| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 18 maig 1882 Solís de Mataojo (Uruguai) | ||
| Mort | 17 maig 1950 (67 anys) Montevideo (Uruguai) | ||
| Formació | Conservatori reial de Brussel·les | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | compositor, professor, violinista | ||
| Professors | August De Boeck | ||
| Instrument | Violí ipiano | ||
| Família | |||
| Germans | Juan Pedro Fabini | ||
    | |||
Eduardo Fabini (Solís de Mataojo,Uruguai,1883 -17 de maig de1950) fou uncompositor uruguaià considerat, conjuntament ambAlfonso Broqua, com el més representatiu del seu país.[1] La seva obra, que va ser divulgada per Europa iAmèrica a mitjans del segle xx, va merèixer elogis de la crítica mundial. L'Orquestra Filharmònica deMadrid donà a conèixer els anys quaranta, el poemaCampo d'aquest compositor, aconseguint un verdader èxit.[2][3][4]
D'arrel netament nacional, Fabini ha dignificatTristes, Vidalas iPericones, elevant-los a un grau de notable perfecció. La seva obra compren diverses peces per a cant, piano i instruments diversos; els poemesCampo iLa Isla de los Ceibos, així com d'altres obres, totes dignes del talent d'aquest compositor, que tant es recomana per la veritat de la seva factura i elevada forma de sentir.[2]
