 | ||||
| Tipus | ducat | |||
|---|---|---|---|---|
| Lloc | ||||
| ||||
| Capital | Melfi(1059–1077) Salern(1077–1130) | |||
| Dades històriques | ||||
| Creació | 1059 | |||
| Dissolució | 1130 | |||
| Organització política | ||||
| Forma de govern | monarquia | |||
ElDucat de la Pulla i Calàbria fou unestat al sud de lapenínsula Itàlica des delsegle xi fins al segle xii.
ElComtat de la Pulla fou un estatnormand fundat el1043 perGuillem de Sicília de ladinastia Hauteville, conegut amb el nom de GuillemEl Braç de ferro, a les actuals regions deBasilicata iPulla, que havien sigutzones de domini de l'Imperi Romà d'Orient durant laConquesta normanda de la Itàlia meridional. Tenia la capital a la ciutat deMelfi.[1]
Guillem I d'Hauteville, que va arribar el setembre de 1042 aMelfi, va ser reconegut per tots els normands com a líder suprem. Es va dirigir aGuaimar IV, príncep llombard deSalern iRainulf Drengot, comte d'Aversa, i els va oferir una aliança. Amb la unificació de les dues famílies normandes, Altavilla i Drengot, Guaimar va oferir el reconeixement oficial de les conquestes i al final de l'any, una assemblea de barons llombards i normands a Melfi es va reunir amb Rainulf i Guillem, que van acabar la guerra l'any següent (1043). En aquesta reunió, Guaimar IV de Salern va assegurar el domini dels Hauteville sobre Melfi. Guillem d'Hauteville va formar el segon nucli de les seves possessions i es va diferenciar de Rainulf I d'Aversa, cap dels territoris normands deCampània. Tots els barons presents van oferir un homenatge com a vassalls de Guaimar, el qual va reconèixer a Guillem I d'Hauteville com el primer a portar el títol de comte de la Pulla. Per lligar-se a si mateix, es va oferir a casar-se amb la seva neboda Guia, filla de Guy, duc deSorrento. Guaimar va reconfirmar també el títol de comte a Rainulf, que va ser així reconegut com a comte d'Aversa.
Guillem va declarar que la primera capital del comtat, i la seu de la corona, seria Melfi, una ciutat que quedaria fora de la partició. Es va mantenir com a capital durant quaranta anys abans de traslladar-se aSalern: el centre de la ciutat estava dividit en dotze districtes, cadascun amb un palau i un vescompte que controlava la seva zona de la ciutat. L'any 1047 l'emperadorEnric III va expulsar Guaimar IV d'aquests territoris i els va cedir aDrogo de Sicília, germà i successor de Guillem.
Posteriorment a les decisions delConcili de Melfi, signats el23 d'agost de1059 en aquesta ciutat, el papaNicolau II nomenàRobert Guiscard Duc de la Pulla, Calàbria i Sicília, reconeixent així la futura conquesta de l'illa de Sicília per part d'aquest.
El1127 el ducat fou annexat alComtat de Sicília, que gràcies a les accions deRoger I s'havia apoderat de l'Emirat de Sicília vers el1060, per part deRoger II, sent nomenat posteriorment l'any1130rei de Sicília per l'antipapaAnaclet II.
|
