Movatterモバイル変換


[0]ホーム

URL:


Vés al contingut
Viquipèdial'Enciclopèdia Lliure
Cerca

Ebroí

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaEbroí
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
NaixementsegleVIIModifica el valor a Wikidata
Mort681(Gregorià)Modifica el valor a Wikidata
Causa de morthomicidiModifica el valor a Wikidata
Majordom de palauNèustria
676 – 681
← LeudesiWarattó →
Majordom de palauNèustria
658 – 673
← ErquinoaldLeudesi →Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupaciópolíticModifica el valor a Wikidata

Ebroí (mort el681) foumajordom de palau deNèustria des de vers el659 al674 i del675 al681. Hauria estat nomenat poc temps després de l'inici del regnat de Clotari III (657–673) pels grans del regne, a la mort del majordomErquinoald. A la mort del rei el setembre del673 va posar al tron aTeodoric III, germà del difunt, però no va aconseguir el suport de la noblesa i aviat fou enderrocat i Teodoric va haver de renunciar en favor del seu germàKhilderic II d'Austràsia (662–675) que era més gran que Teodoric. Ebroí fou tancat en un monestir (Luxeuil) igual que Teodoric (Saint-Denis). El bisbe Leodegari d'Autun, conseller de Khilderic II, va retreure al rei el seu matrimoni incestuós amb una parenta propera i el rei el va enviar a l'exili a Luxeuil amb Ebroí.

A la mort deKhilderic II el675 Teodoric fou cridat del seu exili a Saint-Denis i proclamat rei deNèustria iBorgonya a Saint-Cloud mentreDagobert II era proclamat rei d'Austràsia. Teodoric va nomenar majordom de Nèustria aLeudosi, fill de l'antic majordomErquinoald. Quasi immediatament Ebroí va fugir de Luxeuil, i es va declarar per Teodoric; el mateix va ferLeodegari d'Autun que es va erigir en principal conseller de Teodoric. Llavors Ebroí es va dirigir a Austràsia i va iniciar l'agitació a laXampanya i altres regions i va fer córrer el rumor de la mort de Teodoric proclamant com a rei a Clodoveu III, suposat fill de Clotari III però de fet una creació de l'antic majordom; la noblesa austrasiana que no tenia interès a ser governada per Teodoric de Nèustria, tot i saber que no era certa la mort de Teodoric, va reconèixer a Clodoveu III, especialment a les províncies meridionals: Xampanya, Alvèrnia, Roergue, Albigès, Velai, Gavaldà i Uzès[1] mentre Dagobert era reconegut a la part septentrional i oriental d'Austràsia.

Els territoris que no van reconèixer a Clodoveu III foren assolats i es va crear una situació de gran confusió augmentada per les activitats dels governadors o ducs provincials molts dels quals van actuar com a senyors independents i en general van prendre decisions agosarades. Llavors Ebroí es va dirigir aBorgonya on va fer diversos progressos i es va enfrontar amb el bisbe Leodegari d'Autun, que s'oposava a la seva progressió per Borgonya. Ebroí va marxar contra laciutat d'Autun on Leodegari va quedar assetjat i veient que no podia resistir, es va rendir sense lluita per evitar patiments a la població, i li arrancaren els ulls i part dels llavis i de la llengua (676); el seu germà, Garí o Guerí senyor deVergy aBorgonya, fou executat.

Llavors Ebroí va avançar cap aLió que va assetjar sense èxit, havent de retirar-se al cap de poc. Aquest fracàs li va fer veure la seva debilitat i va comprendre que li calia pactar amb Teodoric de Nèustria i Borgonya, i finalment va pactar amb aquest rei el nomenament com a majordom de Nèustria a canvi d'abandonar el suport com a rei d'Austràsia de Clodoveu III (que consta mort el675) deixant doncs el camí obert a Teodoric per ser reconegut com a rei a Austràsia meridional. Teodoric el va perdonar i li va donar plens poders. Va fer matar el majordom Leudosi i va ocupar aquest lloc deixant a Teodoric només el títol de rei, sense cap poder. Va enviar a l'exili a un gran nombre de senyors de Nèustria i de Borgonya que se li oposaven alguns dels quals van haver de fugir creuant elriu Loira cap aAquitània iGascunya. L'Aquitània va refusar reconèixer l'autoritat d'Ebroí i es va erigirde facto en ducat vascoaquità separat. El ducLlop I d'Aquitània era un dels que se li oposava i va encapçalar la lluita; va ser greument ferit aLlemotges el mateix676. El que va passar a Aquitània i Gascunya en els següents anys, és desconegut. Leodegari s'havia recuperat en part el678, però llavors Teodoric va convocar un concili per jutjar al bisbe, al que Ebroí acusava de la mort de Khilderic II, i encara que no es van aportar proves, fou degradat pels bisbes assistents i condemnat a mort pel rei, sent executat i el seu cadàver enterrat en un bosc perquè no fos trobat per orde d'Ebroí.

