| Dades | |
|---|---|
| Tipus | editorial |
| Història | |
| Reemplaça | Editorial el Gato Negro |
| Creació | 1910 |
| Data de dissolució o abolició | 1986 |
| Governança corporativa | |
| Seu | |
L'Editorial Bruguera era una editorialbarcelonina fundada el1910 amb el nomEl Gato Negro i desapareguda el1986, especialitzada en col·leccions de llibres de butxaca, literatura juvenil i revistes de còmic d'humor. Els primers tallers estaven situats albarri del Coll deBarcelona. Actualment l'edifici és el Centre Cívic El Coll – La Bruguera.[1]
El 2006 elGrupo Zeta llançà un nou segell editorial amb el nom de Bruguera.
Joan Bruguera Teixidó va fundar el1910 l'editorialEl Gato Negro, que es va especialitzar en novel·les per lliuraments, llibres d'acudits i biografies populars. Seguint l'exemple de la clàssica revista d'historietesTBO, apareguda només quatre anys abans, el1917, Bruguera va crear el juny de1921 el setmanariPulgarcito, revista subtitulada "Diari infantil de contes, historietes, aventures i entreteniments". El seu gran èxit va fer prosperar l'editorial i el1939 els seus fills Pantaleón i Francisco Bruguera van decidir canviar el nom a l'empresa i donar-li el cognom familiar.
Des de1947, el setmanariPulgarcito es va publicar regularment i l'editorial va augmentar els seus beneficis editant altres revistes de còmic d'humor comEl DDT,Tío Vivo oDin Dan, col·leccions de novel·les de consum popular (a les quals va editar a autors paradigmàtics de lanovel·la rosa comCorín Tellado o de lanovel·la de l'oest comMarcial Lafuente Estefanía) icomics d'aventures comEl Cachorro,El Capitán Trueno,El Jabato,El Cosaco Verde oEl Corsario de Hierro. El1950 apareixZipi y Zape. Amb el temps, l'empresa familiar es va transformar en una autèntica multinacional de l'edició, implantant-se en diversos països d'Hispanoamèrica. El1958 apareix dins dePulgarcito la primera historieta deMortadel·lo i Filemó. Posteriorment apareixerien uns altres còmics comPepe Gotera y Otilio oSuperlópez. No obstant això, va entrar en crisi en elsanys vuitanta i el1986 va desaparèixer després de la seva adquisició pelGrupo Zeta, que la va transformar enEdicions B.
Bruguera va ser la major editora de còmics d'Espanya en els anys seixanta i setanta i el negoci dels còmics es va anar adaptant a les necessitats del mercat: si a finals dels quaranta i principis dels cinquanta es publicaven revistes de baix cost amb poques pàgines, en millorar les condicions econòmiques va augmentar el nombre de pàgines, va millorar el paper i es va incorporar el color. Des dels seixanta es va incrementar el ventall de publicacions i de personatges que van reflectir els canvis de l'època i van començar a editar-se àlbums dels personatges més populars. L'editorial posseïa impremta pròpia i una articulada xarxa de distribució, pel que va eclipsar a la competència.
Vint anys després, el 2006, va tornar com a segell editorial dins el Grupo Zeta. La nova etapa va començar amb la direcció d'Anna Maria Moix, la publicació de novetats literàries inèdites en espanyol i la creació del Premi de Novel·la Editorial Bruguera. Malgrat incorporar de nou la mítica figura, ara més estilitzada, del Gat Negre en el logotip, no sembla que fins al moment hi hagi intenció de recuperar el seu fons editorial descatalogat, ja sigui literari o humorístic.
En el camp del còmic, el paper ocupat per l'editorial Bruguera en la postguerra espanyola va ser fonamental. Encara que tenen un lloc destacat en la història del còmic espanyol els quaderns d'aventures editats per Bruguera, comEl Cachorro, deJuan García Iranzo, oEl Capitán Trueno, deVíctor Mora Pujadas iAmbrós, els majors esforços dels seus dibuixants es van centrar en elssetmanaris humorístics, entre els quals destaquenPulgarcito,Tío Vivo iEl DDT. En aquestes publicacions van col·laborar grans autors del còmic espanyol comPeñarroya,Escobar,Vázquez,Ibáñez, iRaf, entre molts altres. Els autors de còmics de Bruguera van configurar un estil a mig camí entre l'entreteniment infantil i el costumisme satíric.Terenci Moix va encunyar l'expressió "escola Bruguera" per a referir-se a la producció decòmic humorístic de l'editorial.
L'any1968Miquel Pellicer, un dels responsables de les publicacions infantils i juvenils, rep l'encàrrec d'editar els àlbums d'Astèrix en castellà i amb tapa dura. Poc després Francesc Bruguera promouria queFrancisco Ibáñez comences a dibuixar aventures llargues que és poguessin editar en forma d'àlbum.[2][3] Els àlbums d'Astèrix de Bruguera es publicarien en català a partir de1969 en traducció de Víctor Mora.[4]
Entre les col·leccions publicades per Bruguera destaquen:
