Elsdrets humans es defineixen generalment com aquellesllibertats, facultats, institucions o reivindicacions bàsiques que corresponen a tota persona pel simple fet de la sevacondició humana, per tal de garantir-li una vida digna.[1] Aquestsdrets es posseeixen independentment de quina sigui la situació legal o jurídica delpaís o regió en el que habita i de factors com l'estatus, l'ètnia, lanacionalitat o qualsevol altra circumstància de l'individu en qüestió.
D'ençà a finals del segle xviii es comença a concretar que els drets humans són inalienables i inherents a la persona. No poden ser concedits, limitats, canviats o venuts i tan sols poden ser assegurats o violats.
De forma legal, els drets humans queden recollits en l'ordenació legal de moltspaïsos, així com en diversos tractats internacionals, el més important dels quals és laDeclaració Universal dels Drets Humans. A més, en la majoria de països avançats, els drets humans són una baseètica imoral al voltant de la qual es pretén construir l'ordre geopolític de lasocietat moderna, al marge de qualsevol altra consideració legal.
Eleanor Roosevelt i la Declaració Universal dels Drets Humans de les Nacions Unides
Existeix un important debat sobre l'origen cultural dels drets humans. Generalment es considera que tenen la seva arrel en la culturaoccidental moderna, però hi ha almenys dues postures principals més.[2] Alguns afirmen que totes lescultures posseeixen visions dedignitat que es plasmen en forma de drets humans, i fan referència a proclamacions com laCarta de Comandament, de1222, declaració fundacional de l'Imperi de Mali. No obstant això, ni enjaponès[3] ni ensànscrit clàssic,[4] per exemple, va existir el termedret fins que es van produir contactes amb la cultura occidental, ja que aquestes cultures han posat tradicionalment l'accent en elsdeures. També hi ha qui consideren que Occident no ha creat la idea ni el concepte de drets humans, encara que sí una manera concreta de sistematitzar, una discussió progressiva i el projecte d'una filosofia dels drets humans.[5]
Les teories que defensen l'universalisme dels drets humans se solen contraposar alrelativisme cultural, que afirma la validesa de tots els sistemes culturals i la impossibilitat de qualsevol valoració absoluta des d'un marc extern, que en aquest cas serien els drets humans universals.
Entre aquestes dues postures extremes se situa una gamma de posicions intermèdies. Moltes declaracions de drets humans emeses per organitzacions internacionals regionals posen un accent més o menys en l'aspecte cultural i donen més importància a determinats drets d'acord amb la seva trajectòria històrica. L'Organització per a la Unitat Africana va proclamar a1981 laCarta Africana de Drets Humans i dels Pobles, que recollia principis de laDeclaració Universal de 1948 i afegia altres que tradicionalment s'havien negat a l'Àfrica, com eldret de lliure determinació o el deure delsEstats d'eliminar totes les formes d'explotació econòmica estrangera. Més tard, els Estats africans que van acordar laDeclaració de Tunísia, el6 de novembre de1993, van afirmar que no pot prescriure un model determinat a nivell universal, ja que no poden desatendre les realitats històriques i culturals de cada nació i les tradicions, normes i valors de cada poble.[6] En una línia similar es pronuncien laDeclaració de Bangkok, emesa per països asiàtics el23 d'abril de1993, i la Declaració delCaire sobre drets humans en l'Islam, signada per l'Organització de la Conferència Islàmica el5 d'agost de1990.
També la visió occidental-capitalista dels drets humans, centrada en els drets civils i polítics es va oposar sovint durant laGuerra Freda, destacant en el si deNacions Unides, a la del blocsocialista, que privilegiava els drets econòmics, socials i culturals i la satisfacció de les necessitats.
El concepte de drets humans tal com el coneixem avui en dia, té les seves arrels en la cultura occidental moderna, concretament del moviment conegut com aIl·lustració. No obstant això, cal destacar que la majoria de cultures tenen i han tingut al llarg de la història diversos conceptes similars que es concentren al voltant de la idea de ladignitat de la persona en tant que ésser humà.
