Movatterモバイル変換


[0]ホーム

URL:


Vés al contingut
Viquipèdial'Enciclopèdia Lliure
Cerca

Dromedari

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuDromedari
Camelus dromedariusModifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Dades
Període de gestació12,5 mesosModifica el valor a Wikidata
Font dellet de camell,carn de camell ipèl de camellModifica el valor a Wikidata
Longevitat màxima28,4 anysModifica el valor a Wikidata
Pes37 kg (pes en néixer)
500 kg (pes adult,mascle)
450 kg (pes adult,femella)Modifica el valor a Wikidata
Nombre de cries1Modifica el valor a Wikidata
Període
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseMammalia
OrdreArtiodactyla
FamíliaCamelidae
GènereCamelus
EspècieCamelus dromedariusModifica el valor a Wikidata
Linnaeus, 1758
Distribució
lang=Modifica el valor a Wikidata

Eldromedari ocamell comú[2][3] (Camelus dromedarius) és un gran ungulat nadiu delnord d'Àfrica i de l'oest d'Àsia i el més conegut delscamèlids.

Hàbitat

[modifica]

Els camells comuns són originaris de zonesàrides des delPròxim Orient, nord de l'Índia i les parts més seques d'Àfrica principalment eldesert delSàhara. Van ser introduïts aEtiòpia i més tard a l'Austràlia central, en aquest darrer lloc s'ha assilvestrat. AlsEstats Units també n'hi havia d'assilvestrats fins a l'any 1905. Actualment i des de fa uns 2.000 anys, no hi ha dromedaris en estat pròpiament salvatge. La seva domesticació data d'uns 4.000 anys enrere (3.100 anys al nord de l'Àfrica) i la primera evidència sobre això s'ha trobat arqueològicament aAbu Dhabi Es creu que el focus original de dispersió de l'espècie és del sud d'Àsia a la península d'Aràbia. Són sensibles al fred i la humitat per la qual cosa les introduccions fora de climes càlids i secs han fracassat.[4]

Descripció

[modifica]

Els adults viuen de 40 a 50 anys (en captivitat) i pesen de 300 a 690 kg. El color dels dromedaris acostuma a ser marró-caramel o marró-sorrenc però poden variar de quasi negre a quasi blancs. També hi ha dromedaris de pelatge fosc tacat de blanc.[5] Els dromedaris tenen un coll llarg i corbat un pit estret i profund i, sobretot, un únic gep. El gep té greix i teixits fibrosos i actua com a reserva. La mida del gep varia segons la salut i l'estat nutritiu de l'animal. Els llavis del dromedari estan adaptats a alimentar-se de vegetals durs i espinosos. Els peus tenen forma de coixí i estan adaptats per caminar sobre l'arena però es poden ferir sobre pedres punxagudes. Els mascles pesen un 10% més que les femelles i són uns 10 cm més alts. L'alçada dels adults és d'1,8 a 2 m. Tenen una doble filera de parpelles que protegeix els seus ulls de la sorra i la pols i, com elscamells bactrians, poden tancar els narius en cas de necessitat.

Per conservar l'aigua el dromedari pot deixar fluctuar la temperatura del seu cos durant el dia des de 34 °C a 42 °C sense necessitat de suar. Mentre que altres mamífers el màxim de pèrdua d'aigua que poden tolerar està en el 15% el dromedari pot arribar al 30%. A més els dromedaris es poden rehidratar ràpidament i també com els camells bactrians, poden beure 100 litres d'aigua en tan sols 10 minuts, cosa que seria mortal per a altres animals.[6]

Dromedari de pelatge tacat.

Colors de pelatge

[modifica]

Hi ha una obra que estudia els pelatges dels dromedaris de la península aràbiga.[7]Entre els tuaregs són preuats els dromedaris ("mehari","mehara") de pelatge blanc.[8]

Els pelatges tacats o clapats (foscos amb taques blanques) són relativament freqüents. Aparentment no hi ha estudis especialitzats sobre aquests mantells.[9]

Reproducció

[modifica]
Grup de camells comuns alNègueb

Les femelles de dromedari arriben a la maduresa sexual al voltant dels 3 anys mentre que els mascles ho fan als 6 anys. L'acoblament ocorre a l'hivern durant les escasses pluges del desert, la gestació transcorre durant 15 mesos i les cries neixen amb un pes d'uns 37 kg. Encara que ja caminen el dia que han nascut, les cries no són independents fins passats de 12 a 24 mesos.

