El nom d'Efes no apareix alstextos homèrics, iEstrabó diu que no era tan antiga com laGuerra de Troia. En realitat, es tracta d'un nom ben antic, atès que en lestauleteshittites ja apareix documentada, sota la formaApasa.
D'altra banda, els mites recollien noms alternatius per a la ciutat.Esteve de Bizanci en recull un segons el qual la ciutat s'anomenàEsmirna, nom pres d'unaamàzona, de la mateixa manera quePlini el Vell deia que el nom d'Efes també provenia del nom d'una altra amàzona. Aquestes llegendes de les amàzones estan relacionada amb la deessaÀrtemis, la seva protectora i la principal divinitat d'Efes.[3] Entre altres de caràcter mitològic Plini també cita Alope, Ortígia, Samòrnion i Ptèlea.[4]
Ramon Muntaner, en la sevacrònica, l'anomenaAltolloch oTheologo,[5] aquest darrer procedent del grecἍγιος Θεόλογος,Aios Theologos 'Sant Teologos' (un nom alternatiu deSant Joan Baptista) i que donà nom a la vila d'Ayasuluğ, modernamentSelçuk.
Apasa era el nomhittita d'una ciutat que ha estat identificada amb Efes. Va ser la capital del regne d'Arzawa. Apasa es menciona als anals del reihittitaMursilis II quan organitzava una campanya contra el regne d'Arzawa.[6]
Ferècides d'Atenes (citat perEstrabó) diu que la regió d'Efes iMícale estava habitada pelslèleges i elscaris ocupaven la resta de Jònia. Pausànias conserva una tradició que diu queNeleu i Àndrocles, fills deCodros, dirigint un grup de jonis, van expulsar del país els leleges, als que considera una branca dels caris, però que no van molestar als que vivien vora el temple, amb els que van arribar a un acord.[4] Per aquesta indicació sembla que l'antic temple no era a la ciutat. Pausànias diu que a la seva època encara es mostrava la tomba d'Àndrocles, on hi figurava un home armat.[3]
El reiCresos va fer la guerra als jonis i va assetjar la ciutat que segurament ambicionava com a port deSardes. Els assetjats van dedicar la ciutat aÀrtemis i van lligar-la amb una corda al temple de la deessa, perquè la protegís. Segons Estrabó hi havia 7estadis entre l'antiga ciutat i el temple, que identifica la ciutat vella amb el nom deParoreia. Després de l'època de Cresos els habitants van baixar a la plana i van viure al voltant del temple fins a l'època d'Alexandre el Gran.
La història d'Efes, tot i ser una de les ciutats més importants, és poc coneguda. Estrabó diu que s'hi va fixar la residència del rei (βασίλειον "basileion"), sense que se'n sàpiga exactament el significat. Tenia certs honors, com la presidència dels Jocs i una túnica morada com a símbol, a més d'un bàcul en lloc d'un ceptre i la direcció dels ritus deDemèter.[4]Tucídides la considerava una mena de ciutat sagrada.[7]Cal·lí d'Efes parla d'una guerra entre els magnets (els habitants deMagnèsia) i la seva ciutat natal.[4]
Elscimmeris van envair l'Àsia Menor en el regnat del rei deLídiaArdis II. Van pujar per la vall del Caystros i van arribar a Efes, però res se sap dels danys que li van causar. En aquests atacs es va destruir Magnèsia. Després d'això, Efes va caure sota domini de Lídia i després de Pèrsia.[4]
El499 aC durant larevolta Jònica, quan els atenencs i elseretris juntament amb els jonis van marxar a Sardes, van desembarcar a Efes i van deixar els vaixells al cap de Coressos. Gent de la ciutat els va guiar per la vall del riuCaïstre fins a les muntanyes deTmolos. Van incendiar Sardes i es van retirar, però els perses els van perseguir fins a Efes i els van derrotar en un combat naval enfront deMilet. Els atenencs es van retirar a Micale i van anar de nit a Efes quan s'estava celebrant la festa de lesTesmofòries, i els ciutadans, que desconeixien què havia passat, els van atacar pensant que eren lladres, i els van matar, almenys a uns quants, segonsHeròdot. Per aquests fets, se sap que Efes no tenia vaixells de guerra i, per tant, se suposa que no participava en la revolta de Jònia, tot i que en general hi devia simpatitzar.Xerxes quan va envair Grècia, va incendiar el temple deDídima "i els altres temples", diu Estrabó però al d'Efes no li va passar res.
Gairebé al final de laGuerra del Peloponnès, el comandant atenencTràsil, que hi feia una expedició de saqueig, va desembarcar a Efes; el sàtrapa persaTisafernes va fer una crida a tot el país, i va poder evitar el saqueig de la ciutat derrotant els atenencs, segonsXenofont.
