Movatterモバイル変換


[0]ホーム

URL:


Vés al contingut
Viquipèdial'Enciclopèdia Lliure
Cerca

El Kef

Coord.:36° 10′ N, 8° 42′ E / 36.17°N,8.7°E /36.17; 8.7
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula geografia políticaEl Kef
Imatge
Tipusmunicipalitat de TunísiaModifica el valor a Wikidata
Localització
Map
 36° 10′ N, 8° 42′ E / 36.17°N,8.7°E /36.17; 8.7
PaísTunísia
Governacionsgovernació del KefModifica el valor a Wikidata
Capital de
Població humana
Població73.706Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Altitud780 mModifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal7100Modifica el valor a Wikidata
Altres
Agermanament amb

Lloc webcommune-elkef.gov.tnModifica el valor a Wikidata
Mesquita de Sidi Bou Makhlouf a El Kef

El Kef oLe Kef (àrab:الكاف,al-Kāf) és una ciutat deTunísia, capital de lagovernació homònima i capçalera també de dues delegacions, amb el nom deKef Oest iKef Est, que se situen en aquests vents de la ciutat. És al centre de la regió delTell Superior i té una població de 45.191 habitants.[cal citació]

Medi físic

[modifica]

És la ciutat important situada a més altura de Tunísia (780 metres sobre el nivell del mar).

A la seva rodalia, cap a l'oest, es troba l'embassament de Mellègue i, a la vall de l'Oued Mellègue, el jaciment arqueològic deSidi Zin, amb restes prehistòriques. A l'est, la ciutat es troba a les faldes de tres contraforts muntanyosos: elDjebel Kebbouch (uns 10 km al nord-est, on es troba el castell deBorj El Ifa), elDjebel Labres, uns 10 km a l'est, i elDjebel El Houdh, a uns 15 km al sud. La ciutat mateixa s'aixeca sobre elDjebel Dyr.

Història

[modifica]

Habitada almenys des delneolític, els humans d'aquesta era es van establir prop del lloc avui anomenatSidi Mansur, en una muntanya on hi havia una font d'aigua (Ras l'Aïn) i era fàcilment defensable. Algunes pintures rupestres es conserven a Esh Shega. Ras l'Aïn és encara avui la font del centre de la ciutat. El cartaginesos van estendre la seva influència a aquesta regió el segle v aC, quan s'hi va construir una fortalesa, coneguda avui dia comBorj Klel. Sembla que la ciutat va portar el nom deCirta (Chirta oKirta), probablement derivat de la deaAstarte (Ashtar = Ashirta). Sota els númides, fou el centre d'una confederació de poblets i ciutats que va subsistir després sota els romans.

Dominada pels númides massaesyles,Sifax la va convertir en la seva capital (205 aC) iMasinissa I li va conservar aquesta condició en pujar al poder el 203 aC. Fou embellida pel seu fill i successor,Micipsa (148-118 aC). En laGuerra de Jugurta es va rendir als romans (108 aC) i la guerra es va acabar el105 aC.

Numídia romana

[modifica]

El46 aC, Numídia fou annexionada a l'Imperi Romà perJuli Cèsar. Del 42 al40 aC, fou assetjada en el curs del conflicte entre el governador de l'Àfrica Nova o Numídia i el governador de l'Àfrica Vella (Africa Vetus) Cornifici.

Vers el40 aC, es va convertir en colònia romana (Colonia Julia Cirta); fou repoblada en temps d'August (entre el 36 i el27 aC) i es va dir des de llavorsSicca, però sense perdre el nom Cirta (potser Nova Cirta). És possible que fos capital provincial de laprovíncia de Numídia fins que la capital se'n va establir aHippo Regius, a finals del segle ii. Durant l'imperi, el nom oficial de la ciutat fouColonia Julia Veneria Cirta Nova Sicca. El nom que va prevaldre finalment fou el deSicca Veneria (siccenses, civils, ivenerii, religiosos). És esmentada pels geògrafs romans, pelsItineraris i per laTaula de Peutinger. Va disposar de tots els elements de les ciutats provincials romanes: fòrum, capitoli, temples, teatre, amfiteatre, arcs de triomf, monuments, etc. Es va construir també un aqüeducte i al segle iii unes termes.

D'aquesta ciutat, foren originaris Àquila, el cavaller i destacat militar Gai Juli i el seu germà Fidusepiestrateg de Tebaida i Dàcia Inferior, el cavaller Gai Jili Aquilí, Publi Luci Papirià, governador de la regió per compte de Marc Aureli, els Laberis (Laberii), magistrats aThubursicu Numidarum;Marc Tutici preceptor de Marc Aureli, el retòricNepotià,Macrobi que fou governador de Cartago (Àfrica) i Hispània, i el metge del segle vCeli Aurelià.