Alimentació

[modifica]

Són hervíborsremugants, primordialment mengen plantes amb espines, herbes seques i arbustshalòfits però poden menjar qualsevol cosa que creixi en el desert. Els dromedaris necessiten de 6 a 8 vegades méssal que altres animals per tal d'absorbir i emmagatzemar aigua, per tant un terç de la seva ingestió de plantes ha d'estar composta per plantes halòfites. Els dromedaris mengen vegetació que creix fins a una alçada de 3,5 m.

Desplaçament

[modifica]

Una de les marxes naturals dels camells és el pas d'ambladura.[10] Els camells poden galopar a uns 25 km/h.

Races o tipus

[modifica]

Classificació general

[modifica]

Segons un llibre publicat l'any 1981 els dromedaris africans constitueixen el 72% de tots els dromedaris del món.[11]En xifres absolutes i segons l'Organització de les Nacions Unides per a l'Agricultura i l'Alimentació (FAO), l'any 1979 hi havia uns 17 milions de camells a Àfrica i 4,9 milions a Àsia. En nombres rodons, 16 milions eren dromedaris i la resta, gairebé 2 milions camells de dos geps.

Classificació per tipus

[modifica]

Pel que fa a les races és possible i útil analitzar les classificacions proposades per diversos autors. Classificacions basades en tipus més que en races veritables.

  • Leese (1927)[12] va proposar una classificació en 4 tipus de dromedaris:
    • dromedaris de regions muntanyoses
    • dromedaris de regions intermèdies
    • dromedaris de les planes en zones de rius
    • dromedaris dels deserts
  • IAO (Istituto agronomico per oltremare) es basava en una altra classificació:
    • dromedaris braquiomorfs, grans i pesants (com els de les caravanes d'Egipte)
    • dromedaris mesomorfs, més lleugers que els anteriors (serien els dromedaris de càrrega de Libia)
    • dromedaris dolicomorfs, els més lleugers de tots (que correspondrien als dromedarismehara de l'interior del Sahara).
  • Cole (1975) parlant dels dromedaris àrabs (murrah)[13] indicava tres tipus:
    • els dromedaris de càrrega
    • els dromedaris de llet
    • els dromedaris per a muntar

Importància econòmica

[modifica]
Cuscúsmaurità fet amb carn de dromedari

Des de la seva domesticació han estat animals de càrrega (també s'han fet servir per a la guerra) i han donat carn, llet, llana, cuir i combustible (del fem sec).[14]

Gastronomia

[modifica]

Llet

[modifica]
Article principal:Llet de camell
Vedell de camell alimentant-se de la llet de la seva mare

La llet de camella és un aliment bàsic de les tribus nòmades del desert i és considerada un aliment complet, rica en vitamines, minerals, proteïnes iimmunoglobulines. És més baixa en greix icolesterol que la llet de vaca. A més de tenir moltes propietats saludables, s'utilitza com a medicament per a combatre malalties infeccioses ituberculosi.[15]

Carn

[modifica]
Article principal:Carn de camell

La carn de camell s'ha menjat des de fa segles. Una canal de camell pot proporcionar una quantitat substancial de carn. El cadàver dromedari mascle pot arribar a pesar 400 kg o més, mentre que el cadàver d'un mascle de camell bactrià pot arribar a pesar fins a 650 kg. El cadàver d'un camell femella (o camella) pesa menys que el masculí, d'entre 250 i 350 kg.

Aspectes culturals

[modifica]

Com a animals de càrrega i transport que són, els camells tenen un paper important en la cultura. En el mónmusulmà se'ls valora molt, cosa que es reflecteix en les llegendes. Per exemple, mentre que els humans coneixen99 noms d'Al·là, només el camell coneix el número 100, motiu pel qual sovint somriu de manera insolent. Els camells començaren a aparèixer en lesarts visuals del món occidental a l'alta edat mitjana, principalment a causa de les seves mencions a laBíblia.

Escena delGènesi de Viena: Rebeca troba Elièzer i posa aigua per als camells (segle vi).

Per exemple, el personatge bíblic deRebeca sovint és presentada amb camells al voltant. L'Antic Testament (Gènesi, 24) explica com Rebeca fou elegida per convertir-se en l'esposa d'Isaac quan anà a buscar aigua a un pou on el servent d'Isaac estava abeurant els seus camells.[16] Entre altres llocs, aquesta escena apareix en elGènesi de Viena, manuscrit il·luminat del segle vi.

