Aquest article o aquest apartat conté informació obsoleta o li falta informació recent. Podeucol·laborar actualitzant-lo o afegint-hi la informació que manca. «All You Need Is Now (2010), Paper Gods (2015), Future Past (2021)»
Duran Duran és un grup musicalbritànic, un dels més reeixits de la dècada delsanys 80 i un dels més importants representants del moviment estètico-musicalNew wave. La seva formació original constava dels següents membres: Nick Rhodes (sintetitzadors), John Taylor (baix) i Stephen Duffy (cantant); posteriorment entraren a la formació elbateria Roger Taylor, elguitarrista Andy Taylor iSimon Le Bon, reemplaçant Duffy. Com a curiositat, els membres Taylor no tenen cap mena de parentiu entre ells.
Des dels seus inicis el 1978, Duran Duran han tingut nombrosos èxits amb les seves cançons, i les seves vendes superen els 70 milions d'exemplars.
Nicholas James Bates i John Taylor, companys d'escola i originaris deBirmingham, formaren Duran Duran l'any1978 amb Stephen Duffy, després d'haver estat anteriorment membres d'altres bandes; tot i que havien considerat noms com RAF (en honor de laRoyal Air Force britànica) per batejar el seu grup, finalment escolliren el nom Duran Duran en honor deDurand Durand, un dels personatges de la pel·lícula deciència-ficció amb tocseròticsBarbarella, de1968. Després de la seva primera actuació, elcantant Duffy i elbaixista iclarinetista Simon Colley van decidir de deixar el grup; no fou fins al1980 quan, després de l'addició de Simon Le Bon (cantant), Roger Taylor (bateria) i Andy Taylor (guitarra), es completà la formació "clàssica" dels Duran Duran. En aquesta època Nicholas Bates s'havia canviat el cognom i adoptà el nom amb què ha estat conegut des de llavors, Nick Rhodes.
A poc a poc el grup s'anà fent un nom a la seva ciutat, i la seva reputació augmentà després d'una gira britànica com a teloners deHazle O'Connor; Paul i Michael Barrow, amos d'un club on els Duran Duran actuaven sovint, esdevingueren els representants de la banda i els oferiren les primeres propostes de contracte discogràfic, a càrrec dePhonogram iEMI; segons afirmà el teclista Nick Rhodes, acceptaren l'oferta d'EMI perpatriotisme, tot i que després se'n penedirien, afirmant que els havien estafat.
Els dos primers senzills dels Duran Duran,"Planet Earth" i"Careless Memories", aparegueren el febrer i l'abril de1981, respectivament, i tingueren un èxit considerable a laGran Bretanya (números 12 i 37, respectivament) tot servint de preludi de la publicació del seu primer disc de llarga durada,Duran Duran, aparegut aquell mes de juny, i que arribà al número 3. Però el seu gran èxit estava a punt d'arribar: després d'una gira britànica i d'una actuació aParís, Duran Duran rodaren elvídeoclip del que havia de ser el seu tercer senzill,"Girls on Film". Aquest vídeo, dirigit per Godley i Cream (membres del grup10cc), portava una altíssima càrrega eròtica, amb escenes delesbianisme,topless,massatges sensuals... La idea era que el clip fos emès als clubs nocturns i a canals comPlayboy TV; laBBC el vetà i la cadena musicalMTV va emetre'n una versió censurant les seves imatges més polèmiques."Girls on Film" ja havia estat tot un èxit abans de l'aparició del vídeoclip —havia arribat al número 5 britànic— però l'enorme polèmica que aquest desfermà impulsà ràpidament les vendes de l'LP, mentre la fama del grup arribava fins i tot aAustràlia, on"Planet Earth" pujà fins al número 1.
El seu segon disc,Rio, aparegué el maig de1982; l'àlbum confirmà el seu èxit alcontinent europeu, mentre una sèrie de gires programades pelsEstats Units (la tercera, compartida ambBlondie) els obriren les portes del mercat nord-americà. Pensant d'ajudar a la promoció del grup als Estats Units com a banda de música ballable, el segell Capitol Records edità unEP,Carnival, amb diversos temes dels dos primers discos remesclats per a la pista de ball per David Kirshenbaum."Carnival", publicat el setembre de1982 en diferents edicions arreu del món, fou un altre èxit rotund; també en aquest període els Duran Duran rodaren dos nous vídeos, dels temes"Rio" (que recordava a l'erotisme del vídeo de"Girls on Film") i"Hungry like the Wolf", inspirat en les aventures d'Indiana Jones. Mentrestant, la princesaDiana de Gal·les declarà que els Duran Duran eren el seu grup musical preferit, i així lapremsa del cor passà a seguir també les evolucions del quintet.