El pretendent al tron imperialCels (265) va morir a Sicca assassinat per la població que va restar lleial. Una revolta amaziga es va produir el276, dirigida perAradio, reprimida per l'emperador Probe. Aradio fou mort per Probe en combat singular, i va tenir un mausoleu construït pel mateix emperador que l'havia matat.

Els cristians hi van tenir els seus màrtirs, especialment el bisbeCast (255). Altres bisbes en van governar la seu: Patrici (348), Fortunatià (407),Paule (donatista411), Urbà (429), un altre Paule (481), Fèlix el Vàndal (segle v) i Càndid (segle VII).Arnobi el Vell, destacat cristià, va ensenyar retòrica a Sicca en temps deDioclecià (284-305). El seu deixebleLactanci era originari de la zona.[1] Al segle iv, sobre el Capitoli, es va construir l'església de Sant Pere, que després es va dirDar el Kous.

Dominació dels vàndals i romans d'Orient

[modifica]

Els vàndals, arrians, van perseguir els catòlics. Sota elsromans d'Orient, es van construir edificis religiosos i fortificacions i el nom va passar a serSikka Beneria.

Dominació musulmana

[modifica]

Quan van arribar els àrabs, ho van transcriure com aChaqbanariya. Els àrabs van arribar per primer cop a la ciutat el688, dirigits per Zuhair ibn Qais al-Balawi, però no hi van romandre, tanmateix fou conquerida aviat perMussa ibn Nussayr. Els amazics van resistir en aquesta zona; van adoptar les creences de la secta delskharigites i van mantenir el control fins al788, sota la direcció deSalah Ibn Nusayr En-Nafzi, quan foren derrotats pels generals deYazid. Els àrabs van construir a la vila una fortalesa (Qalaâ).

Al segle xi, amb la invasió delsBanu Hilal, va esdevenir autònoma (1052) sota el governadorzírida, que va fundar la dinastia delsBanu Klaâ, que fou sotmesa alsalmoràvits el1159. El1181, l'armeniQaràqux hi va fer una expedició, i el va seguir el mallorquíIbn Ghaniya (1200), que finalment la va conquerir (1204). Des de llavors, la vila es va despoblar en la major part i va constituir un estat autònom nòmada de la tribu àrab delsmuhalhil, governada pelsBeni Channouf.Chaqbanariya deixa de ser esmentada i reapareix al segle xvi sota el nom d'Al Kaf o Le Kef, que vol dir 'la roca' (الكاف).

Al final del segle, fou ocupada pels otomans que, el1600, hi estaven construint un fortí per controlar les tribus nòmades de la regió. El1637, s'hi va instal·lar una guarnició permanent (ujaq) amb suport de tribus portades d'altres llocs (makhzen) i va esdevenir un bastió dels beis de Tunísia contra els d'Algèria.

Alguns conflictes locals van esclatar a finals del segle xvii i principis delxviii entre pretendents muràdites i algerians i entre Ibrahim Chérif i els algerians. El1705, elshussaynites originaris d'El Kef van agafar el poder a Tunísia (iniciada pel grec Ali Turki de Candia a Creta, que fou comandant d'El Kef). Llavors, la ciutat fou coneguda com a «ciutat del tron» (Blad al kursi).

Fou teatre del conflicte entreAl-Husayn I ibn Ali i el seu nebotAli I, conflicte esperonat per la intervenció dels exèrcits turcs d'Algèria; Ali I va reforçar les fortificacions de la ciutat (1740);[2] a la darrera campanya (1756), la vila fou destruïda i les fortificacions desmantellades. A començament del segle xix,Hammuda Paixà es va deslliurar de la tutela algeriana i va rehabilitar les fortificacions de la ciutat com a posició estratègica propera a la frontera algeriana i va aconseguir diverses victòries sobre els algerians.

Des del segle xviii, la ciutat fou una metròpoli de confraries i marabuts i les principals confraries del Magrib hi eren presents (Aïssaouiya, Rahmaniya, Qadriya) i un centenar de capelles de marabuts (la més coneguda, la de Sidi Bou Makhlouf). Va tenir una comunitat jueva de 600 persones que vivien al districte d'Hara. El1864, es van revoltar les tribus ounifes de la regió contra el bei i els mamelucs de la cort; la repressió fou sagnant.

Protectorat francès

[modifica]

Els desastres naturals del1867 van enfonsar la ciutat, que estava en decadència absoluta quan es va establir el protectorat francès el 1881 (uns dos mil habitants).