Un altre exemple bíblic conegut és l'exemple evangèlic del camell i el forat d'unaagulla, en quèJesús diu als seus deixebles: «Us asseguro que un ric difícilment entrarà al regne del cel. Més encara: és més fàcil que un camell passi pel forat d'una agulla que no pas que un ric entri alregne de Déu».[17] Tanmateix, hi ha alguns estudiosos que pensen que es tracta d'un error d'interpretació, ja la paraulagregakàmelos (‘camell’) s'havia confós fonèticament ambkàmilos (‘corda’, ‘gúmena’) en grec tardà.[18] Però aquesta opinió, si bé està fonamentada filològicament, no té gaire acceptació entre els experts; de fet els millors manuscrits delNou Testament presenten la formakàmelos.[19] També hi ha una tradició, tardana, que diu que el forat de l'agulla era una portella petita en una porta de la muralla de Jerusalem, per on només podien entrar persones. En realitat el gust per la hipèrbole és molt oriental i no en falten exemples al text bíblic. Jesús es complaïa en les comparacions i exemplificacions extremes, com en Mt 23, 24, referint-se als fariseus: «Guies cecs, que coleu un mosquit i us empasseu un camell!»

Usos militars

[modifica]

Els camells s'han utilitzat com acavalleria com a mínim des del853 aC, quan el reiàrabGindibu feu servir fins a 1.000 camells en labatalla de Qarqar.[20] Un exemple posterior fou labatalla de Timbrea, lliurada el547 aC entreCir el Gran dePèrsia iCressus deLídia. SegonsXenofont, la cavalleria de Cir es trobava en inferioritat numèrica de sis a u. Després que un dels seus generals l'informés que els cavalls lidis tenien por dels camells, Cir desplegà els camells del seutren d'equipatges com a formació militarad hoc. Tot i que tècnicament no se'ls utilitzà com a cavalleria, aquests camells tingueren un paper crucial, car sembraren el pànic entre els cavalls lidis i canviaren el sentit de la batalla a favor de Cir.

Els camells, a vegades equipats amb armadura semblant a la de lescatafractes de l'exèrcit romà tardà, continuaren sent utilitzats en campanyes militars durant l'edat mitjana, especialment aAràbia i elnord d'Àfrica.Mahoma i els seus deixebles en feren un gran ús durant les seves conquestes inicials.[21]

Avui en dia, la patrulla del desert de Jordània continua fent servir camells.[22]

Curses de dromedaris

[modifica]

En diversos països del proper orient són populars les curses de camells. Abans els genets eren infants sense cap protecció. Actualment hi genets "drons" o "robots".[25][26]

Sopwith Camel

[modifica]

Aquest avió de combat rebé el nom (no oficial) de "camel" per la protuberància que formava la coberta parcial de les dues metralladores: una mena de gep.[27]