Alguns estudis consideren que qualsevol document sobre lleis generals acaba parlant indirectament dels drets humans. En aquest sentit, un dels primers exemples seria elCodi d'Hammurabi, datat del 1760 aC. Es tracta d'una mena de codi penal primitiu on s'inclouen lleis i normes de conducta així com el càstig a aplicar si aquestes eren infringides. El codi legisla sobre una gran varietat de temes, incloent-hi elsdrets de la dona, delsinfants o delsesclaus.
Altres autors creuen que fins a laCivilització persa, alsegle vi aC, no es pot parlar d'aquest concepte con un principi general, més enllà de lleis concretes.
En efecte fou sota el regnat del rei persaCir II el Gran que es creà un document anomenat elCilindre de Cir. Aquest va ser descobert el1879, i és reconegut per a molts historiadors com el primer document sobre drets humans de la història.
El cilindre proclama laLlibertat religiosa per a tots els ciutadans de l'imperi, alhora que aboleix l'esclavitud. Aquesta proclamació converteix l'imperi Persa en una de les institucions més avançades de l'època, atorgant a tots els grups ètnics els mateixos drets i donant un tractament igualitari a homes i a dones. El cilindre documenta també la protecció de drets com lallibertat, laseguretat, lallibertat de moviment o eldret a la propietat, així com altres drets socials.
Però la interpretació dels cilindres com unaCarta dels drets humans ha estat criticada per molts estudiosos i considerada com apropaganda política per part del règim deMohammad Reza Pahlavi.[8][9] L'historiador alemany Josef Wiesehöfer comenta que la imatge de ”Cir com a gran defensor de la política de l'ONU sobre drets humans ... és tan sols un fantasma com l'humà i il·luminatXa de Pèrsia”.[10]
Més endavant, el1215 trobem aAnglaterra el que podria ser el precedent dels règims constitucionals en laCarta Magna, un document firmat pel reiJoan sense terra davant la pressió de l'aristocràcia. El document garantia una sèrie de drets com l'habeas corpus i una regulació de lajurisprudència i dels poders del monarca, que fins aleshores eren absoluts. També s'hi introdueix lallibertat religiosa i política. Es tracta d'un fet històric aEuropa.
LaDeclaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà és una declaració de principis adoptada per l'Assemblea Constituent de França proclamada en26 d'agost de1789 i que serviria com a prefaci per a la futura constitució de1791. Es tracta d'un document avançat al seu temps, que parla delsdrets naturals, inalienables i sagrats de l'home i que assegura quea ignorància, la negligència o el menyspreu dels drets humans són les úniques causes de calamitats públiques i de la corrupció dels governs. No obstant això, no parlava de les dones, a les quals (malgrat que posteriorment es volgué ampliar la definició) no se les incloïa com a ciutadanes de ple dret, fet que frustrà les esperances que aquestes havien posat en laRevolució Francesa.
Després de laSegona Guerra Mundial, en resposta a la gran barbàrie comesa, l'ONU començà a treballar en un document que intenti, per primer cop a la història, limitar el poder dels estats en favor d'una universalització dels drets humans per tal d'establir un nou ordre mundial. El tractat es firmà el10 de desembre de1948. L'ONU va recomanar que el text fos distribuït, comentat i discutit a les escoles de tot el món, volent establir les bases del que s'anomena actualmentEducació en drets humans. Per tal de protegir i vetllar pel compliment de la declaració, s'han establert diverses institucions, com elTribunal Europeu de Drets Humans el1998 aEuropa (que té també el seu equivalent aAmèrica i a l'Àfrica) o elConsell de Drets Humans de les Nacions Unides el2006.
