatalàModifica el valor a Wikidata
Geografia
Superfície3,4 km²Modifica el valor a Wikidata
Banyat permar MediterràniaModifica el valor a Wikidata
Altitud27 mModifica el valor a Wikidata
Limita amb
Dades històriques
Festa Major
29 de juny
Organització política
• AlcaldeModifica el valor a WikidataJaume Oliveras i Maristany(2023–)Modifica el valor a Wikidata
Identificadors descriptius
Codi postal08320Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Codi INE08118Modifica el valor a Wikidata
Codi IDESCAT081189Modifica el valor a Wikidata

Lloc webelmasnou.catModifica el valor a Wikidata

Facebook: 100064227233439X: Elmasnou_catInstagram: elmasnou_ajLinkedIn (empresa): ajuntament-del-masnouYoutube: elmasnou_ajYoutube (canal): UCc_XT6ZknYnHg0ey0YwT0_QFlickr: 144210046@N04Modifica el valor a Wikidata

El Masnou és unavila imunicipi de lacomarca delMaresme.

Geografia

[modifica]
  • Llista de topònims del Masnou (Orografia: muntanyes, serres, collades, indrets..; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc).

Està situat a la costa, entreMontgat iPremià de Mar. Té un relleu molt accidentat, a causa de la proximitat de laSerralada Litoral.

Mapa de distàncies
Mapa de distàncies
El Masnou
Montgat (3,2 km)
Alella (2,4 km)
Teià (2 km)
Premià de Mar (3,7 km)
Mataró (12,6 km)
Barcelona (15,9 km)


Història

[modifica]
Article principal:Història del Masnou
Façana de laCasa de la Vila del Masnou

L'actual terme municipal del Masnou va pertànyer antigament a Sant Feliu d'Alella i a Sant Martí deTeià, pobles de l'entorn relativament allunyats del mar per protegir-se dels atacs dels pirates. La seva població vivia de l'agricultura i la pesca, i, a la platja, s'hi van establir les comunitats de pescadors.

Amb el pas del temps es van construir masos fortificats a la vora del mar i, a partir de 1812, amb la proclamació de laConstitució Liberal, la vila va elegir alcalde. No obstant això, la segregació i independència del Masnou respecte deTeià no es produí fins al1825.

El nou municipi va incorporar elbarri d'Ocata. Aquest barri disposa d'un baixador propi a lalínia ferroviària de Barcelona a Mataró. A la platja d'Ocata, junt a lariera de Teià, acaba elmeridià verd. Una placa amb la inscripció «en aquest punt de Catalunya acaba el meridià verd que comença aDunkerque» recorda aquest fet. Posteriorment (1846) el municipi va incorporar també el barri d'Alella de Mar, també anomenat Cases de Mar, un barri marítim que compta amb uns 1.415 veïns.

L'any 1876 se li concedir el títol devila.[1] També va obtenir els títols de «Vila Benèfica», concedit l'any 1902 pelrei d'EspanyaAlfons XIII amb motiu de la construcció d'un asil benèfic (laCasa Benèfica), i el d'«Il·lustríssima Vila», concedit l'any 1909 -també per Alfons XIII- per la construcció sense cap ajut de l'Escola Nacional (actualEscola Ocata).

A final del segle xix, amb la creixent riquesa de la burgesia barcelonina, el Masnou fou triat per moltes famílies que hi estiuejaven. D'aquests temps n'han quedat importants cases d'estil modernista, un dels principals atractius de la vila.

Posteriorment es construí elport del Masnou, que no fou acabat fins arribats els primers ajuntaments democràtics. Actualment a més de l'allotjament de les embarcacions és un important punt d'oci nocturn, no només de caràcter municipal, sinó també comarcal. Juntament amb el port hi ha una de les platges més amples del Maresme, on sobresurt elClub Nàutic el Masnou, un dels principals clubs de Catalunya i Espanya quant a competicions i medalles.

