En l'antiguitat, es donaven diverses explicacions sobre l'origen del nomEgeu. Segons aquestes, es deia que es va anomenar així per la ciutat d'Eges (en grec Àigai), una de les capitals de l'antigaMacedònia; per Egea, reina de lesamazones, que va morir en aquesta mar, o perEgeu, pare deTeseu, que s'hi va llençar de cap pensant que el seu fill era mort.
Lesilles de l'Egea s'acostumen a dividir en set grups: les de la mar Egea nord-oriental,Eubea, lesEspòrades septentrionals, lesCíclades, les delgolf Sarònic, elDodecanès iCreta. Precisament, la paraulaarxipèlag es va aplicar originàriament a totes aquestes illes. Moltes de les illes, o arxipèlags, de la mar Egea són, de fet, una extensió de les muntanyes de la terra ferma. Una d'aquestes serralades s'estén pel mar fins aQuios, una altra s'estén perEubea fins aSamos, i una tercera s'estén, a través delPeloponès iCreta, fins a l'illa de Rodes, i fa de línia divisòria entre les mars Egea i Mediterrània. Moltes d'aquestes illes tenen badies i ports segurs, però la navegació per la mar és generalment dificultosa. També un bon nombre de les illes de la mar Egea són d'origenvolcànic, i en d'altres s'hi extreumarbre iferro. Les illes més grans gaudeixen d'algunes valls i planes fèrtils. Només dues de les illes relativament grans de la mar Egea pertanyen aTurquia: es tracta deBozcaada (Tènedos) iGökçeada (Imbros). Tota la resta són de sobirania grega.
El nomEgeu, emprat pels autorsllatins tardans, feia referència aEgeu, de qui es deia que es va llançar a aquell mar per ofegar-se (en lloc de llançar-se des de l'acròpoli atenesa, segons expliquen alguns autors grecs). Va ser el pare deTeseu, el mític rei i heroi fundador d’Atenes. Egeu havia dit a Teseu que aixequés veles blanques quan tornés si tenia èxit en matar elMinotaure. Quan Teseu va tornar, va oblidar aquestes instruccions, i Egeu va pensar que el seu fill havia mort, així que es va ofegar al mar.[2]
El mar era conegut enllatí comMare Aegaeum mentre estava sota el control de l'Imperi Romà. Elsvenecians, que van governar moltes illes gregues a l'alta ibaixa edat mitjana, van popularitzar el nomd'arxipèlag (grec:αρχιπέλαγος, que significamar principal), nom que es va mantenir a molts països europeus fins aprincipis del període modern. Ales llengües eslaves del sud, l'Egeu s'anomenaMar Blanc (Bulgarian: Бяло море, romanitzat: Byalo more; Macedoni: Бело море, romanitzat: Belo more; Serbo-Croata: Belo more / Бело море). El nomturc del mar ésEge Denizi, que deriva del nom grec, iAdalar Denizi que significael mar de les illes.
Cobreix uns 214.000 km² d'àrea, mesura uns 670 km longitudinalment i 390 km latitudinals. La profunditat màxima del mar és de 2639 m, situat en un punt a l'oest deCàrpatos. Les illes de l'Egeu es troben dins les seves aigües, amb les següents illes que delimiten el mar al sud, generalment d'oest a est:Citera,Anticitera,Creta,Casos,Càrpatos iRodes. La península d'Anatòlia marca el límit oriental del mar, mentre que el continent grec marca l'oest. Diversos mars es troben dins del mar Egeu; elMar de Tràcia és una secció de l'Egeu situada al nord, el mar Icari a l'est, elMar de Mirtos a l'oest, mentre que elmar de Creta és la secció sud.
Moltes de les illes o cadenes d'illes de l'Egeu són extensions geogràfiques de les muntanyes del continent. Una cadena s'estén a través del mar fins a Quios, una altra s'estén per Eubea fins a Samos, i una tercera s'estén pel Peloponès i Creta fins a Rodes, dividint l'Egeu de la Mediterrània.