Article 22: Right a laseguretat social · Article 23.1: Dret altreball · Article 23.2: Dret a rebre el mateix salari pel mateix treball ·Article 23.3: Dret a un salari just ·Article 23.4: Dret a lasindicació · Article 24: Dret al descans i el lleure ·Article 25.1: Dret a unnivell de vida adequat ·Article 25.2: Dret a lesmares i elsinfants a rebre una especial atenció i assistència ·Article 26.1: Dret a l'educació · Article 26.2:Educació en drets humans · Article 26.3: Llibertat d'escollir el tipus d'educació · Article 27.1: Dret a participar en lacultura · Article 27.2: Dret a lapropietat intel·lectual
Article 29.1:Responsabilitat social ·Article 29.2: Limitacions dels drets humans ·Article 29.3: La supremacia dels propòsits i principis de lesNacions Unides
Article 30: Cap article de la present Declaració podrà interpretar-se de manera que s'atorgi a un Estat, grup o persona cap dret a participar en qualsevol activitat o realitzar actes encaminats a la destrucció de qualsevol dels drets i llibertats proclamats en aquesta Declaració.
Les teories que defensen la universalitat dels drets humans, se solen contraposar alrelativisme cultural, doctrina que afirma la validesa de tots els sistemes culturals i la impossibilitat d'establir un sistema absolut de valoració. Segons aquesta teoria és impossible doncs establir un codi o drets universals per a totes les cultures del món. Segons aquesta teoria pràctiques com l'ablació genital femenina, no podrien ser regulades per cap ingerència externa amb voluntat universalitzadora. Val a dir que es tracta d'una postura molt extremista que troba però diferents matisos al llarg de la història.
Dins de les cultures polítiques liberals modernes, els drets humans bàsics són definits com aquells que poden ser sostinguts en una societat que segueixi les dues següents regles bàsiques:
Tots els individus haurien de poder actuar de la forma que triïn sempre que al fer-lo no privin a altres individus del mateix dret.
Tots els individus han de prendre responsabilitat per les conseqüències dels seus actes.
Malauradament, diversos tipus d'extremismes creen dificultats per a això, ja sigui no reconeixent els drets en general, o simplement ometent alguns dels drets per tal de promoure el seu propi punt de vista. Per tant, l'universalisme en els drets sembla pressuposarliberalisme, un acostament tolerant i no extrem.
La culturaislàmica ha recollit de vegades crítiques a laDeclaració Universal dels Drets Humans, que va ser titllada per l'ambaixadoriranià a l'ONU de ser unainterpretació secular de la tradició judeocristiana que entrava directament en contradicció amb la tradició islàmica. Altres països asiàtics també s'han posicionat de vegades en contra de la carta, per considerar queels valors orientals i els occidentals són força diferents, valorant sovint com a positiva una omissió a certes llibertats individuals en favor de l'estabilitat i governabilitat d'un país.
Durant laGuerra Freda, en el si de lesNacions Unides, sorgiren diverses tibantors entre els anomenats blocscapitalista isocialista per la seva visió diferent de la realitat dels drets humans. Mentre que els primers donaven més valor a les llibertats individuals i els drets civils i polítics, els segons sostenien la necessitat de valorar els drets socials, econòmics i culturals.
La idea del liberalisme es contraposà doncs a les ideesmarxistes que sorgiren a principis delsegle xx com laLluita de classes, sorgides com a resposta a les pèssimes condicions de vida de la massa obrera. En aquest context es demanaren nous drets que anteriorment no havien estat contemplats, com el dret avaga o la prohibició deltreball infantil i es reclamà una intervenció directa de l'Estat per tal de solucionar aquesta sèrie de necessitats.
«
La llibertat total pot ser terrible, la igualtat total pot ser igual d'aterridora.
Presoners retinguts il·legalment al centre de detenció deGuantánamo.
Sovint els drets humans han estat també ignorats en favor de l'anomenadaSeguretat Nacional. La mateixaONU ha reconegut de vegades que alguns drets humans poden ser obviats o limitats de forma transitòria en casos greus d'emergència nacional. Aquests no són mai els drets bàsics com el dret a la vida o a no ser torturat, regulats per laConvenció de Ginebra i ha de ser de forma estrictament temporal i sota unes condicions molt determinades.