Demografia

[modifica]
Evolució demogràfica
1497 f1515 f1553 f1717178718571877188719001910
-----3.9334.2503.1883.3963.487

1920193019401950196019701981199019921994
3.8734.6044.9705.0986.09110.41014.43018.04018.64018.640

1996199820002002200420062008201020122014
20.38720.79421.07621.22021.19621.83322.06622.53622.550
22.742

2016201820202022202420262028203020322034
23.119
23.340
23.831
23.829
24.479
-----

 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.Modifica el valor a Wikidata

Política

[modifica]
Article principal:Eleccions municipals al Masnou
Article principal:Llista d'alcaldes del Masnou
Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
PeríodeNom de l'alcalde/-essaPartit polític
Josep Azuara GonzálezCIU
Josep Azuara GonzálezCIU
Josep Azuara GonzálezCIU
Josep Azuara GonzálezCIU
Josep Azuara GonzálezCIU
Josep Azuara GonzálezCIU
Eduard Gisbert i AmatPSC-PSOE
Eduard Gisbert i AmatPSC-PSOE
Pere Parés i RosésCIU
Jaume Oliveras i MaristanyERC
Jaume Oliveras i MaristanyERC
Jaume Oliveras i MaristanyERC
Resultats electorals - El Masnou,28 de maig de2023[2]
CandidaturaCap de llistaVotsRegidors% vots
Esquerra Republicana de CatalunyaJaume Oliveras i Maristany2.528625,61%
Fem MasnouSergi Amat Giró1.707417,29%
Partit dels Socialistes de CatalunyaMaria Llarás Vázquez1.658416,80%
Junts per CatalunyaMontserrat Real Izquierdo1.454414,73%
Partit Popular CatalàAntonio Marset Boza77227,82%
En Comú PodemAmadeu Quintana Jolonch54615,53%
En blanc175-1,77%
Nuls184-1,83%
Abstenció8.119-44,68%
Total21

Economia

[modifica]

L'agricultura masnovina té com a principal i gairebé únic actiu el conreu de la flor, especialment delclavell. La indústria, però, és més important, amb predomini de la tèxtil (gèneres de punt); però també hi ha indústria de la construcció, ceràmica, vidre i productes farmacèutics.

Els dimarts hi té lloc elmercat setmanal.

Parcs i jardins

[modifica]
Panorama del parc de Vallmora.
Article principal:Parcs i jardins del Masnou

Els parcs i jardins del Masnou sumen un total d'unes 15 hectàrees deverd urbà, i compten amb més de 4.000arbres que conformen l'arbrat viari.[3]

Els principals parcs de la ciutat són el parc de Vallmora, el parc del Llac i el parc de Caramar. Els principals jardins són els jardins de la Nimfa, els jardins de Can Malet, els jardins del Mil·lenari i els jardins de Lluís Milet.[4]

Cultura

[modifica]
Vegeu també:Festa Major del Masnou

La festa major se celebra perSant Pere, el dia 29 de juny. Des de l'any 2015, aquesta porta per lema "Terra, Mar i Foc", en honor de la llegenda dels tres elements fundacionals del Masnou, els quals provenen d'unes nimfes. Aquesta llegenda és escenificada cada any mitjançant el pregó de la festa major que es fa a la platja d'Ocata. Durant la festa major, els actes més destacats són la trobada de gegants, el castell de focs, els nombrosos concerts i l'ofici en honor de Sant Pere.

En el marc de la festa major del 2019 va néixer la Novina, la bèstia festiva del Masnou nascuda de la terra, el mar i el foc. "Creada" per les tres nimfes durant el pregó, la bèstia representa una bèstia amb cos d'animal terrestre i marí que llença foc. El constructor de la figura fou Ramón de los Heros, de Badalona.[cal citació]

També se celebren el festival de curtmetratges Fastcurt durant el juliol i el festival internacional de circ Ple de Riure, durant el mateix mes. A l'abril se celebra l'aplec de la Sardana, tot i que cada mes es fa una ballada amb una cobla en directe. També destaquen les celebracions de la Fira de Santa Llúcia, la cursa de Sant Silvestre (la més antiga de Catalunya i la primera d'Espanya a introduir una cursa només per a dones), la perkutada...