Després d'un any rodó que culminà en un concert al club The Palladium (Nova York) la nit de cap d'any, els Duran Duran vivien els seus moments de màxima fama; la premsa musical començà a comparar el furor que despertaven amb laBeatlemania delsanys 60, i aviat es popularitzà el sobrenom "The Fab Five" (també inspirat en elsBeatles) per referir-se al grup. Entre tot l'enrenou mediàtic, els Duran Duran realitzaren diverses sessions d'estudi a prop deCanes, a l'Illa de Montserrat i aSydney per preparar el que acabaria sent el tercer àlbum del grup,Seven and the Ragged Tiger, presentat el novembre de1983 i acompanyat per una gira mundial durant el primer terç de1984. El grup també enregistrà el documental"Sing Blue Silver" i l'àlbum en directeArena (que inclogué un tema nou,"Wild Boys"), tot publicat el 1984.
Tanmateix, l'èxit i la fama que havien aconseguit afectà l'estabilitat dels Duran Duran, que el1985 es dedicaren a projectes personals, que funcionaven paral·lelament al grup; l'únic material que enregistraren aquell any com a Duran Duran fou el senzill"A View to a Kill", inclòs a labanda sonora de lapel·lícula deJames BondPanorama per matar.
John i Andy Taylor, d'una banda, formaren el grupPower Station juntament amb elcantantRobert Palmer iTony Thompson,bateria deChic; l'estil de Power Station era molt més agressiu que el de Duran Duran: unrock ple deguitarres que vorejava els límits delhard rock i que mostraren al discPower Station, amb cert èxit gràcies a la versió de"Get it on", deT.Rex. Per la seva part, el cantant Simon Le Bon, Nick Rhodes i Roger Taylor també formaren un grup alternatiu, anomenatArcadia, de tendència mésgòtica i experimental; Arcadia enregistrà el discSo Red The Rose, que malgrat comptar amb col·laboradors comDavid Gilmour,Grace Jones oSting, no tingué un ressò considerable i provocà que el grup quedés ràpidament aparcat.
Tanmateix, tot i que després de dedicar-se als grups paral·lels el quintet tornà a reagrupar-se per tocar al concertLive Aid de1985, aquesta actuació seria la darrera en molts anys en què coincidiren els cinc membres originals de la banda. Després es produïren dues baixes; la primera, la del bateria Roger Taylor, seguida posteriorment per la del guitarrista Andy Taylor, que encara feu algunes contribucions al següent disc de Duran Duran mentre es resolien els problemes legals de la seva sortida. Aquest següent disc,Notorious, aparegué finalment el mes d'octubre de1986, i sorprengué la seva base d'aficionats a causa del seu airefunk, amb abundància d'instruments de metall. Però els nous temes no pogueren repetir els triomfs del seu material anterior, i els membres restants de Duran Duran començaren a preguntar-se si el canvi d'estil i d'imatge no havia estat una equivocació.
Després de despatxar els seus representants el1987, Duran Duran publicaren el seu nou disc, anomenatBig Thing, el1988, amb les col·laboracions del guitarristaWarren Cuccurullo i el bateriaSterling Campbell; el nou so del grup s'acostava als corrents demúsica house itechno populars aleshores, i que els retornaven a l'experimentació electrònica dels seus primers discos. Els seus senzills ("I don't want your love",Do you believe in Shame?" i"All she wants is") tingueren èxit divers aEuropa i elsEstats Units; després de la gira de presentació de l'àlbum, Cuccurullo i Campbell foren acceptats com a membres de ple dret de Duran Duran, que així tornava a ser un quintet.
Un any després veié la llumDecade: Greatest Hits, una recopilació dels seus grans èxits, seguida un any després perLiberty, un nou disc d'estudi, l'últim de Sterling Campbell amb Duran Duran; el quartet restant (LeBon, Rhodes, Taylor i Cuccurullo) durà fins al2001. El primer disc dels Duran Duran com a quartet fou l'aclamatDuran Duran, anomenat a vegades"The Wedding Album" (l'àlbum de lesnoces) per la seva portada —un muntatge creat a partir de fotografies de les cerimònies matrimonials dels pares dels membres— i per distingir-lo del disc de debut del grup, també sense títol. L'èxit dels senzills"Ordinary World" (que fins i tot rebé elPremi Ivor Novello el mateix any1993) i"Come Undone" impulsà les vendes del disc i retornà als Duran Duran la fama i la consideració crítica que havien perdut en els últims anys. Entre 1993 i1994 el grup inicià la seva gira més extensa, que hagué d'interrompre's momentàniament als 7 mesos degut a problemes a lescordes vocals de Simon LeBon.