Les violacions en els drets humans es produeixen quan algun agent estatal o no estatal no respecta algun dels punts de laDeclaració Universal dels Drets Humans. En aquests casos elConsell de Seguretat de l'ONU esdevé l'organisme responsable de discernir aquesta falta i d'establir, si s'escau, responsabilitats. Altres organitzacions no governamentals comAmnistia Internacional oHuman Rights Watch vetllen també per al compliment dels drets humans a tot el món.
Els drets humans tenen una creixent força jurídica, en tant que s'integren en lesconstitucions i, en general, en l'ordenament jurídic dels Estats. També, en l'àmbit de lacomunitat internacional, pel seu reconeixement en nombrosostractats internacionals, tant de caràcter general com sectorial; universal i regional, i per la creació d'òrgans jurisdiccionals, quasi-jurisdiccionals o d'un altre tipus per la seva defensa, promoció i garantia.
A més, degut a la seva acceptació, diversos drets humans es consideren part delDret internacional consuetudinari i alguns fins i tot normes deius cogens, tal com han afirmat òrgans internacionals com elComitè de Drets Humans o elTribunal Internacional de Justícia. Entre ells es troben la prohibició de la tortura i de la privació arbitrària de la vida[12] o l'accés a unes mínimes garanties processals i la prohibició de detenció arbitrària.[13]
És important diferenciar i no confondre els drets humans amb elsdrets constitucionals. Encara que generalment els drets humans se solen recollir dins els drets constitucionals, no sempre coincideixen. Per determinar quins drets són "constitucionals" n'hi ha prou de recórrer al catàleg de drets reconeguts per les constitucions polítiques dels estats; el concepte de "drets humans" pertany més aviat a l'àmbit de laFilosofia del Dret.
La relació entre ambdós conceptes ha estat estudiada per nombrosos autors i és problemàtica. D'entre els que reconeixen la virtualitat del concepte de drets humans,[14] les teories jusnaturalistes consideren que l'existència dels drets humans és independent del seu reconeixement com a drets constitucionals. Per a alguns autors, com Francisco Laporta, hi hauria un petit nombre de drets humans bàsics, dels que es derivarien dels drets constitucionals més concrets.[15]
Per la seva banda, per les teories dualistes, les que atorguen importància tant al fonament moral dels drets com a la seva positivació, els conceptes de drets humans i drets constitucionals tindrien un contingut equivalent.Luigi Ferrajoli considera, en la seva teoria del garantisme jurídic, que, essent els drets constitucionals o fonamentals dels reconeguts a la Carta Magna dels Estats, els drets humans són aquells que es reconeixen a tots, independentment de la sevaciutadania i la sevacapacitat d'obrar: la constitució d'un país, per exemple, pot atorgar drets als seus ciutadans que no abastin als no nacionals (per exemple, eldret al vot). En aquest cas es tractaria de drets constitucionals que es reconeixen al ciutadà, però no podrien ser drets humans si no es reconeix a totes les persones siguin de la condició que siguin.
Existeixen diverses formes de classificar els drets humans.
Una de les més conegudes és la de lestres generacions, en la qual es pren en compte la seva protecció progressiva. Fou establerta per primer cop perKarel Vasak l'any1979, associant cadascuna de les tres generacions amb els tres valors de laRevolució Francesa,Llibertat, igualtat, fraternitat.
Es refereix als drets civils i polítics, també denominats "llibertats clàssiques". Van ser el primer tipus a ser exigits i formulats pel poble durant laRevolució Francesa (en l'Assemblea Nacional) i uns anys abans en laDeclaració d'Independència dels Estats Units d'Amèrica. Aquest primer grup el constitueixen els reclams que van motivar els principals moviments revolucionaris en diverses parts del món a la fi del segle xviii. Com a resultat d'aquestes lluites, aquestes exigències van ser consagrades com autèntics drets i difosos internacionalment, i varen ser plasmats en els articles 3 a 21 de laDeclaració Universal dels Drets Humans. Alguns d'aquest són:
Article 1. Tota persona té drets illibertats fonamentals sense distinció de raça, color, sexe, idioma, posició social o econòmica.