Les badies i golfs de l'Egeu que comencen al sud i es desplacen en el sentit de les agulles del rellotge inclouen a Creta, les badies o golfsde Mirabello,Almirós, Souda i Chania, a la part continental elMar de Mirtos a l'oest amb elgolf Argòlid, elgolf Sarònic cap al nord-oest, el golf de Petàlies que connecta amb el mar Euboic del Sud, el golf Pagasètic que connecta amb el mar Euboic del Nord, elgolf Termaic cap al nord-oest, laPenínsula Calcídica incloent elgolf de Cassandra i els golfs Singític, cap al nord elGolf Estrimònic i el golf de Kavala i la resta són aTurquia; golf de Saros, golf d'Edremit, golf de Dikili, golf de Çandarlı, golf d'Esmirna,golf de Kuşadası, golf de Gökova, golf de Güllük.
El mar Egeu està connectat amb el mar de Màrmara pelsDardanels, també conegut des de l'Antiguitat clàssica com l'Helespont. Els Dardanels es troben al nord-est del mar. Finalment, connecta amb lamar Negra a través de l'estret delBòsfor, sobre el qual es troba la ciutat d’Istanbul. Els Dardanels i el Bòsfor es coneixen com a l'estret turc.
Al sud: una línia que va des delcap Aspro (28°16′E) aÀsia Menor, fins a Cum Burnù (Capo della Sabbia) l'extrem nord-est de l'Illa de Rodes, a través de l'illa fins al cap Prasonisi, el punt sud-oest d'aquesta, cap a Vrontos Point (35°33′N) a Skarpanto [Càrpatos ], a través d'aquesta illa fins a Castello Point, l'extrem sud, fins al cap Plaka (extrem est de Creta), a través de Creta fins a Agria Grabusa, l'extrem nord-oest d'aquesta., des d'allí fins al cap Apolitares a l'illa d'Anticitera, a través de l'illa fins a Psira Rock (a l'extrem del punt nord-oest) i a través del cap Trakhili a l'illa deCitera, a través de Citera fins al punt nord-oest (cap Karavugia) i des d'allí fins al cap de Santa Maria (36° 28′ N, 22° 57′ E / 36.467°N,22.950°E /36.467; 22.950) aMorea.
Als Dardanels: Una línia uneix Kum Kale (26°11′E) iCap Helles.
L'aigua superficial de l'Egeu circula en ungir en sentit contrari a les agulles del rellotge, amb l'aigua mediterràniahipersalina que es desplaça cap al nord al llarg de la costa oest deTurquia, abans de ser desplaçada per la sortida menys densadel mar Negre. La densa aiguamediterrània s'enfonsa per sota del mar Negre a una profunditat de 23–30 m, després flueix a través de l'estret dels Dardanels i almar de Màrmara a velocitats de 5–15 cm/s. La sortida del mar Negre es mou cap a l'oest al llarg del nord del mar Egeu, després flueix cap al sud al llarg de la costa est de Grècia.[6]
L'oceanografia física del mar Egeu està controlada principalment pel clima regional, la descàrrega d'aigua dolça dels principals rius que drenen el sud-est d'Europa i les variacions estacionals del flux d'aigua superficial del mar Negre a través de l'estret dels Dardanels.
L'anàlisi[7] de l'Egeu durant els anys 1991 i 1992 va revelar tres masses d'aigua diferents:
Aigua superficial del mar Egeu – 40–50 m xapa gruixuda, amb temperatures d'estiu de 21-26 °C i temperatures hivernals que oscil·len entre 10 °C al nord fins a 16 °C al sud.
Aigua intermèdia del mar Egeu – L'aigua intermèdia del mar Egeu s'estén de 40 a 50 m a 200–300 m amb temperatures que oscil·len entre els 11 i els 18 °C.
Aigua del fons del mar Egeu - que es produeix a profunditats inferiors a 500–1000 m amb una temperatura molt uniforme (13-14 °C) i salinitat (3,91–3,92%).
Mapa climàtic de Grècia. La major part de la massa terrestre que envolta el mar Egeu es classifica coma Csa, i la regió del nord ésBSk.