Lisandre, el cap de la flota espartana, va entrar a Efes el407 aC, amb objecte d'entrevistar-se ambCir el Jove a Sardes. Mentre esperava, reparant les naus i recollint subministraments, l'atenencAntíoc, que era a Nòtion com a comandant d'Alcibíades, es va enfrontar amb ell, però l'espartà va obtenir-hi la victòria.
Després de la batalla d'Egospòtam, els efesis van dedicar una estàtua a Lisandre (i a altres espartans menys coneguts) al temple d'Àrtemis. Però després de la victòria deConó aCnidos, van ser substituïdes per estàtues de Conó iTimoteu, com explica Pausànias. Va seguir en mans perses fins al temps d'Alexandre el Gran, a qui van acollir com a alliberador.
Lisímac de Tràcia va construir les muralles prop de la ciutat en un nou emplaçament més favorable i, com que els ciutadans no volien canviar els seus antics habitatges cap a la nova ciutat emmurallada, va inundar la ciutat vella tancant les sortides de l'aigua un dia de molta pluja, i així la va destruir. Lisímac va rebatejarArsinoe la nova ciutat, pel nom de la seva dona, però aquest nou nom no hi va durar. La història, l'explica Esteve de Bizanci, però Estrabó simplement diu que la ciutat va desaparèixer un dia d'una gran tempesta que va fer créixer el riu. Esteve de Bizanci es basa per narrar la seva història, en un poema deDuris d'Elea, del qual no se sap més que va viure alsegle iv aC. La construcció de la nova ciutat i la destrucció de la vella es pot datar cap al322 aC. A la nova ciutat hi van ser portats també ciutadans deColofó iLèbedos, segons Pausànias, cosa que va contribuir al despoblament d'aquelles ciutats.
Després de Lisímac (que va regnar fins al281 aC), la ciutat no va trigar a caure sota protecció dePèrgam. Un conflicte va enfrontar el reiÀtal amb Roma amb motiu de l'assignació al temple d'Àrtemis dels llacs anomenats Selinúsies, a la desembocadura del Caïstre, que eren molt abundants en pesca. Els reis de Pèrgam els havien tret del domini del temple, però els romans van restaurar els seus drets. Elspublicans romans els consideraven subjecte d'impost i se'n van apoderar per la força. Com que els publicans en van agafar les rendes, els efesis van enviar el geògrafArtemidor d'Efes com a delegat a Roma. Elsenat romà va reconèixer els drets del temple i a Artemidor se li va erigir una estàtua d'or.
Antíoc III durant la seva guerra amb els romans va passar l'hivern a Efes. La flotaselèucida es va enfrontar a la romana de Pèrgam aCoricos i l'almirall selèucidaPolixènides hi va ser derrotat i es va haver de retirar a Efes. Després de labatalla de Magnèsia l'any 190 aC, els romans la van ocupar.Luci Corneli Escipió Asiàtic el Vell va distribuir les seves tropes per passar l'hivern un terç a Magnèsia, un altre aTralles i un a Efes. Després de la guerra, els romans van donar la ciutat aÀtal de Pèrgam, així com altres ciutats i comarques.
L'any133 aC, Àtal va morir i va deixar els seus dominis a Roma, peròAristonic, fill del reiÈumenes i d'una dona d'Efes, es va rebel·lar i va voler ocupar el regne. Efes li va fer front i el va derrotar en la batalla naval deCime. Es va crear la província d'Àsia, de la qual Efes en va ser la capital i la residència del governador, i també era capçalera d'unconvent jurídic. El districte comprenia "Cesarientes et Augustas Cilbiani inferiores et superiores,Mysomacedones, Mastaurenses, Briullitae, Hypaepeni, Dioshieritae", segons Plini el Vell.
QuanMitridates va envair Jònia, Efes el va rebre bé i es van enderrocar les estàtues dels romans, segons diuApià. Mitridates va ordenar la massacra general dels romans, i els efesis no van respectar als que van demanar l'asil a la ciutat i els van matar. Mitridates va visitar la regió i es va casar amb Monime, la filla deFilopemen a la ciutat d'Estratonicea, aCària, i va designar a aquest com a governador (ἐπίσκοπος "episkopos") d'Efes. Aviat els efesis es van revoltar i van matar el general Zenobi, el mateix que havia deportat la gent deQuios.Sul·la, després de derrotar Mitridates, va castigar Efes, a la qual va imposar una dura contribució.
Efes, després d'això, ja no va tenir una autonomia real. Era un port dels romans.Ciceró va ser-hi el51 aC, quan va anar a la seva província deCilícia, i diu que el van rebre com si fos el governador de la ciutat. Després de labatalla de Farsàlia,Quint Metel Escipió, que era a Efes, va voler arrabassar els diners del temple, però Pompeu el va cridar per unir-se a ell a l'Epir.
