L'ecologisme oambientalisme[1] és una ideologia, amb fonaments ètics i orientació política, que cerca protegir elmedi natural a partir de fer canvis a les activitats humanes que el danyen o perjudiquen.[2]
Les principals àrees de reivindicació i proposta de canvis són entorn de lacontaminació, la protecció delmedi ambient, elcontrol de la població mundial i la conservació dels recursos naturals.[3] L'ecologisme també cerca orientar l'organització política i econòmica cap a la protecció i restauració del medi ambient.
L'ecologia en tant queciència consisteix a comprendre el funcionament delsecosistemes, elaborant-ne les teories explicatives, així com estudiar lesespècies vivents i les seves relacions amb els seus hàbitats.[4] L'ecologisme està estretament lligat a l'ecologia i a la història de l'ecologia. Les informacions tretes dels estudis científics són utilitzades pels militants de l'ecologisme.
Els corrents de pensament que inspiren l'ecologisme modern provenen d'Europa i dels Estats Units al segle xix.[cal citació]
Tanmateix les preocupacions «ecologistes», de protecció de la natura sobre bases ètiques, filosòfiques o religioses són molt anteriors: moltes lleis s'han promulgat que poden ser qualificades d'ecologistes i des de l'antiguitat: de la protecció dels boscos aUr (Mesopotàmia) cap al 2700aC, els edictes de protecció dels animals de l'emperadorAixoca a l'Índia (256 aC), de la primera «reserva natural» del món (un santuari de la vida salvatge) aSri Lanka algunes dècades més tard fins a la primera llei de protecció dels ocells a l'illa de Farne l'any 676,[5] etc.
Una de les primeres accions col·lectives contra la desforestació data del 1720, a l'Índia.[6]
Henry David Thoreau (1817-1862), considerat el primer ecologista, reflecteix el seu pensament aWalden o la vida als boscos, obra que va escriure després de fer l'experiment d'anar-se’n a viure dos anys al bosc de manera autosuficient en una cabana construïda per ell mateix. Els temes fonamentals que apareixen en aquesta obra són: la tornada a la naturalesa i el seu redescobriment; la seva «economia natural», amb la qual demostra que es pot viure respectant la naturalesa, amb bona part de la subsistència garantida, utilitzant fonts d'energia renovables, amb una economia circular i no lineal, i treballant entre dues i quatre hores al dia; l'autosuficiència i la senzillesa, i els animals, als quals s'acosta i tracta com a un company més.[7]
Un dels primers pensadors associat a la lluita social i la preocupació ecologista va ser l'anarquistaÉlisée Reclus (1830-1905).[cal citació]
El 1864, George Marsh va publicarL'home i la natura (Man and nature), la primera anàlisi sistemàtica de l'impacte destructiu de la humanitat sobre el medi ambient, que va esdevenir una obra de referència per al moviment ecologista.[8] Deu anys més tard el terme 'ecologia' va ser encunyat pel zoòleg alemanyErnst Haeckel.[cal citació]
La primera organització internacional deconservació de la natura es va fundar el 1948, la Unió Internacional per la Conservació de la Natura (World Conservation Union oInternational Union for Conservation of Nature and Natural Resources (IUCN). La seva seu es troba a Suïssa.[cal citació]
Als anys 1960, als Estats Units les preocupacions ecologistes ressorgiren amb els problemes de contaminació, per exemple elDDT com en el llibrePrimavera silenciosa deRachel Carson, els moviments antinuclears amb la biòlogaBarry Commoner com a precursora a finals dels anys 1950.[cal citació] La manifestació més important del món fins aquell moment va tenir lloc el 22 d'abril de 1970 per demanar la protecció del medi ambient.[cal citació]
Als anys 1970 va aparèixer un nou tipus de mobilitzacions d'urgència. Per exemple, per no respectar l'embargament sobre la caça de balenes, l'organitzacióGreenpeace, aleshores recent fundada, protegí les balenes posant-se davant dels baleners.[cal citació]
La contaminació és un problema ambiental pel planeta Terra (que generaabocadors, rius contaminats,residus radioactius…), i pels recursos, que es desaprofiten quan es generen en excés (l'energia i materials necessaris per fer els béns, que després es convertiran directament en residus).[cal citació]
L'ecologisme proposa com a primer lloc lallei de les tres R: la «reducció» dels productes innecessaris (excés d'embolcalls oenvasos, productes d'un sol ús (piles, càmeres de fotos, etc.); la «reutilització» (com antigament es feia amb els envasos devidre dels iogurts o les begudes), i el «reciclatge», si es reciclen lesmatèries primeres s'estalvia en l'extracció (i esgotament) derecursos naturals que de vegades tenen un gran alt cost ambiental (com les mines debauxita, per extreure'nalumini).[cal citació]
↑Títol complet :« Man and nature; or, Physical Geography as Modified by Human Action » revisat el 1874 amb el títolThe Earth as Modified by Human Action
