Adrianòpolis fou una ciutat de laregió de Tràcia, a la confluència del riuTunja (antic Tonzos) amb elMaritsa (antic Hebros). El seu nom traci original fouUscudama; els macedonis la van anomenarOrèstias; va prendre el nom de l'emperadorHadrià, que la va ampliar durant el segle ii.
El primer contacte amb els turcs fou el d'Umar Bey d'Aidin el1342/1343, quan combatia al costat deJoan Cantacuzè, contraJoan V Paleòleg i va defensarDemòtica. El1353, el turc Sulayman Paixà es va unir a les tropes de Cantacuzè a Adrianòpolis, després d'haver derrotat un exèrcit debúlgars i serbis.
Fou conquerida pels otomans dirigits perLala Xahin el1362, després de derrotar elsromans d'Orient a Sazil Dere (al sud-est de la ciutat); la ciutat es va rendir (juliol del1362).Murat I va preferirBrusa i Demòtica com a seu de la cort, però ocasionalment elsoldà hi va residir.
Després de la derrota del soldàBaiazet I en labatalla d'Ankara el juliol del1402, el príncep i pretendent Sulayman va establir la seva cort a la ciutat (1402) i abandonàBrusa. Eliminat pel pretendentMusa Celebi, aquest va mantenir Edirne com a seu de la cort, i després fou mort perMehmet I, que generalment hi va residir. El1422, el pretendentMustafa Güzme fou derrotat i executat a Edirne perMurat II. Els plans per assetjar Constantinoble deMehmet II foren redactats a Edirne.
Després de la conquesta deConstantinoble el1453, encara fou generalment residència habitual de la cort fins al1457 i després, durant el regnat deSelim I (1512-1520), aquest hi va retornar. Hi hagué motins el1586 i1595.
El1703, s'hi van produir els anomenatsfets d'Edirne i Mustafà II, que hi residia, fou enderrocat per malcontents vinguts d'Istanbul. L'incendi del1745 va accelerar la decadència de la ciutat, confirmada pel terratrèmol del1751. El1801, es van amotinar a la ciutat les tropes albaneses en contra de les reformes deSelim III. Per les mateixes raons, es va produir els anomenatssegonsfets d'Edirne el1806.A la guerra entre Turquia iRússia del1828-1829, la ciutat fou ocupada pels russos,[2] i molts musulmans van emigrar.
El russos van tornar a ocupar la ciutat en laguerra del 1878-1879. LaPrimera (1912-13) iSegona Guerres Balcàniques (1913) van donar lloc a combats que van causar danys a la ciutat, i fou ocupada pels búlgars en labatalla d'Adrianòpolis (1913). El1919 fou ocupada pels grecs (1919-1920). Sota els otomans, Edirne fou capital delwilayat del mateix nom i de la regió de Tràcia. El1850, tenia uns cent mil habitants, però es van reduir a 87.000 el1900 (dels quals 47.000 turcs, 20.000 grecs, 15.000 jueus, 4.000 armenis i 2.000 búlgars). El1927, després de lesmatances armènies i la sortida dels grecs i búlgars, tenia només 34.528 habitants i, el1945, després de les deportacions dels jueus, 29.400 habitants.
↑Shaw, Stanford J.; Shaw, Ezel Kural.History of the Ottoman Empire and Modern Turkey (en anglès). volum 2: Reform, Revolution, Republic. Cambridge University Press, 1977, p. 31.
