Economia política va ser el terme original utilitzat per a l'estudi de lesrelacions de producció, especialment entre les tresclasses principals de la societatcapitalista o burgesa: capitalistes,proletaris i terratinents. En contraposició amb les teories de lafisiocràcia, en les quals laterra era vista com l'origen de tota riquesa, l'economia política va proposar (primer ambAdam Smith) lateoria del valor-treball, segons la qual eltreball és la font real del valor. A finals del segle xix, el termeeconomia política fou substituït de mica en mica pel termeeconomia, usat per aquells que buscaven abandonar la visió classista de la societat, reemplaçant-la per l'enfocament matemàtic, axiomàtic i avaloratiu dels estudis econòmics actuals i que concebia el valor originat en la utilitat que el bé generava en l'individu.
Actualment, el termeeconomia política s'utilitza comunament per a referir-se a una àrea de les ciències socials interdisciplinaria que es basen en el coneixement de l'economia, lasociologia, eldret i laciència política per a entendre com les institucions i els entorns polítics, socials i culturals influencien la conducta dels mercats. Consisteix a estendre l'estudi de l'economia més enllà de l'equilibri econòmic per incorporar nocions com ara l'equilibri polític i social. Dintre de la ciència política, el terme es refereix principalment a les teoriesliberals,marxistes, o d'altre tipus, que estudien les relacions entre l'economia i elpoder polític dintre dels estats.Economia política internacional és en canvi una branca de les ciències socials que estudia el comerç i les finances internacionals, i les polítiques estatals que afecten l'intercanvi internacional, com les polítiques dedistribució de la riquesa (determinació de lleis que laredistribueixin), les desostenibilitat, lesmonetàries i lesfiscals.
El termeeconomia política originalment va significar l'estudi de les condicions sota les quals s'organitzava la producció en elsestats nacionals de la forma de producció capitalista. El terme es va utilitzar per primera vegada a Anglaterra en el segle xviii, per a reemplaçar l'enfocament anterior dels fisiòcrates francesos. Els principals exponents de l'economia política són:Adam Smith,David Ricardo iKarl Marx.
En la segona meitat del segle xix, alguns teòrics dellaissez-faire (lliure mercat), van començar a argumentar que l'estat no hauria de regular els mercats; que la política i l'economia actuaven segons diferents lògiques i que l'economia política havia de ser reemplaçada per dues disciplines separades: ciència política (o teoria social en general) i economia. Aquest moviment ha estat vist, particularment per pensadors marxistes, com un dels principis de la fragmentació de la ciència social. Coincidentment amb el desplegament delliberalisme clàssic, i en oposició a ell, es van desenvolupar les teoriessocialistes icomunistes, que sostenien que el model promogut pels liberals clàssics (el capitalisme desregulat), era incapaç de distribuir els recursos de la societat de manera d'evitar que una vasta majoria romangui en la misèria.
Alguns socialistes comThomas Hodgskin van considerar que el capitalisme estava intrínsecament relacionat amb privilegis que el poder polític atorgava a les classes propietàries i que eliminats aquests privilegis no podria haver capitalisme. L'evolució d'aquest corrent donaria lloc més tard al socialismeanarquista, amb autors comPierre-Joseph Proudhon,Josiah Warren oBenjamin Tucker que van considerar una sèrie de monopolis mitjançant els quals l'Estat garantia el domini de les classes propietàries sobre les classes no propietàries.
L'economia política estudia les relacions que els individus estableixen entre si per a organitzar la producció col·lectiva, particularment aquelles relacions que s'estableixen entre els amos delsmitjans de producció i entre qui no els posseïxen. Mentre que l'economia ortodoxa (o del valor subjectiu) s'enfoca en els preus i veu a la producció i al consum com «efectes» d'aquests, l'economia política veu a l'activitat econòmica com el resultat de les necessitats de supervivència i reproducció del ser humà articulades a una comunitat i a les seves determinacions legals, tècnic-científiques i culturals. La divisió entre «valor d'ús» i «valor de canvi» (distinció establerta amb claredat per Marx enEl Capital), establix una separació entre el que avui és conegut com a «valor» i «preu». Des de la perspectiva de l'Economia Política, el "valor" és l'expressió del treball incorporat a la mercaderia i el preu és la taxació d'aquest valor que fa el mercat. Aquestes categories contrasten amb la total identificació del valor amb el preu en les escoles del valor subjectiu.
L'intercanvi privat es produïx en elmercat i està basat en un marc legal que valida lapropietat privada. Aquest sector es denominasector privat. Quan el govern intervé en l'economia de mercat, a través de polítiques o d'intercanvis directes, es denominasector públic.
Les grans escoles de l'economia política es divideixen principalment en dos paradigmes: el paradigma de la distribució i el paradigma de la producció. Aquests paradigmes poden estar relacionats, particularment en els extrems. Les teories basades en el paradigma de la distribució discuteixen fonamentalment sobre com han de distribuir-se els costos i beneficis socials, així com els costos i beneficis del capital. Algunes d'aquestes teories són:libertarianisme, liberalisme,conservadorisme, socialisme i comunisme. Les teories emmarcades en el paradigma de la producció es preocupen pels fonaments i les bases sobre les quals la societat decideix què produir i de quina forma. Algunes teories d'aquest paradigma són:individualisme,comunitarisme icol·lectivisme.
