| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 27 maig 1930 Tallinn (Estònia) |
| Mort | 24 desembre 2010 (80 anys) Tallinn (Estònia) |
| Sepultura | Metsakalmistu |
| Formació | Acadèmia de Música i Teatre d'Estònia |
| Activitat | |
| Ocupació | compositor |
| Gènere | Òpera isimfonia |
| Professors | Eugen Kapp |
| Alumnes | Raimo Kangro |
| Instrument | Piano |
| Obra | |
Obres destacables
| |
| Família | |
| Cònjuge | Helle Meri |
| Premis | |
      | |
Eino Tamberg (Tallinn,27 de maig de1930 –ibídem,24 de desembre de2010) fou un compositorestonià.
Tamberg va néixer aTallinn. Va estudiar composició musical ambEugen Kapp al Conservatori de Tallinn, i va graduar-se el 1953. A Estònia va ser conegut per les seves obresViis romanssi Sándor Petöfi luulele (1955) basada en les poesies deSándor Petőfi, i pel seuConcerto Grosso (1956), pel qual va guanyar la Medalla d'Or al Festival Internacional de Música de Moscou. Tamberg va ser un important iniciador del moviment anti-romàntic de finals dels 1950. La seva visió de la música pertanyia a l'anomenadaNova Ona de la història musical d'Estònia. Va adquirir fama en la dècada de 1960 escrivint música en diversos gèneres, en particular per a obres de teatre i obres simfòniques.
Tamberg va ser un dels màxims representants delneoclassicisme en la música estoniana, malgrat que les seves darreres peces eren mésexpressionistes. Des de 1969 va impartir classes a l'Acadèmia de la Música d'Estònia, fins al 1983. En la temporada 1997-1998 va ser compositor resident de l'Orquestra Simfònica Nacional d'Estònia.
Els seus treballs més notables són el balletJohanna tentata (1971) i el Concert per a trompeta núm.1 (1972). Aquest últim és un dels treballs més populars i interpretats, no només a Europa sinó també aHong Kong iSingapur, i va ser enregistrat perHåkan Hardenberger. Tamberg també va escriure concerts per aviolí (1981),saxofon (1987),clarinet (1996),fagot (2000),violoncel (2001) i un segon concert per atrompeta (1997).
La seva segonaòpera,Cyrano de Bergerac, va ser estrenada el 1976. Les seves influències romàntiques mostren les convencions delBarroc i delbel canto. Consisteix en tres actes i un epíleg (Op. 45) i va ser escrita el 1974 amb llibret deJaan Kross, basada en una obra d'Edmond Rostand.[1]
Pel 50è aniversari de lesNacions Unides (1995) va escriure la sevaCelebration Fanfaresse que va ser estrenada aNova York sota la direcció deNeeme Järvi.
 | Aquest article té bibliografia, però no se sapquina referència verifica cada part. Podeumillorar aquest articleassignant cadascuna d'aquestes obres a frases o paràgrafs concrets. |