Referències

[modifica]
AWikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:Dromedari
  1. Entrada «Camelus dromedarius» de laPaleobiology Database (en anglès). [Consulta: 2 maig 2024].
  2. «Dromedari». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia.
  3. [enllaç sense format]https://www.termcat.cat/ca/cercaterm/dromedari[Enllaç no actiu]
  4. Nowak (1991)
  5. Video: World's tallest camel, spotted at King Abdulaziz Camel Festival, Saudi Arabia.
  6. Schmidt-Nielsen 1979, Schmidt-Nielsen et al 1956
  7. Burger, P.; Wheeler, J.C.; Munyard, K.A. [et al.]..Genomic Advances and Challenges in Old and New World Camelids. Frontiers Media SA, 2020, p. 24 (Frontiers Research Topics).ISBN 978-2-88966-139-8. 
  8. Malan, C.H..Africa: a quarterly journal. Partridge, 1883, p. 1-PA92. 
  9. Faye, B.; Konuspayeva, G.; Magnan, C.Large Camel Farming: A Care-Management Guide from Breeding to Camel Products. Springer Netherlands, 2023, p. 37.ISBN 978-94-024-2237-5. 
  10. Irwin, R.Camel. Reaktion Books, 2010, p. 23 (Animal).ISBN 978-1-86189-734-3. 
  11. E. Mukasa-Mugerwa.The Camel (Camelus Dromedarius): A Bibliographical Review. ILRI (aka ILCA and ILRAD), 1981, p. 7-. GGKEY:P1JPXL3KCF4. 
  12. Mukasa-Mugerwa, E.The Camel (Camelus Dromedarius): A Bibliographical Review. International Livestock Centre for Africa, 1981, p. 72 (ILCA monograph). 
  13. Mukasa-Mugerwa, E.The Camel (Camelus Dromedarius): A Bibliographical Review. International Livestock Centre for Africa, 1981, p. 4-IA3 (ILCA monograph). 
  14. Encyclopedia of Life - Contributors: Robert Naumann (author), University of Michigan.
  15. Faye, Bernard; Esenov, Palmated.Desertification combat and food safety: the added value of camel producers (en anglès). IOS Press, 2005, p.5.ISBN 1586034731. 
  16. «Gènesi 24». Bíblia. Biblija.net. [Consulta: 2 abril 2015].
  17. Mateu 19:24
  18. «Elephants, Camels, Ropes and Sewing». biblebits.me. [Consulta: 8 setembre 2021].
  19. «El camello y el ojo de una aguja, Antonio PIÑERO».
  20. Ben-Sasson, H. H.A History of the Jewish People (en anglès). Harvard University Press, 1976, p. 121.ISBN 9780674397316. 
  21. Mubarakpuri, Saifur Rahman Al.The sealed nectar: biography of the Noble Prophet (en anglès). Darussalam Publications, 2005, p. 246.ISBN 978-9960-899-55-8. 
  22. Jordan's Bedouin 'desert forces' - Middle East - Al Jazeera English. 2010(anglès)
  23. T. E. Lawrence.Seven Pillars of Wisdom. Black House Publishing Ltd, 26 octubre 2013, p. 367-.ISBN 978-1-908476-56-2. 
  24. Seven Pillars of Wisdom, T.E.Kawrence.https://ebooks.adelaide.edu.au/l/lawrence/te/seven/index.htmlArxivat 2016-05-14 aWayback Machine.
  25. Ibrahim Al Abed, P.H.P.V..The United Arab Emirates Yearbook 2006. Trident Press, 2006, p. 308.ISBN 978-1-905486-05-2. 
  26. «Hunting Dogs, Coursing & Retrieving». Encyclopedia Britannica, 20-07-1998. [Consulta: 29 abril 2024].
  27. Phelps, M.; Goyer, R.Flight: 100 Greatest Aircraft. Weldon Owen, 2013, p. 106.ISBN 978-1-68188-636-7. 
  • Vegeu aquesta plantilla
Espècies vivents d'artiodàctils(sense comptar elscetacis)
Regne:Animalia · Embrancament:Chordata · Classe:Mammalia · Infraclasse:Eutheria · Superordre:Laurasiatheria
SubordreRuminantia
Antilocapridae
Giraffidae
Moschidae
Tragulidae
Cervidae
Família gran descrita més avall
Bovidae
Família gran descrita més avall
FamíliaCervidae
Muntiacinae
Muntjac comú (M. muntjak) · Muntjac de Reeves (M. reevesi) · Muntjac negre (M. crinifrons) · Muntjac de Tenasserim (M. feae) · Muntjac de Borneo (M. atherodes) · Muntjac de Roosevelt (M. rooseveltorum) · Muntjac de Gongshan (M. gongshanensis) · Muntjac gegant (M. vuquangensis) · Muntjac de Truong Son (M. truongsonensis) · Muntjac de Putao (M. putaoensis) · Muntjac de Sumatra (M. montanus)
Elàfode (E. cephalophus)
Cervinae
Cérvol comú (C. elaphus) · Uapití (C. canadensis) · Cérvol de Thorold (C. albirostris) · Sika (C. nippon) · Sambar (C. unicolor) · Russa (C. timorensis) · Cérvol de les Filipines (C. mariannus) · Cérvol d'Alfred (C. alfredi)
Axis (A. axis) · Cérvol porquí (A. porcinus) · Cérvol de les illes Calamian (A. calamianensis) · Cérvol de Bawean (A. kuhlii)
Cérvol del Pare David (E. davidianus)
Daina (D. dama) · Daina persa (D. mesopotamica)
Barasinga (R. duvaucelii) · Cérvol d'Eld (R. eldii)
Hydropotinae
Cérvol aquàtic (H. inermis)
Capreolinae
FamíliaBovidae
Cephalophinae
Hippotraginae
Reduncinae
Aepycerotinae
Peleinae
Alcelaphinae
Pantholopinae
Caprinae
Subfamília gran descrita més avall
Bovinae
Subfamília gran descrita més avall
Antilopinae
Subfamília gran descrita més avall
FamíliaBovidae (subfamíliaCaprinae)
FamíliaBovidae (subfamíliaBovinae)
Boselaphini
Bovini
Strepsicerotini
FamíliaBovidae (subfamíliaAntilopinae)
Antilopini
Saigini
Neotragini
SubordreSuina
Suidae
Tayassuidae
SubordreTylopoda
Bases de dades taxonòmiques
Registres d'autoritat
Bases d'informació
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Dromedari&oldid=36573691»
Categories:
Categories ocultes:

[8]ページ先頭

©2009-2026 Movatter.jp