Article 2. Tot individu té dret a lavida, a la llibertat i a la seguretat jurídica.
Article 3. Els homes i les dones posseeixen els mateixos drets.
Article 4. Ningú no estarà sotmès a esclavitud o servitud.
Article 5. Ningú no serà sotmès a tortures ni a penes o tractes cruels, inhumans o degradants, ni se li podrà ocasionar dany físic, psíquic o moral.
Article 6. Ningú no pot ser molestat arbitràriament en la seva vida privada, familiar, domicili o correspondència, ni sofrir atacs a la seva honra o reputació.
Article 7. Tota persona té dret a circular lliurement i a triar la seva residència.
Article 8. Tota persona té dret a una nacionalitat.
Article 9. Ningú no podrà ser arbitràriament ni detingut, ni pres ni desterrat.
Article 10. Els homes i les dones tenen dret a casar-se i a decidir el nombre de fills que desitgen.
Article 11. Tot individu té dret a la llibertat de pensament i de religió.
Article 12. Tot individu té dret a la llibertat d'opinió i expressió d'idees.
Article 13. Tota persona té dret a la llibertat de reunió i d'associació pacífica.
La constitueixen els drets econòmics, socials i culturals, a causa dels quals, l'Estat de Dret passa a una etapa superior, és a dir, a un estat social de dret. D'aquí el sorgir del constitucionalisme social que enfronta l'exigència que els drets socials i econòmics, descrits en les normes constitucionals, siguin realment accessibles i gaudibles. Es demanda unEstat de Benestar que implementi accions, programes i estratègies, a fi d'assolir que les persones els gaudeixin de manera efectiva, i són:
Article 14. Tota persona té dret a la seguretat social i a obtenir la satisfacció dels drets econòmics, socials i culturals.
Article 15. Tota persona tédret al treball en condicions equitatives i satisfactòries.
Article 16. Tota persona té dret a formar sindicats per a la defensa dels seus interessos.
Article 17. Tota persona té dret a un nivell de vida adequat que li asseguri a ella i a la seva família la salut, alimentació, vestit, habitatge, assistència mèdica i els serveis socials necessaris.
Article 18. Tota persona té dret a la salut física i mental.
Article 19. Durant la maternitat i la infància tota persona té dret a cures i assistència especials.
Article 20. Tota persona té dret a l'educació en les seves diverses modalitats.
Article 21. L'educació primària i secundària és obligatòria i gratuïta.
Aquest grup va ser promogut a partir de la dècada dels setanta per a incentivar el progrés social i elevar el nivell de vida de tots els pobles, en un marc de respecte i col·laboració entre les distintes nacions de la comunitat internacional. Entre altres, destaquen els relacionats amb:
Article 22. L'autodeterminació (independència econòmica i política).
Article 33. El desenvolupament que permeti una vida digna.