Duran Duran, doncs, tornaven a tastar l'èxit (de fet, elbaixista John Taylor havia reconsiderat la seva decisió de deixar el grup) però aquest nou reconeixement no durà gaire: el1995 Duran Duran publicarenThank You, un disc de versions de temes d'artistes comLou Reed,Led Zeppelin oPublic Enemy;"Thank You" comptà amb la participació del bateria Roger Taylor —que tornà a col·laborar momentàniament amb el grup— i fins i tot d'alguns dels artistes originals, comMelle Mel (de qui van versionar"White Lines (Don't do It)", el segon senzill extret del disc). Tot i que les versions comptaren amb l'aprovació dels artistes originals (de fet, Lou Reed la considerà la millor versió que s'havia enregistrat mai d'una cançó seva), la premsa i el públic li giraren l'esquena, i el grup només realitzà una petita gira promocional durant l'estiu de1995.
La tensió i la frustració pels resultats de"Thank You" van fer que John Taylor decidís de fundar un nou grup,Neurotic Outsiders, juntament amb membres deGuns N' Roses iSex Pistols, i un segell discogràfic, B5 Records. Taylor també intentà ressuscitar el grup Power Station, però per problemes personals no pogué participar-hi. Finalment, Taylor contribuí a les sessions del següent disc dels Duran Duran,Medazzaland, però a principis de1997 anuncià que deixava el grup per sempre. El trio restant (LeBon, Rhodes i Cuccurullo) completà el disc, que finalment veié la llum el mes d'octubre, precedit pels senzills"Out of my Mind" (inclòs a labanda sonora de la pel·lículaEl Sant) i"Electric Barbarella", en referència a la pel·lícula que els serví d'inspiració per adoptar un nom. El1998 Duran Duran publicaren la recopilacióGreatest i actuaren a unconcert enhomenatge a laprincesaDiana de Gal·les, reconeguda admiradora seva, que s'havia mort el1997.
"Greatest" resultà ser l'últim disc del grup amb el seu segell de sempre,EMI; Duran Duran signaren un contracte de tres discos amb la discogràfica Hollywood Records, però els discrets resultats de l'àlbumPop Trash (2000) provocaren la seva cancel·lació anticipada.
L'any 2000 LeBon i Taylor es posaren d'acord per reunir la formació original dels Duran Duran, i degut a això Warren Cuccurullo fou despatxat; tanmateix, abans de deixar el grup, Cuccurullo completà unes actuacions alJapó per obligacions contractuals, després de les quals tornà al seu grup anterior,Missing Persons, que també s'estava reunint per aquelles dates. Entre el2001 i el2003 el grup treballà amb material nou aSaint Tropez iLondres; per tal de comprovar el potencial que conservaven els Duran Duran, organitzaren una sèrie d'actuacions el 2003 per celebrar el 25è aniversari de la seva formació. L'èxit d'aquests concerts superà totes les expectatives i donà arguments al grup per organitzar una gira molt més ambiciosa de cara al2004, amb actuacions alsEstats Units,Austràlia,Nova Zelanda iGran Bretanya, culminant amb cinc concerts alWembley Arena al mes d'abril de 2004, dos dels quals foren filmats i publicats el novembre enDVD amb el títol"Duran Duran: Live From London". Ja el mes anterior havia aparegut el nou disc de Duran Duran,Astronaut, que retornà el grup a les posicions privilegiades de les llistes de vendes. Més concerts seguiren l'any2005, entre ells una actuació alLive 8 deRoma.
Després de versionar el tema"Instant Karma" (deJohn Lennon) per a una campanya patrocinada perAmnistia Internacional i d'actuar en elsJocs Olímpics d'Hivern de 2006 aTorí i al lliurament delsPremis Nobel, els Duran Duran anaren aCalifòrnia per preparar nou material, que enregistraren aLondres amb el productor Michael Patterson; les cançons obtingudes havien d'aparèixer en un disc suposadament titulatReportage, però els mesos passaren sense que se'n rebessin més notícies; mentrestant Duran Duran entraren en contacte ambJustin Timberlake i el productorTimbaland, amb qui col·laboraren en tres cançons. Però a finals del2006 es produí la separació del guitarrista Andy Taylor, que fou substituït per Dom Brown; el nou quintet enregistrà un nou àlbum,Red Carpet Massacre, amb les col·laboracions de Timbaland, i deixàReportage aparcat. Duran Duran actuaren a l'estadi de Wembley en dues ocasions —en un altre concert-homenatge a la Princesa Diana i en elLive Earth Concert— abans de publicar el nou disc, que aparegué finalment el novembre del2007, i fou presentat en tres espectacles aBroadway,Londres iDublín, seguit per una gira mundial durant el2008.