Després de la derrota deMarc Juni Brutus iGai Cassi Longí en labatalla de Filipos,Marc Antoni va visitar Efes i va fer-hi esplèndids sacrificis a la dea. Va perdonar els partidaris dels derrotats que s'havien refugiat al temple (tots menys dos) i va exigir als efesis el tribut de 10 anys en un sol any, argumentant que Efes havia donat en dos anys els tributs de 10 anys a Brut i Cassi. Els efesis van demanar perdó i van explicar que havien estat obligats a donar els tributs i ja no els quedava res, i llavors Antoni va acceptar les taxes de 9 anys a pagar en dos anys, diu Apià.
A Efes, en un santuari del temple deDiana, Marc Antoni va capturar els germans de Cleòpatra i els va fer matar segonsDió Cassi, però Apià diu que va serArsínoe, la germana deCleòpatra qui va ordenar les morts, i que el fet va passar al temple d'Àrtemis i Leucofrina aMilet, i que Arsínoe havia estat allí rebuda com a reina pel gran sacerdot local Megabizos, cosa que després Marc Antoni li va retreure.
Abans de labatalla d'Àccium, la flota de Marc Antoni i Cleòpatra era a Efes, on va arribar amb la reina. Després de la batalla, l'any31 aC, Efes, per suggestió d'Octavi August, va dedicar estàtues aJuli Cèsar a qui havia divinitzat.[4]
Durant l'Imperi la ciutat va prosperar. Quan la va visitarEstrabó, era molt rica i s'hi feia tota mena de comerç i tota la regió, fins aCapadòcia, era plena de camins (vies) que facilitaven l'intercanvi comercial. Diu que hi havia un senat (gerúsia) amb uns funcionaris anomenatsepilects que gestionaven els assumptes de la ciutat, senat que havia estat instituït perLisímac. La ciutat reunia laBulé, tenia ungrammateus (γραμματεύς), funcionari comú a totes les ciutats gregues, i unarcont es cuidava del registre de títols.
A l'època deTiberi hi havia grans queixes sobre l'abús del dret d'asil al temple d'Efes, dret que va voler eliminar, però els efesis s'hi van oposar dient que havia estat reconegut per perses, macedonis i romans fins aquell moment.Plutarc diu que el dret d'asil s'utilitzava normalment per delinqüents i deutors. El port es va arreglar en temps deNeró, per obra delprocònsol d'Àsia,Barea Sorà.
L'any262, la ciutat i el temple van ser assolats pelsgots. El temple va quedar destruït i ja no es va reconstruir. Des de llavors va perdre importància.[4]
La ciutat va patir atacs musulmans als segles VII, VIII i IX. Al segle XI la van atacar els turcs selèucides. Va acabar desapareixent al segle xiii o amb l'arribada deTamerlà (1400). Tamerlà va acampar allí i l'anomenaAyazlic.[4]
Els jonis ja van trobar establert el culte aÀrtemis quan van arribar al país (o almenys a una deïtat amb molts pits a la qual van donar aquest nom). En temps de Cresos ja existia el temple. L'heraion era més gran queel de Samos, construït perTeodor iRecos. L'arquitecte d'Efes és esmentat per Estrabó sota el nom de Quersífron, i després fou ampliat per un altre. L'estàtua de la dea era d'or. A la rodalia del temple, hi havia el rierol anomenat Selinunt. Xenofont era a Efes quan es va unir a Agesilau en la seva marxa d'Àsia a Beòcia i hi va fer ofrenes en nom dels deu mil. El culte a Àrtemis el van portar elsfoceus aMassàlia i aquesta a les seves factories. El temple va ser incendiat perHeròstrat, segon es diu, la nit en què va néixer Alexandre el Gran, amb l'únic propòsit de fer-se famós, però el va reconstruir un arquitecte amb el nom probable, difícil de llegir a Estrabó, seriaDinòcrates, seguramentDinòcrates de Macedònia. Alexandre, quan va entrar a la ciutat, va oferir de pagar totes les despeses de reconstrucció, però la ciutat no ho va acceptar i es va limitar a posar el nom del conqueridor al temple. La reconstrucció va durar 220 anys, tot i que la gent d'Efes hi van col·laborar al màxim. Estava construït en un terreny pantanós per protegir-lo dels terratrèmols i va restar-hi fins a laincursió dels gots del262.[4] La festa més important dedicada a l'Àrtemis Efèsia eren lesEfèsies, una festivitatpanjònica.
LaLlegenda àuria parla de set funcionaris del Palau d'Efes que durant la persecució dels cristians organitzada per l'emperador romàDeci (249-251), van ser acusats de cristians. Van repartir els seus diners entre els pobres i es van amagar en una cova propera. L'emperador els va cercar tots set, i quan els va trobar va feremparedar l'entrada de la cova. Van romandre misteriosament adormits, i no els van trobar fins al regnat de l'emperadorTeodosi II el Jove l'any 378.[10]
↑Mikasa no Miya Takahito.Essays on Ancient Anatolian and Syrian studies in the 2nd and 1st millennium B.C.. Wiesbaden: Harrassowitz, 1991, p. 31.ISBN 9783447031387.
