Eduardo Chillida Juantegui (Sant Sebastià /Donòstia,País Basc,10 de gener de1924 -19 d'agost de2002) fou unescultor basc.[1]
Inicialment futbolista, després d'una fractura de genoll va deixar el seu lloc de porter a laReial Societat (de Donòstia) per iniciar-se en la seva vocació artística, l'escultura.
Va iniciar-se en el món de l'art el1942 amb uns estudis d'arquitectura que abandonaria per dedicar-se aldibuix, que també va deixar, perquè no li semblava la verdadera forma de l'art per a ell i va iniciar-se en el món de l'escultura en una acadèmia d'art. Va mudar-se a la ciutat deParís per conèixer els moviments artístics de la capital francesa, i va debutar amb una exposició aLes Mains Eblouis el1950. Allà va relacionar-se amb diversos autors comEusebio Sempere iPablo Picasso.[2]
Impressionat per l'escultura grega va iniciar els seus treballs amb elguix per passar després alferro, el seu material preferit. El seu talent ben aviat fou reconegut, situant-se al costat d'autors comConstantin Brâncuşi iGiovanni Giacometti.
Una gran part de la producció artística d'Eduardo Chillida està constituïda per obres monumentals destinades a espais públics.
En l'última part de la seva vida Chillida va construir elmuseu Chillida-Leku, inaugurat el2000 al caseriu deZabalaga, al municipi d'Hernani, una construcció tradicional basca remodelada per l'autor i rodejada d'un ample jardí que avui dia conté, el que possiblement és, la més gran col·lecció de l'obra de l'artista.
El1989 fou guardonat amb elPremi Príncep d'Astúries de les Arts.[3] El1991 li fou concedit alMeiji Memorial Hall deTòquio (Japó), el premiPraemium Imperiale. Va morir el2002 a la ciutat de Sant Sebastià.
Les seves primeres escultures són obres figuratives, torsos humans tallats en guix comForma,Pensadora,Maternitat,Tors oConcreció. En totes elles, el punt de partida és l'escultura grega arcaica, però s'aprecia ja la seva preocupació per la forma interior a més de tenir un marcat sentit monumental. Els jocs de volums i els valors de la massa l'acosten al llenguatge deHenry Moore. Encara que va començar a modelar obres figuratives, a poc a poc va tendir cap a formes més abstractes. El 1949 va realitzarMetamorfosi, obra que ja pot ser considerada abstracta.
Vora el 1951, amb el seu treball en la farga, s'inicia en el treball del ferro. Emprèn en aquest moment un cicle d'escultures no imitatives i va en augment la seva preocupació per la introducció d'espais oberts. Fuig de la imitació de la natura i va a la recerca de la creació i invenció. Cadascuna de les seves obres planteja un problema espacial que tracta de resoldre amb l'ajuda del material, segons les seves característiques o propietats.Ilarriak (1951) és la seva primera escultura abstracta. Significa «pedres funeràries» i està inspirada en les esteles funeràries i en les eines del poble basc. S'aprecia la relació entre la massa massissa del monòlit i l'espai que assenyala. Centrat en l'ús del ferro, va executar de vegades unes obres d'aspecte massís i altres més aeris. Sempre intentant captar l'espai a base de ritmes geomètrics que ho estructuraven arquitectònicament. Alguns exemples sónPinta del vent,Música de les esferes,Oyarak (Eco) iEspais sonors. APinta del vent, la naturalesa intervé com un element més, sense forçar-la. Recorre al vent i a l'aigua, intentant que tots formin part de l'escultura. Per a lesportes d'Arantzazu recull ferralles i deixalles industrials que puguin servir-lo. No pretén fer unes portes on es col·loquin escultures, sinó que elles mateixes siguin les escultures.
El 1957 obre una nova etapa d'experimentació. Fins llavors en el seu llenguatge predominaven les línies horitzontals, verticals i corbes i ara adoptarà ritmes lineals més moguts i inquiets, de difícil comprensió, per exempleFerros de tremolor oIkaraundi (Gran tremolor), on el material ferri s'estén en l'espai sense voler capturar-lo. També elaboraRumor de límits,Modulació de l'espai, la sèrie d'assajosEnclusa de somnis, o la sèrieAbesti Goroa (Cap dalt). Són variades composicions que assentades en rudes blocs de granit o fusta, semblen estendre els seus ritmes a l'espai amb gran lleugeresa, malgrat el material, que no ho oculta. En un primer moment, el ferro va ser el material preferit per a la recerca espacial, però posteriorment va introduir altres materials com la fusta, el formigó, l'acer, la pedra o l'alabastre. En la sèrieAl voltant del buit empra l'acer, el mateix material que enGnomon,Iru Burni oElogi de l'arquitectura. Eduardo Chillida optarà per uns materials o altres d'acord amb les seves possibilitats estructurals. Triarà l'alabastre, la qualitat del qual posa en relleu amb l'ajuda de la llum, per fer referències a l'arquitectura. La sèrieElogi a la llum està composta per tretze assaigs de volums ortogonals, les parets dels quals estan travessades per corredors breus i estrets que, rectes i corbs, juguen amb la llum i l'ombra.
Des de la dècada de 1980, s'especialitza en la instal·lació de peces de grans dimensions en espais urbans o en la naturalesa, que contraposen la massa i l'espai. La sèrieLloc de trobades està composta per enormes peces que apareixen suspeses en l'aire penjant de cables d'acer.
| En altres projectes deWikimedia: | |
 | Commons (Galeria) |
| Commons (Categoria) |
 | Viquidites |
1981:Jesús López Cobos · 1982:Pablo Serrano Aguilar · 1983:Eusebio Sempere · 1984:Orfeón Donostiarra · 1985:Antonio López García · 1986:Luis García Berlanga · 1987:Eduardo Chillida · 1988:Jorge Oteiza · 1989:Oscar Niemeyer · 1990:Antoni Tàpies · 1991:Victòria dels Àngels,Teresa Berganza,Montserrat Caballé,Josep Carreras,Pilar Lorengar,Alfredo Kraus iPlácido Domingo · 1992:Roberto Matta Echaurren · 1993:Francisco Javier Sáenz de Oiza · 1994:Alícia de Larrocha · 1995:Fernando Fernán Gómez · 1996:Joaquín Rodrigo · 1997:Vittorio Gassman · 1998:Sebastião Salgado · 1999:Santiago Calatrava · 2000:Barbara Hendricks · 2001:Krzysztof Penderecki · 2002:Woody Allen · 2003:Miquel Barceló · 2004:Paco de Lucía · 2005:Maia Plissétskaia iTamara Rojo · 2006:Pedro Almodóvar · 2007:Bob Dylan · 2008:Orquestas Juveniles e Infantiles de Venezuela · 2009:Norman Foster · 2010:Richard Serra · 2011:Riccardo Muti · 2012:Rafael Moneo · 2013:Michael Haneke · 2014:Frank Gehry · 2015:Francis Ford Coppola · 2016:Núria Espert · 2017:William Kentridge · 2018:Martin Scorsese · 2019:Peter Brook · 2020:Ennio Morricone iJohn Williams · 2021:Marina Abramović · 2022:Carmen Linares iMaría Pagés · 2023:Meryl Streep · 2024:Joan Manuel Serrat |
_-_Fondo_Mar%25C3%25ADn-Kutxa_Fototeka.jpg)
