.jpg) | |
| Fitxa | |
|---|---|
| Direcció | Damien O'Donnell |
| Protagonistes | |
| Producció | Leslee Udwin |
| Dissenyador de producció | Tom Conroy |
| Guió | Ayub Khan-Din |
| Música | Deborah Mollison |
| Fotografia | Brian Tufano |
| Muntatge | Michael Parker |
| Vestuari | Lorna Marie Mugan(en) |
| Maquillatge | Penny Smith(en) |
| Productora | Film4 Productions iAssassin Films(en) |
| Distribuïdor | Film4 Productions |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | Regne Unit |
| Estrena | 1999 |
| Durada | 92 min |
| Idioma original | anglès |
| Color | en color |
| Descripció | |
| Gènere | drama icomèdia dramàtica |
| Tema | pakistanesos britànics,matrimoni intercultural,bretxa cultural ifamília |
| Lloc de la narració | Salford |
| Època d'ambientació | dècada del 1970 |
| Premis i nominacions | |
| Nominacions | |
     | |
East Is East és una pel·lícula de tragicomèdia britànica escrita perAyub Khan-Din i dirigida el 1999 perDamien O'Donnell. Està ambientada aSalford,Lancashire, (ara alGran Manchester) en 1971, en una llar britànica d'ètnia mixta encapçalada pel pare pakistanès George (Om Puri) i d'una mare anglesa, Ella (Linda Bassett).[1]
East Is East està basada en l'obraEast Is East d'Ayub Khan-Din, que es va estrenar alBirmingham Repertory Theatre l'octubre de 1996 iRoyal Court Theatre el novembre de 1996.[2] El títol deriva del poema deRudyard KiplingThe Ballad of East and West, que comença: "Oh East is East, and West is West, and never the twain shall meet". Fou presentada a la Quinzena dels Directors del52è Festival Internacional de Cinema de Canes.[3]
George Khan, a qui els seus fills anomenen "Genghis", és pakistanès i se'n sent orgullós. Propietari d'un restaurant de peix i patates fregides, on la seva dona treballa incansablement, educa els seus set fills amb puny de ferro i els vol fer bons petits pakistanesos. Però estem a Salford, al nord d'Anglaterra, el 1971. I fins i tot si Ella, l'esposa anglesa de George, s'esforça a estimar i respectar el tirà domèstic que és el seu marit, vol contribuir com a mínim. a la felicitat dels seus fills. Trencats entre la moda de pantalons de pota d'elefant i casaments concertats pel seu pare, només aspiren a convertir-se en ciutadans britànics del seu temps.
La pel·lícula va guanyar elPremi Alexander Korda a la millor pel·lícula britànica alspremis BAFTA, i fou declarada millor pel·lícula de comèdia alsBritish Comedy Awards.
El guionista, Ayub Khan-Din, va guanyar elBritish Independent Film Award i elLondon Critics' Circle Film Awards pel seu guió. També va ser nominat a dospremis BAFTA al millor guió adaptat i el Premi Carl Foreman al més prometedor, i alsPremis del Cinema Europeu al millor guió.
El director,Damien O'Donnell, va guanyar el millor debut delspremis Empire, la millor pel·lícula alsEvening Standard British Film Awards iFantasporto, el premi especial OCIC alBuenos Aires Festival Internacional de Cine Independiente, el premi Rei Pescador alFestival Internacional de Cinema de Ljubljana, i l'Espiga d'Or de laSeminci.[4] i fou nominada alspremis British Independent Film, alPremis David di Donatello i alGoya a la millor pel·lícula europea.[5]
Premi delCercle Crítics de Cinema de Londres a la pel·lícula britànica de l'any | |
|---|---|
|