Una altra manera de classificar els drets humans, proposada per Alfred-Maurice de Zayas,[16] els divideix segons la seva funció dins el sistema. Per tant, els divideix en:
drets habilitants: són aquells que permeten cobrir les necessitats bàsiques, com ara el dret a l'alimentació o l'habitatge o el dret a la pau (ja que la guerra impedeix la vida)
drets immanents: aquells que té l'ésser humà pel fet de ser-ho, com el dret a la igualtat o la llibertat
drets instrumentals: els drets que permeten assolir el potencial propi, com el dret a l'educació, al lleure o a la lliure reunió
drets resultants: els que es lliguen a la identitat individual com el dret a la privadesa
Malgrat que tant la Declaració Universal dels Drets Humans com el Pacte Internacional de Drets Econòmics, Socials i Culturals posen èmfasi en la importància del dret al treball, però cap dels documents esmenta explícitament al comerç com a mecanisme per assegurar aquest dret fonamental. I, tanmateix, el comerç té un important paper com a generador d'ocupació.[17]
Alguns experts argumenten que el comerç és inherent a la naturalesa humana i que, quan els governs inhibeixen el comerç internacional, estan indirectament inhibint el dret al treball i altres beneficis indirectes com el dret a l'educació que l'augment en ocupació i inversió ajuda a aconseguir.[18]
Altres argumenten que la possibilitat de comerciar no afecta a tots de la mateixa manera, moltes vegades, grups marginats com pobres rurals, indígenes i dones tenen menys probabilitat d'accedir als beneficis del comerç.[19]
Altres pensen que ja no són els individus els que comercien sinó les companyies i, per tant, no es pot garantir com a dret humà. A més, tractant d'afegir conceptes sota el paraigua del que es considera dret humà, pot diluir la seva importància. Finalment, és difícil definir el dret al comerç com "just",[20] ja que tots els règims creen "guanyadors" i "perdedors" i canviar les regles només genera perdedors diferents, no necessàriament menys.[21]
↑Sánchez Rubio, David.Repensar drets humans. De l'anestèsia a la sinestèsia, 2007, editorial MAD, SevillaISBN 84-665-7152-3, p. 102
↑Ryosuke Inagaki.Els fonaments filosòfics dels drets humans cap.El concepte de drets humans al Japó. 1985|editorial: Serbal / UNESCO, BarcelonaISBN 84-7628-003-3, p. 214
↑R. C. Pandey.Els fonaments filosòfics dels drets humans cap.Fonaments filosòfics dels drets humans. Perspectiva hindú. 1985 editorial: Serbal / UNESCO, BarcelonaISBN 84-7628-003-3, p. 295
↑Hountondji, Paulin J.Els fonaments filosòfics dels drets humans cap.El discurs de l'amo: observacions sobre el problema dels drets humans a l'Àfrica. 1985 editorial: Serbal / UNESCO, BarcelonaISBN 84-7628-003-3, p. 357
↑Carrillo-Salcedo, Juan Antonio.Dignitat davant barbàrie. La Declaració Universal dels Drets Humans, cinquanta anys després, 1999, Madrid. Editorial TrottaISBN 978-84-8164-290-2, p. 116
↑García Sotelo, Gilda M.Razones y sinrazones sobre las niñas soldados. 1e ed. Madrid: Sepha, 2006, p. 76.ISBN 84-934837-4-5.
↑Kuhrt, Amélie «The Cyrus Cylinder and Achaemenid imperial policy». Journal for the Study of the Old Testament. University of Sheffield. Dept. of Biblical Studies [Sheffield], 25, 1983.ISSN:1476-6728.
↑Wiesehöfer, Josef. «Kyros, der Schah und 2500 Jahre Menschenrechte. Historische Mythenbildung zur Zeit der Pahlavi-Dynastie». A: Conermann, Stephan.Mythen, Geschichte(n), Identitäten. Der Kampf um die Vergangenheit (en alemany). Schenefeld/Hamburg: EB-Verlag, 1999.ISBN 3930826526.
↑Jahanbegloo, Ramin.Conversations with Isaiah Berlin. Peter Halban, 1992, p.146.ISBN 1870015487. «total liberty can be dreadful, total equality can be equally frightful»
↑Es obvien, per tant, les teories que neguen l'existència o validesa de la noció "drets humans", com la majoria dels juspositivismes i certes teories utilitaristes o comunitarisme.
↑Laporta, Francisco.Història de l'ètica, t. III, "L'ètica contemporània" cap.Ètica i Dret en el pensament contemporani, 1989, Barcelona. Ed CríticaISBN 978-84-7423-426-8, pàg. 293
↑Zayas, Alfred-Maurice «Els drets humans són garantia de dignitat?». Valors, 217, 9-2023 [Consulta: 24 setembre 2023].