El clima de la mar Egea reflecteix en gran part el clima de la Grècia i de l'oest de Turquia, és a dir, predominantmentmediterrani. Segons laclassificació climàtica de Köppen, la major part de l'Egeu està classificat coma Mediterrani d'estiu calent (Csa), amb estius més calorosos i secs juntament amb hiverns més suaus i humits. No obstant això, les altes temperatures durant els estius generalment no són tan altes com les dels climes àrids o semiàrids a causa de la presència d'una gran massa d'aigua. Això és més predominant a les costes oest i est de l'Egeu, i dins de les illes de l'Egeu. Al nord del mar Egeu, el clima es classifica com a semiàrid fred(BSk), que presenta estius més frescos que els climes mediterranis d'estiu càlid. Els ventsetesians són una influència meteorològica dominant a la conca de l'Egeu.
La taula següent enumera les condicions climàtiques d'algunes ciutats importants de l'Egeu:
Característiques climàtiques d'algunes ciutats importants de la costa de l'Egeu
Nombrosos assentaments grecs i turcs es troben al llarg de la seva costa continental. així com a les ciutats de les illes de l'Egeu. Les ciutats més grans són Atenes i Tessalònica a Grècia i Esmirna a Turquia. La més poblada de les illes de l'Egeu és Creta. seguida d'Eubea i Rodes.
Grècia ha establert diverses àrees marines protegides al llarg de les seves costes. Segons la Xarxa de Gestors d'Àrees Marines Protegides a la Mediterrània (MedPAN), quatre AMP gregues participen a la Xarxa. Aquests són el parc marí d'Alonnisos, mentre que les llacunes Missolonghi-Aitoliko i l'illa de Zacint no es troben a l'Egeu.[10]
Moltes de les illes de l'Egeu tenen ports i badies segurs. En l'antiguitat, la navegació pel mar era més fàcil que viatjar pel terreny accidentat del continent grec i, fins a cert punt, les zones costaneres d'Anatòlia. Moltes de les illes sónvolcàniques, i el marbre i el ferro s'extreuen en altres illes. Les illes més grans tenen algunes valls fèrtils i planes.
De les principals illes del mar Egeu, dues pertanyen a Turquia –Bozcaada (Tenedos) iImbros; la resta pertanyen a Grècia. Entre els dos països, hi hadisputes polítiques sobre uns quants aspectes del control polític sobre l'espai de la Mar Egea, com ara la mida de les aigües territorials, el control aeri i la delimitació dels drets econòmics a laplataforma continental. Aquestes qüestions es coneixen com ladisputa de l'Egeu.
Grècia és un delspaïsos més visitats d'Europa i del món amb més de 33 milions de visitants el 2018,[15] i la indústria turística al voltant d'una quarta part del producte interior brut de Grècia.[16] Les illes de Santorini, Creta, Lesbos, Delos i Mykonos són destinacions turístiques habituals. S'estima que 2 milions de turistes visiten Santorini anualment.[17] No obstant això, en els darrers anys han sorgit preocupacions relacionades amb l'excés de turisme, com ara problemes d'infraestructures inadequades i massificació.[18] Al costat de Grècia, Turquia també ha tingut èxit en el desenvolupament de zones turístiques i atreure un gran nombre de turistes,[19] contribuint al turisme a Turquia. La fraseCreuer Blau es refereix als viatges recreatius al llarg de la Riviera turca, inclòs a través de l'Egeu.[20] L'antiga ciutat deTroia, Patrimoni de la Humanitat, es troba a la costa turca de l'Egeu.[21]
Grècia i Turquia participen en el programa de certificacióde platges Bandera Blava de la Fundació per a l'Educació Ambiental. La certificació s'atorga a platges iports esportius que compleixen estrictes estàndards de qualitat, incloent criteris de protecció del medi ambient, qualitat de l'aigua, seguretat i serveis.[22] A partir del 2015, la Bandera Blava ha estat atorgada a 395 platges i 9 ports esportius de Grècia. Les platges del sud de l'Egeu a la costa turca sónMuğla, amb 102 platges guardonades amb la bandera blava, juntament ambEsmirna iAydın, que tenen 49 i 30 platges guardonades respectivament.[23][24]
.svg)
.jpg)
