La investigació teòrica estableix el dubni com a membre delgrup 5[8][9] a la sèrie 6d demetalls de transició, situant-lo sota elvanadi, elniobi i eltàntal. El dubni hauria de compartir la majoria de propietats, com ara la sevaconfiguració electrònica de valència i tenir un estat d'oxidació dominant +5, amb els altres elements del grup 5, amb algunes anomalies degudes alsefectes relativistes. Una investigació limitada de la química del dubni ho ha confirmat. Els experiments de química de solucions han revelat que el dubni sovint es comporta més com el niobi que el tàntal, trencant lestendències periòdiques.
El dubni és un element sintètic, altamentradioactiu, que no existeix de manera natural a la Terra. El seu descobriment fou inicialment proclamat en 1968 per científics dirigits perGueorgui Fliórov (1913-1990) de l'Institut de Recerca Nuclear de Dubnà (IURN), la seu del qual es troba a la ciutat russa deDubnà.[10] Aquesta preparació inicial fou duta a terme bombardejant l'isòtopamerici 243,, amb nuclis deneó 22,:[11]
Observant l'activitat radioactiva subsegüent es deduí la formació d'un nou element denombre atòmic Z = 105. No obstant això, aquest fet no pogué ser fefaentment provat en aquell moment. Poc després, el 1970, un grup de científics dirigits perAlbert Ghiorso (1915-2010) el Laboratori Nacional Lawrence Berkeley de laUniversitat de Califòrnia a Berkeley reclamà el descobriment de l'isòtop 260 de l'element 105, basant-se en un nou experiment desenvolupat mitjançant el bombardeig de l'isòtopcaliforni 249,, amb nuclis denitrogen 15,:[12][10]
Els estatunidencs l'anomenaren «hahni», símbol Ha, en honor del químic alemanyOtto Hahn (1879-1968), descobridor de lafissió nuclear. Aquest mateix any, l'equip rus del IURN confirmà la síntesi de l'isòtop 260 de l'element 105.[13] Proposaren el nom «nielsbohri», símbol Ns, en honor del físic danèsNiels Bohr (1885-1962).[11] Finalment, en 1997 i després d'anys de controvèrsia, laUnió Internacional de Química Pura i Aplicada (IUPAC) atribuí el descobriment a tots dos grups, però l'element fou denominat dubni com a reconeixement a Dubnà.[10]
Originalment l'equip soviètic havia proposat que l'element 105 fos anomenatnielsbohri (Ns) en honor del físic nuclear danèsNiels Bohr. L'equip nord-americà va proposar que l'element fos nomenatHahni en honor del químic alemanyOtto Hahn, conegut com el pioner en el camp de la radioactivitat i radioquímica.
L'equip soviètic va proposar el nomnielsbohri (Ns) en honor del físic nuclear danèsNiels Bohr. L'equip nord-americà va suggerir que el nou element hauria de dir-sehahni (Ha), en honor del químic alemanyOtto Hahn. Per tant, hahni va ser el nom que molts científics nord-americans i europeus occidentals usaven, i apareixia en molts escrits publicats en aquest moment, i nielsbohri va ser usat a la Unió Soviètica i els països del Bloc de l'Est.
Els estudis teòrics determinen que el dubni pertany algrup 5 de la taula periòdica, situant-se en el setèperíode. És, per tant, unmetall de transició que es col·loca sota elvanadi, elniobi i eltàntal. La sevaconfiguració electrònica calculada és, i és un element transactinoide, superpesant, molt inestable. El principalestat d'oxidació del dubni és +5, la qual cosa ha estat confirmada per diversos experiments en dissolució aquosa. No obstant això, l'estudi de les propietats químiques d'aquest element és extremadament complex, ja que s'obtenen molt pocs nuclis durant la seva preparació, i el seu interval d'estabilitat és curt. Tanmateix, s'ha pogut concloure que forma preferentment espècies pentacoordinades de tipus oxihalur com i, a diferència deltàntal —situat just a damunt a lataula periòdica— per al qual s'observen majoritàriament espècies hexacoordinades com. Aquests resultats suggereixen que el dubni presenta unes propietats químiques més semblants a les delniobi, del mateix grup pertanyent al període 5, que a les del tàntal, element situat en el període 6, trencant d'aquesta manera la tendència en el grup.[10]
Un gràfic d'estabilitat de nucleids utilitzat pel IURN el 2012. Els isòtops caracteritzats es mostren amb vores.[16]
En l'actualitat han estat sintetitzats 19isòtops del dubni, ambnombres màssics des del 255 al 270,[17] entre els quals els que presentenperíodes de semidesintegració més llargs són els següents: (t1/2 ~ 34 s), (t1/2 ~ 27 s), (t1/2 ~ 20 min), (t1/2 ~ 72 min), (t1/2 ~ 28 h) i (t1/2 ~ 15 h).[10] Generalment, els isòtops de dubni actualment són produïts per bombardeig d'isòtops debismut 209 amb projectils detitani, per exemple l'isòtop dubni 258:[18]
Tots els isòtops del dubni experimenten, principalment, dos processos de desintegració de manera simultània: decaïment per emissió departícules alfa ifissió espontània. Com a exemple es mostra la reacció de fissió espontània de l'isòtop 255:[10]
La majoria dels isòtops coneguts del dubni no han estat sintetitzats, sinó que apareixen en lescadenes de desintegració d'elements ambnombres atòmics superiors i imparells. Aquests elements són extremadament inestables i es van desintegrant per emissió departícules α, una rere l'altra, produint tot un seguit d'isòtops d'elements de nombres atòmics inferiors. Per exemple, l'element amb nombre atòmic més alt imparell que s'ha sintetitzat és eltennes (Z = 117), l'isòtop tennes 292 es desintegra segons les següents reaccions que passen pel dubni 268:[19]
↑Östlin, A.; Vitos, L. «First-principles calculation of the structural stability of 6d transition metals» (en anglès). Physical Review B, 84, 11, 2011.DOI:10.1103/PhysRevB.84.113104.
↑Münzenberg, G.; Gupta, M.Production and Identification of Transactinide Elements, 2011, p. 877.DOI10.1007/978-1-4419-0720-2_19.
↑11,011,1«Dubnium | chemical element» (en anglès). Encyclopædia Britannica. Encyclopædia Britannica, inc., 16-04-2019. Arxivat de l'original el 2018-03-25. [Consulta: 13 abril 2020].
↑«NuDat 2.8» (en anglès). National Nuclear Data Center, Brookhaven National Laboratory. Arxivat de l'original el 27 de novembre 2020. [Consulta: 13 abril 2020].
.jpg)
.jpg)