El Masnou consta d'una colla gegantera. Els seus gegants són en Pere el Drapaire i n'Eulàlia Tallacolls. Fan 3,45 m d'alçada (ell) i 3,20 m (ella). Datats del 1939, van ser construïts al tallerEl Ingenio de Barcelona (els originals) i altaller Sarandaca de Granollers (les còpies). Duen els noms dels patrons de la vila. Els gegants duen el sobrenom de “Drapaire” i “Tallacolls” en homenatge a qui van ser els seus mecenes (Jaume Santigosa, que eradrapaire, i la seva dona, que era modista i talla molt bé els colls de les camises). Gràcies a ells van existir els primers gegants a la vila del Masnou. La geganta Eulàlia va ser proclamada geganta pubilla del Maresme l'any 2003, fet pel qual el 2004 la Trobada dels Gegants del Maresme es desenvolupà al Masnou. Aquesta trobada fou especial, ja que s'estrenà la coreografia de la Dansa del Maresme, un ball que agrupa tots els gegants de la comarca i que només es balla un cop l'any.

El poble també gaudeix de la colla bastonera Ple de Cops, una agrupació sardanista, una colla de diables, una colla trabucaire i tres grups de percussió: New Drummers, Atabalats i Vatukem. A l'Espai escènic Ca n'Humet s'ha instal·lat un programa fix de teatre, en el que es representen obres de teatre, musicals, concerts...

Gastronomia

[modifica]

Entre altres menjars característics del Masnou es troben:

Masnovines, postres originaris del Masnou (El Maresme)

Transports

[modifica]

Transport públic

[modifica]

Tren

[modifica]

La població compta amb dues estacions de tren de la líniaR1 deRodalia de Barcelona (Rodalies de Catalunya,Renfe):

Autobús

[modifica]

Els autobusos que donen servei a la població són tots operats per l'Empresa Casas, actualment del grup Moventis.

Hi ha quatre línies diürnes i dues de nocturnes.

  • 849: Teià - El Masnou - Alella - Badalona (a l'hospital de Can Ruti)
  • C10: Barcelona - Mataró (per la carretera N-II)
  • C15: Teià - El Masnou (estació d'Ocata)
  • C19: Servei urbà del Masnou
  • N80: Barcelona - Mataró
  • N81: Barcelona - Vilassar de Dalt

Taxi

[modifica]
Parada de taxis al carrer Tomàs Vives del Masnou

Al Masnou hi ha dues parades detaxis. Una al carrer de Tomàs Vives, entre els carrers de Jaume I i Mestres Villà, i altra al Port esportiu, davant de l'estació de Renfe del Masnou.

Carreteres i autopista

[modifica]

El terme municipal és creuat, de punta a punta, per la carreteraN-II, que segueix la línia de la costa. Igualment l'autopista de peatgeC-32 travessa tot el municipi. Aquestes dues vies representen els principals eixos de comunicació per a la població. També, però, destaquen dues carreteres que, partint del Masnou, comuniquen amb pobles de l'interior de la comarca. Una és la BV-5002, que porta fins aGranollers, passant perAlella,Vallromanes iVilanova del Vallès i l'altra és la B-5026, que va fins aTeià.

Llocs d'interès

[modifica]
Vegeu també:Llista de monuments del Masnou
Cases de colors iCasa Benèfica al carrer de Buenos Aires

Fills i filles il·lustres

[modifica]
Categoria principal:Masnovins

Referències

[modifica]
  1. «Parte oficial de la Gaceta: núm. 1680». Butlletí Oficial de la Província de Barcelona, 15-06-1876.
  2. «Eleccions locales 2023». Ministerio del Interior. [Consulta: 29 maig 2023].
  3. Ventura i Cot, Montserrat.Els arbres del Masnou. El Masnou: Ajuntament del Masnou, 1994, p. 9. 
  4. Calls, Albert; Tarragó, Sílvia.El Masnou blauverd: un itinerari per una vila del segle XXI. El Masnou: Ajuntament del Masnou, 2011, p. 138-146. 
  5. «Galetes de barco.». Mapes de Patrimoni Cultural. Diputació de Barcelona. [Consulta: 7 abril 2025].

Enllaços externs

[modifica]
En altres projectes deWikimedia:
Commons
Commons
Commons (Galeria)Modifica el valor a Wikidata
Commons
Commons
Commons (Categoria)Modifica el valor a Wikidata
Viquidites
Viquidites
Viquidites
  • Vegeu aquesta plantilla
Municipis delMaresme
Escut del Maresme
Registres d'autoritat
Bases d'informació
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=El_Masnou&oldid=36517204»
Categoria:
Categories ocultes:

[8]ページ先頭

©2009-2025 Movatter.jp