L'economia en l'islam fa referència als estudis que s'han fet sobre l'ordre econòmic conforme a les escriptures i les tradicions sagradesislàmiques. S'ha de tenir en compte que laxaria condemna lausura (ribà). Les normes de comportament dins l'economia deriven principalment de l'Alcorà i lasunna i els impostos (zakat) a més de la prohibició de la usura.
En l'islamxiïta, alguns especialistes comMahmud Taleghani iMohammad Baqir al-Sadr, han desenvolupat una "economia islàmica" fent èmfasi en aixecar les masses de pobres, un paper més gran de l'estat en assumptes com els de la circulació i distribució equitativa de la riquesa i assegurar que els participants en el mercat seran recompensats per estar exposats al risc i la responsabilitat.
El sistema econòmic islàmic es descriu generalment com una tercera via entrecapitalisme isocialisme sense els seus inconvenients.[1][2]
Els conceptes econòmics islàmics tradicionals inclouen:
Ibn Khaldun és considerat el pare de l'economia moderna.[4][5] Segons aquest autor la cohesió social (asabiyya) és la causa, junt amb la divisió del treball, que algunes civilitzacions prosperin i altres no.
Durant aquesta època va haver-hi una transformació social quan es donà el dret a comprar, vendre i heretar a persones individuals de qualsevol sexe, ètnia o religió. Els contractes més importants es feien per escrit.
Encara que l'economia del califat té similituds amb el socialisme modern també hi havia aspectes precapitalistes i de lliure mercat.[6] Els conceptes d'ajuda financera i de pensió es troben ja en elzakat. Al Califat ja es procurava ajudar els necessitats.[7][8]
Els especialistes islàmics intentaren crear un sistema econòmic propi.[9] Els escrits deMohammad Baqir al-Sadr i altres descriuen l'islam com una religió compromesa amb la justícia social, l'equitativa distribució de la riquesa i la causa de les masses desfavorides i refuten les teories marxistes i capitalistes tot i que propugnen que la propietat de la terra no sigui privada. Aquestes idees influïren la revolució islàmica de l'Iran,[10] on hi va haver un gran sector públic tot i que la renda per capita baixà respecte a la del règim delXa.
| Creences i pràctiques | Articles de fe:unitat de Déu,àngels,llibres revelats,profetes,judici final,destí Pilars de l'islam:xahada (declaració de fe),zakat (impost alcorànic),salat (pregària canònica),sawm (dejuni del ramadà),hajj (pelegrinatge) · gihad · alimentació · indumentària · celebracions |  |
|---|---|---|
| Texts i lleis | ||
| Escoles jurídiques | ||
| Corrents de l'islam | ||
| Història | Muhàmmad · sahaba · Ahl al-Bayt · primer califat · omeies · abbàssides · fatimites · otomans (Àndalus · seljúcides · aiúbides · mamelucs · Il-kanat · safàvides · mogols) | |
| Islam sociopolític | ||
| Altres nocions | Umma · pensament islàmic (kalam) (fàlsafa) · cultura · art · arquitectura · banderes · literatura · ciència · calendari musulmà · títols islàmics | |