Dagobert II que regnava a la part nord d'Austràsia va apartar de la majordomia de palau aPipí d'Héristal i va nomenarUlfoald que era enemic declarat d'Ebroí; Ulfoald va promoure la revolta dels senyors del sud d'Austràsia contra Ebroí cosa fàcil, ja que els austrasians no volien estar dominats pel rei de Nèustria; Dagobert es va aliar aGrimoald, rei delslongobards (677) que no va tardar a declarar la guerra a Teodoric però de les operacions militars no se'n sap res, ja que els cronistes de l'època no en parlen. El679 els nobles austrasians que lluitaven contra Ebroí foren derrotats a la batalla deBois-du-Fays.

Com s'ha dit Dagobert II hauria apartat de la majordomia de palau a Pipí d'Héristal, i per això s'atribueix a aquest o a Ebroí la conjuració que va posar fi a la vida del rei el23 de desembre del679, en el curs d'una cacera al bosc de Woëvre (prop deStenay) junt amb el seu fill Sigebert (era l'únic fill mascle; Dagobert va deixar només filles), Poc després el680 era assassinat Ulfoald i el poder va passar a Pipí d'Héristal que amb el seu cosí Martí (fills de dos germans) que es va posar al front de la noblesa austrasiana i va declarar la guerra a Teodoric al que van refusar reconèixer com a rei, tot i que la corona li pertanyia legítimament a la mort de Dagobert II i el seu fill Sigebert sense més descendents mascles.

El680 el cap dels austrasiansPipí d'Héristal fou derrotat aLatofao (Laffaux entreSoissons iLaon) per les forces d'Ebroí, i Martí va morir i Pipí es va salvar per poc; mort el seu cosí Pipí fou el cap indiscutit de tota la noblesa austrasiana amb títol de duc d'Austràsia. No se sap si les regions de l'Austràsia meridional el van obeir però en general s'accepta que només va governar al nord al dos costats delRin i que la part meridional fou per Teodoric[2]

El681 Ebroí va morir assassinat a mans d'Ermenefred, un senyor al que havia expropiat els béns. Llavors Pipí va aprofitar per posar a la majordomia de Nèustria, un majordom fidel de nomWarattó.

Vegeu també

[modifica]

Notes

[modifica]
  1. no se sap si Uzès seguia agregat al govern de Provença o Marsella; el duc i patrici Hèctor va morir i el govern va passar a un noble alvernès de nom Bonit que va exercir el càrrec amb molta integritat i saviesa; Bonit fou fidel del rei Teodoric, però tots aquestos territoris havien estat dominis de Khilderic II; el patriciat i ducat de Marsella fou donat per Ebroí al duc Adalric (675)
  2. Teodoric va confirmar la fundació de l'abadia de Mauzac a l'Alvèrnia en una data desconeguda entre 680 i 687/688 quan Pipí encara estava revoltat, potser el681, obra desant Calmini; a més elsanals de Fulda deixen entreveure que Pipí només dominava una part d'Austràsia

Bibliografia

[modifica]


  • Vegeu aquesta plantilla
Austràsia
Gundulf (596-600) · Radó (613-616) · Hug (616-618) · Pipí de Landen (l'Antic) (abans de 624-632) ·Adalgisel (632-639) · Pipí de Landen (l'Antic) (639-640) · Otó (640-643) · Grimoald I (643-657) · Wulfoald (662-676) · Pipí d'Héristal (el Jove) (676-714) · Teodebald (714-717) · Carles Martell (717-741) · Carloman (741-747) · Drogó (747-753)
Nèustria
Landeric (604-613) · Gundolald (613-després de 630) · Aega (abans de 635-642) · Erquinoald (642-658) · Ebroí (658-675) · Leudesi (675-676) · Ebroí (676-681) · Warattó (681-684) · Gislemar (684-685) · Warattó (685-686) · Bercari (686-687) · Nordebert (687-695) · Grimoald II (695-714) · Teodebald (714-715) · Ragenfred (715-717) · Carles Martell (717-741) · Pipí I el Breu (741-751)
Borgonya
Warnacari I (596-600) · Bertoald (600-603) · Protadi (603-607) · Claudi (607-vers 610) · Warnacari II (vers 610-627) · Flacoald (642-643) · Drogó de Xampanya, «duc» (690-708) · Grimoald II «duc» (708-714)
Registres d'autoritat
Bases d'informació
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Ebroí&oldid=34184955»
Categories:
Categories ocultes:

[8]ページ先頭

©2009-2025 Movatter.jp