 | |
| Tipus | Mitjà de comunicació |
|---|---|
| Fitxa | |
| Llengua | anglès,francès,alemany,castellà,italià,polonès,eslovac,txec,grec,búlgar,romanès iserbi |
| Data d'inici | 1999 |
| Propietat de | Mediahuis(2023–) |
| Lloc de publicació | Brussel·les,Bèlgica |
| Estat | Bèlgica,França,Regne Unit,Alemanya,Espanya,Itàlia,Polònia,Eslovàquia,República Txeca,Grècia, Bulgària]],Romania iCroàcia |
| Dades i xifres | |
| Tema | Policy measures of the European Union(en) |
| Identificadors | |
| OCLC | 1088501716 |
| Lloc web | euractiv.com |
   | |
Euractiv és unlloc web de notícies europeu centrat en lespolítiques de la UE, fundat el 1999 per l'editor de mitjans de comunicació francès Christophe Leclercq.[1] La seva seu i personal editorial es troben aBrussel·les, amb altres oficines a París i Berlín. El seu contingut és produït per uns 50 periodistes[2] amb personal aBèlgica,Bulgària,República Txeca,França,Alemanya,Grècia,Itàlia,Polònia,Romania iEslovàquia.
La cobertura de la política d'Euractiv es distribueix en vuit “hubs”: “Agrifood”, “Economy, Energy & Environment”, “Global Europe”, “Health”, “Politics”, “Technology” i “Transport”. La seva cobertura informativa es complementa amb un programa de més de 100 esdeveniments a l'any, normalment en forma de debats entre les parts interessades que abasten les mateixes àrees polítiques. La política d'informació d'Euractiv se centra en l'etapa prelegislativa de la presa de decisions de la UE, i té gairebé tot el seu contingut en anglès traduït al francès i a l'alemany.
Euractiv ha diversificat les seves fonts de finançament, amb ingressos privats i públics. El 2019, aproximadament una cinquena part dels ingressos d'Euractiv provenien de fonts públiques, inclosa la UE.[2] Altres fonts d'ingressos són la publicitat i el patrocini corporatiu.
El maig de 2023, Euractiv va ser adquirit per l'empresa belga de mitjans de comunicacióMediahuis essent aquesta la primera adquisició d’una plataforma de mitjans de comunicació internacional per l’empresa.[3] Té un equip de direcció format per René Moerland (editor i anteriorment editor en cap del diari holandèsNRC), Claire Boussagol (directora de gestió i anteriorment presidenta europea a APCO Worldwide i CEO aPolitico Europe), i Emmanuel Naert (director de subscripcions).
Euractiv porta més de vint anys cobrint alParlament Europeu i a altres institucions de laUE. La seva cobertura editorial inclou lapolítica europea a Brussel·les, així com una anàlisi més profunda de les polítiques de la UE en àmbits com l'energia i el medi ambient, l'agricultura, la seguretat alimentària, el transport i la política tecnològica.
A part dels articles diaris, Euractiv també elabora informes especials sobre polítiques específiques. El 2016, el mitjà va presentar la seva newsletter insígnia “The Brief”. El 2019, va llançar una nova ronda de newsletters centrades en la UE: “The Capitals”, The Tech Brief i “The Transport Brief”. A més, Euractiv s'especialitza a organitzar esdeveniments que posen en contacte actors clau. El 2018, Euractiv va organitzar més de 70 esdeveniments, la majoria dels quals van ser patrocinats, principalment en forma de tallers o debats.[4]
Euractiv distribueix newsletters anomenades “Policy Briefs” en línia amb la cobertura de les principals àrees polítiques de la Unió Europea, per exemple l'agricultura, la tecnologia i l'energia. A la newsletter diaria "The Capitals", Euractiv reuneix notícies sobre política arreu d’Europa que tenen un interès europeu més ampli.
Segons l'enquesta sobre els mitjans de comunicació de la UE de 2023 realitzada per Savanta per a BCW Brussel·les, Euractiv es va classificar com la cinquena font més influent de la UE, entrant al top 10 per primera vegada.[5]
El 2022, un estudi realitzat pelConsell de la Unió Europea va classificar Euractiv en segon lloc a la llista dels mitjans de comunicació més influents entre els membres del Parlament Europeu (MEPs).[6]
Els reportatges d'Euractiv són regularment citats per diaris internacionals comThe New York Times,[7]The Financial Times,[8]CNN,[9]Deutsche Welle,[10]le Figaro,[11]Le Point[12] iIl Post.[13]
