| Tipus | barri d'Alacant | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Lloc | |||||
| |||||
| Estat | Espanya | ||||
| Comunitat autònoma | País Valencià | ||||
| Província | província d'Alacant | ||||
| Comarca | l'Alacantí | ||||
| Municipi | Alacant | ||||
L'Eixample-Diputació[1] és unbarri de la ciutatvalenciana d'Alacant. Limita en el seu vèrtex nord amb el barri deSant Blai; a l'est, separat per les avingudes delGeneral Marvà,Federico Soto iDoctor Gadea, amb els barris delMercat i elCentre; i a l'oest, separat per les avingudes deSalamanca iÓscar Esplá, amb els barris d'Alipark iBenalua. Al sud, separat per les avingudes d'Eusebio Sempere i Doctor Ramón y Cajal, es troba elPort d'Alacant.
D'acord amb la llista de carrers[2] i la llista de barris[3] de la pàgina de l'Ajuntament,[4] el Port i laplatja del Postiguet s'inclouen dins d'aquest barri, ja que aquestes àrees manquen d'habitants i no afecten des del punt de vista estadístic. Aplicant aquesta ampliació, el barri de l'Eixample-Diputació també limita amb els barris delBarri Vell-Santa Creu, elRaval Roig iBonavista de la Creu per l'est; elPolígon del Baver per l'oest; i lamar Mediterrània pel sud.
Segons el cens de 2019, compta amb una població de 14 659 habitants (6 606 homes i 8 053 dones), que el converteixen en el sisé barri més habitat d'Alacant.[5]
El barri és considerat com el centre neuràlgic de la ciutat, i els seus carrers són on es concentren la major part de comerços, seus d'entitats (tant públiques com privades) i vida social de la ciutat, juntament amb el barri oficialment designat com aCentre.
Va ser dissenyat a finals del segle xix i començaments delxx, després de l'enderrocament de la muralla de la ciutat (que en la seua versió més moderna tancava la ciutat a la porta de Sant Francesc, actualplaça de Calvo Sotelo) i el projecte de construcció delpalau de la Diputació d'Alacant per l'aleshores arquitecte municipalJuan Vidal i Ramos. Prèviament aquesta zona era ocupada per edificacions industrials esparses, així com habitatges a vora mar desordenats. La filosofia de l'urbanisme higienista que imperava en el moment i destacada en la figura de l'arquitecteJuan Guardiola i Picó, qui va coordinar la principal tasca de planificació d'aquesta expansió urbana, a més d'impulsar reformes urbanes des delPort d'Alacant i les edificacions que hi fitaven fins al barranc deSant Blai, aleshores prou separat del nucli urbà. La manca d'accés a l'aigua corrent i la mala higiene causada pels carrers estrets i el clavegueram a cel obert, així com qüestions urbanístiques i militars, motivaren el desenvolupament d'aquesta operació urbanística[6] que va cristal·litzar lentament amb el pas del segle fins a l'enderrocament de laMontanyeta durant la dècada dels anys 40, suposant la superació definitiva d'un dels límits urbanístics històrics de la ciutat. Presenta un característic traçat de menahipodàmica.
En aquest barri es troben importants nuclis comercials comEl Corte Inglés, l'avinguda Maisonnave, l'avinguda de l'Estació o l'avinguda d'Òscar Esplà, l'estació de ferrocarril, i els principals edificis del Govern espanyol situats en laplaça de la Montanyeta. Laplaça dels Cavalls, considerada com el punt central de la ciutat, forma part d'aquest barri. Altres edificis destacables són l'antiga estació d'autobusos, lloc on es pot trobar un refugi antiaeri de la Guerra Civil.