| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 28 juny 1892 Londres | ||
| Mort | 3 novembre 1982 (90 anys) Londres | ||
| Formació | Trinity College | ||
| Activitat | |||
| Camp de treball | Història de la Unió Soviètica,historiografia,teoria sobre relacions internacionals,història,relacions internacionals,política exterior,ciències polítiques,activitat literària,periodisme idiplomàcia | ||
| Ocupació | historiador, politòleg, catedràtic, escriptor, periodista, diplomàtic, polític | ||
| Ocupador | Universitat d'Oxford Universitat d'Aberystwyth | ||
| Membre de | |||
| Obra | |||
Obres destacables
| |||
| Estudiant doctoral | Gabriel Gorodetsky | ||
| Família | |||
| Cònjuge | Betty Abigail Behrens | ||
| Premis | |||
Edward Hallett Carr (Londres, 28 de juny de1892 -Londres, 3 de novembre de1982) fou unhistoriador idiplomàticbritànic. Nascut aLondres, després de cursar els seus estudis superiors alTrinity College de laUniversitat de Cambridge, va iniciar la seva carrera diplomàtica el1916, en plenaI Guerra Mundial, al Ministeri d'Afers Exteriors. En acabar la contesa va formar part, juntament amb el seu compatriota i també historiadorArnold Joseph Toynbee, de la delegació britànica a la Conferència de Pau que va donar com a resultat elTractat de Versalles (1919).
A mitjans de la dècada de1920 va ser destinat aRiga (a la recentment independitzadaLetònia), des d'on va contactar amb la cultura i la política russes. El1930 fou nomenat assessor a laSocietat de Nacions. El 1936 faria la seva primera incursió en la vida acadèmica, com a professor de política internacional aAberystwyth, membre laUniversitat de Gal·les. Durant laII Guerra Mundial va ser nomenat director de l'Oficina de Publicitat en el Ministeri d'Informació i va ocupar el càrrec de sotsdirector al diari londinencThe Times, entre 1941 i 1946, des de les pàgines faria públiques les seves crítiques a l'idealisme de la política nord-americana en concloure el conflicte. Acabada la guerra va tornar de forma definitiva a la vida acadèmica, consagrant la seva activitat en exclusiva a la seva tasca històrica des de centres tan prestigiosos com elBalliol College de laUniversitat d'Oxford i alTrinity de Cambridge.
Des de la dècada de1930 va iniciar el seu treball de divulgació científica. En la difusió del seu pensament historiogràfic, que va culminar amb la publicació de la seva obraQuè és la història? el 1961, va advocar per la superació del positivisme historicista predominant en el segle xix, insistint en la contínua interacció entre l'historiador i les dades. La història, en la seva opinió, és "un procés continu d'interacció entre l'historiador i els seus fets, un diàleg sense fi entre el present i el passat". En aquest permanent diàleg l'historiador és, en si mateix, un producte de la societat en què viu i, en última instància, de la història.
El seu llegat historiogràfic més eminent va ser el seu monumental esforç de recerca sobre la història de la Rússia soviètica, tasca en la qual es va embarcar sense descans des de la dècada de1950. Des de la publicació del seu primer volum sobre laHistòria de la Rússia Soviètica el1950, 11 toms organitzats en quatre períodes (1917-1923,1923-1924,1924-1926 i1926-1929) completaria l'obra, els darrers volums elaborar al costat de R. W. Davies. Aquesta línia de recerca es veuria enriquida amb la publicació d'altres treballs com1917. Abans i després (1968) iLa revolució russa: de Lenin aStalin,1917-1929 (1979). De gran repercussió en l'estudi i la comprensió de la història de les relacions internacionals del període d'entreguerres van ser les seves obresInternational Relations since the Peace treaties (Relacions internacionals des dels tractats de pau) iThe Twenty Year's Crisi, 1919-1939 (La crisi dels vint anys,1919-1939), publicades el1937 i1939, respectivament, i en les quals vessada, des d'una apreciació realista, una contundent crítica envers l'esperit utòpic que havia determinat la política exterior britànica en aquell període. Finalment, es pot distingir una altra línia de treball que caracteritzaria els primers anys de la seva producció historiogràfica en el gènere biogràfic, a través dels estudis de figures comDostoievski (1931),Els exiliats romàntics (1933),Karl Marx (1934) oBakunin (1937). Va morir el1982 aCambridge.[1]