El1884, fou erigida en comuna i fou capital de la III regió. En laSegona Guerra Mundial fou capital provisional del país fora de les zones ocupades per Alemanya i Itàlia.

Independència

[modifica]

Encara queHabib Burguiba hi va fer llargues estades abans de la independència, després va quedar marginada, i més modernament fou víctima de la política econòmica del govern, però darrerament s'està recuperant.

Administració

[modifica]

És el centre de lamunicipalitat obaladiyya homònima, amb codi geogràfic 23 11 (ISO 3166-2:TN-12), dividida en trescircumscripcions odàïres:[3]

  • Kef Medina (23 11 11)
  • Kef Jedida (23 11 12)

Al mateix temps, està repartida entre duesdelegacions omutamadiyyes,Kef Ouest (23 51) iKef Est (23 52), al seu torn dividides en tres i vuitsectors oimades, respectivament.[4]

Referències

[modifica]
AWikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:El Kef
  1. Jerome,Epistle 70.5. Arnobius' and Lactantius' readings of the classical pagan authors are compared in G. L. Ellspermann,The Attitude of the Early christian Wtiters to Pagan Literature and Learning (Washington) 1949:56-50, 72-77.
  2. Draper, Ernest «The Inscriptions from Sfax» (en anglès). Revue Africaine, Vol. 34, 1890, p.249. Arxivat de l'original el 2014-03-10 [Consulta: 7 gener 2012].
  3. المعهد الوطني للإحصاء [Institut Nacional d'Estadística] «المصنف الوطني لترميز الوحدات الإدارية» (en àrab i francès). [Publicacions de l'Institut Nacional d'Estadística]. المعهد الوطني للإحصاء [Institut Nacional d'Estadística] [Tunis], 12-2012, pàg. 144.ISSN:1737-7838 [Consulta: 18 agost 2021].
  4. المعهد الوطني للإحصاء [Institut Nacional d'Estadística] «المصنف الوطني لترميز الوحدات الإدارية» (en àrab i francès). [Publicacions de l'Institut Nacional d'Estadística]. المعهد الوطني للإحصاء [Institut Nacional d'Estadística] [Tunis], 12-2012, pàg. 69-72.ISSN:1737-7838 [Consulta: 18 agost 2021].
  • Vegeu aquesta plantilla
Ariana
Ariana (Ariana Medina · Manazeh · Ariana Supérieur · Riadh Ennasr) · Soukra · Raoued (Raoued · Cité Elgazala) · Kalaat El Andalous · Sidi Thabet · Ettadhamen · El Mnihla
Béja
Ben Arous
Ben Arous (Ben Arous Est · Ben Arous Ouest · La Nouvelle Médina · Sidi Mosbah) · El Mourouj · Hammam Lif · Hammam Chott · Bou Mhel El Bassatine · Ez-Zahra · Radès · Megrine · Mhamedia · Mornag · Khelidia · Fouchana · Naassen
Bizerta
Bizerte (Bizerte Medina · Zarzouna · Aïn Mariam · Hached) · Sedjnane · Mateur (Mateur · Cité El Omrane) · Menzel Bourguiba (Menzel Bourguiba · Cité Etthaoura · Cité En-Najah) · Tinja · Ghar El Meleh · Ousja · Menzel Djemil · Menzel Abderrahmen · El Alia · Ras El Djebel · Metline · Rafraf (Rafraf · Rafraf Plage) · Utique · Joumine · Ghzala · El Hchachna
Gabès
Gabes (Gabes · Cité Manara · Chott Essalem Balad · Sidi Boulbaba) · Chenini Nahal · Ghanouch · El Metouia · Ouedhref · El Hamma · Matmata · Nouvelle Matmata · Mareth · Ezzarat · Menzel Habib · Bou-Chemma · Teboulbou · Habib Thameur Bou Attouch · Kattana · Dkhilet Toujane
Gafsa
Gafsa (Gafsa · Cité Ennour) · El Ksar · Oum El Araies · Redeyef · Metlaoui · Mdhila · Guetar · Sned · Belkhir · Sidi Aich · Lala · Sidi Boubaker · Zanouch
Jendouba
Kairuan
Kairouan (Kairouan Medina · El Mansoura · Cité Jeblia · El Keblia · Ennasr) · Echbika · Sbikha · El Oueslatia · Aïn Djeloula · Haffouz · El Alâa · Hajeb El Ayoun · Nasrallah · Menzel Mehiri · Echrarda · Bouhajla · Sisseb-Ed-Dheriaat · Jehina · Rakada · Abida · Chwayhia · El Aîn El Beidha · Chaouachi
Kasserine
Kébili
El Kef
Mahdia
Manouba
Médenine
Mednine (Mednine Nord · Mednine Sud) · Beni Khedache · Ben Guerdane · Zarzis (Zarzis Medina · Mouansa · Essouihel · Hassi El Jerbi · Hichem El Hamadi · Hamadi Bouteffaha) · Djerba Houmet Souk (Houmet Souk · Erriadh · Mellita · El Mezraâ) · Djerba Midoun (Midoun · El May · Sedouikèch · Beni Mâaguel) · Djerba Ajim (Ajim · Guellala) · Sidi Makhlouf · Zarzis Nord · Bou-Ghrara
Monastir
Monastir (El Medina 1 · Helia · Skanes · El Medina 2) · Khenis · Ouerdanine · Sahline Moôtmar (Sahline · Moôtmar) · Sidi Ameur (Sidi Ameur · Masjed Aïssa) · Zéramdine · Beni Hassen · Ghnada · Jammel · Menzel Kamel · Zouiet Kontoch · Bembla Mnara · Menzel En-Nour · El Masdour (El Masdour · Menzel Harb) · Moknine · Sidi Bennour · Menzel Farsi · Amiret El Fhoul · Amiret Touazra · Amirat Hojjaj · Cherahil · Bekalta · Teboulba · Ksar Helal (Ksar Helal · Cité Erriadh) · Ksibt El Mediouni · Benen Bodher · Touza · Sayada · Lamta · Bou-Hajar · Menzel Hayet
Nabeul
Nabeul (Nabeul · Bir Chellouf · Sidi Amor) · Dar Chaabane · Beni Khiar · El Mâamoura · Somâa · Korba · Tazerka · Menzel Temime · Menzel Horr · El Mida · Kelibia · Azmour · Hammam El Guezaz · Dar Allouch · El Haouaria · Takelsa · Soliman · Korbous · Menzel Bou Zelfa · Beni Khalled · Zaouiet Djedidi · Grombalia (Grombalia · Cité El Izdihar) · Bou Argoub (Bou Argoub · Belli · Sidi Dhaher) · Hammamet (Hammamet · Baraket Es-Sahel · Bir Bou Regba) · Fondek Ejedid-Es Selten · Tazegrane Boukrim Zaouiet Mgaiez · Sidi Jedidi · Echerifet Boucharray
Sfax
Sfax (El Medina · Er-Rbadh · Chamalia · Cité El Habib · Merkez Chaker · Sidi Mansour · El Bostane) · Sakiet Ezzit · Chihia · Sakiet Eddaier · Gremda · El Ain · Tina · Agareb · Djebeniana · El Hencha · Menzel Chaker · El Gheraiba · Bir Ali Ben Khelifa · Skhira · Mahrès · Kerkennah (Kerkennah · El Ataya) · El Amra · El Aouabed-Khazanet · En-Nadhour-Sidi Ali Belabed · El Hajeb · Hzag-Ellouza · Ennour-Sfax · En-Nacer
Sidi Bou Zid
Siliana
Sussa
Sousse (Sousse Atika · Sousse Nord · Cité Riadh · Sousse Sud) · Ksibet Thrayet · Ezzouhour · Zaouiet Sousse · Hammam Sousse (Hammam Sousse Medina · El Kantaoui · Sahloul El Gharabi) · Akouda (Akouda · Ettantana) · Kalâa Kébira · Sidi Bou Ali · Hergla · Enfidha · Bouficha (Bouficha · El Yasmine) · Sidi El Heni · M'Saken (M'Saken · El Hay El Jadid · M'Saken Sud) · Kalâa Seghira · Messâdine · Kandar · Gerimet Hicher · Chott Meriam
Tataouine
Tozeur
Tunis
Tunis Ville (Medina · Bab El Bhar · Bab Souika · El Omrane · El Omrane Supérieur · Ettahrir · El Menzah · Cité El Khadra · Sijoumi · Ezzouhour · Hraïria · El Ouardia · El Kabaria · Sidi El Béchir · Djebel Djelloud) · Le Bardo (Le Bardo · Ksar-Saïd · El Hadayak) · El Kram (El Kram Est · Sidi Amor (El Kram Ouest) · Aïn Zaghouan) · La Goleta (La Goleta · Taîeb Mhiri) · Cartago (Cartago · Cartago Mohamed Ali i El Yasmina) · Sidi Bou Said · La Marsa (La Marsa · Gammarth · Sidi Daoued · Cité Er-Riadh) · Sidi Hassine
Zaghouan
Registres d'autoritat
Bases d'informació
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=El_Kef&oldid=34801317»
Categories:
Categories ocultes:

[8]ページ先頭

©2009-2025 Movatter.jp