.jpg)
Els drets civils sóndrets fonamentals, inherents a lapersona i garantits per les constitucions polítiques.[1] ElPacte internacional dels Drets Civils i Polítics[2] es consideren els drets civils bàsics:
Elsdrets civils, segons la terminologia d'origen anglosaxó, són les proteccions i els privilegis de la llibertat personal donades a tots els ciutadans per llei. Els drets civils es distingeixen delsdrets humans o elsdrets naturals en el fet que aquests són drets que les persones tenen, mentre que els dretshumans onaturals són drets que molts intel·lectualscreuen que les persones haurien de tenir. Per exemple, elfilòsofJohn Locke (1632-1704) va proposar la teoria que els drets naturals de lavida, lallibertat i lapropietat haurien d'emergir com a drets civils i ser protegits per l'estat com un aspecte delcontracte social amb els ciutadans.[3] D'altres han dit que els humans adquirim drets com un regal inalienable deDéu o com un do atorgat per la natural abans que capgovern fos mai format.
Les lleis que garanteixen els drets civils poden ser escrites, derivades de la tradició o implícites. AlsEstats Units i a la majoria depaïsos de l'Europa continental, els drets hi sónescrits. Als EUA, per exemple, les lleis que protegeixen els drets civils apareixen a laConstitució,[4] en estatutsfederals, en les constitucions iestatuts dels estats i fins i tot en els ajuntaments decomtats iciutats. AlRegne Unit, en canvi, aquests drets són normalment garantits per tradició i no són posats per escrit en cap llei.
Els dretsimplícits són aquells que un tribunal pot creure que existeixen encara que no estiguin explícitament en la llei escrita o en la tradició, ja que s'interpreta que un dret escrit o costumari ha d'incloure sempre el dret que s'hi implica. Un exemple famós (i polèmic) d'un dret implícit a la Constitució estatunidenca és eldret a la privacitat que la Cort Suprema dels Estats Units trobà al cas de Roe contra Wade.[5]
Els estats i els governs locals poden estendre els drets civils més enllà de la constitució, però no poden llevar cap dret que estigui observat per la mateixaConstitució americana. Per exemple, en algunes ciutats americanes està prohibit per llei discriminar algú basant-se en la sevaorientació sexual, així expandint els drets civils delshomosexuals, en canvi, les ciutats que creen districtes escolars de manera que la planificació de districtes discrimina persones per raonsètniques oracials és considerat anticonstitucional. Els estats normalment mantenen els drets civils per sobre de la llei federal, com per exemple l'article 21 de la constitució de l'estat deMaryland, que diu que en un jurat ha de tenir un veredicteunànime per tal de trobar culpable a algú per un delicte.
Exemples de drets i llibertats civils inclouen el dret deprotesta pacífica, el dret a laprivacitat, el dret a la investigació justa i a un judici en cas de ser sospitós d'un delicte, i els drets generalment més basats en laconstitució com el dret alvot, el dret a lallibertat personal, el dret a lavida, el dret a lallibertat de moviment i a les lleis anti-discriminatòries.[6] Amb l'avançament de les societats cap a la redacció de les constitucions formals escrites, alguns dels drets civils més importants foren garantits alsciutadans. Quan aquests foren trobats inadequats, els moviments pels drets civils emergiren com a vehicle per reclamar protecció d'igualtat per a tots els ciutadans i per demanar noves lleis que limitessin els efectes de les discriminacions vigents.
Els drets civils poden referir-se, en un sentit, al tractament de tots els ciutadans com a iguals sense discriminació de cap mena, o es pot referir a les lleis que invoquen demandes de llibertat positiva.
El termedrets civils es fa servir sovint com a sinònim de les llibertats civils, encara que la jurisprudència teòrica distingeix entredret illibertat. L'arrel de la paraulacivil reflecteix l'associació entre un seguit de drets i la noció deciutadania. El termedrets humans, en canvi, sempre es fa servir per referir-se a un concepte més ampli.
En els sistemes legals de l'antigaRoma, elsplebeus i lesdones no tenien cap dret a votar, i la propietat era reservada a lapatria potestas, és a dir, només el cap de família podia mantenir lapropietat. La seva dona, i els seus fills hi eren subjectes i, per tant, no tenien cap dret a la propietat. De manera similar, a les ciutats estat de l'Europamedieval es limitava l'accés a l'estatus deciutadà i els drets civils que hi eren associats. La pràctica de dividir les societats en referència a la seva classe o casta associa elprivilegi amb les capes altes de la societat, el qual vol dir que els drets civils estaven implícitament units a la gent per virtut de la seva ciutadania en unestat.
Avui en dia, en la major part de les societatsoccidentals es dona per suposat que cada persona té un seguit de drets i llibertats, que són profundament valorats perquè s'associen amb el concepte modern dedemocràcia. Es diu que aquests drets són els pilars que suporten les societats modernes. Avui en dia, però, la noció deciutadania guanyada al néixer, pot dependre del lloc on es trobi, així, si un individu es trasllada a un altre país, la quantitat de drets com a ciutadà que li seran garantits dependrà de la seva situació i de les lleis que l'estat on estigui residint li garanteixin.
El termedrets humans no es limita als membres d'un estat com a ciutadà i reflecteix el concepte de drets fonamentals com aquells quetots els éssers humans poden demanar. Així com elsdrets civils, lesllibertats civils i elsdrets constitucionals són fets servir en el context dels ciutadans d'unestat sobirà, elsdrets humans són aquells que es fan servir en el context de lallei internacional, dels aparells legislatius supranacionals que poden afectar, o no, directament els estats sobirans, incloent-hi els seus drets civils i la natura dels seus aparells legals. Els drets humansinclouen drets civils. El terme també es pot referir als drets delsrefugiats i dels problemes d'aquells que no tenen estat propi. Amb tot, el debat sobre l'abast dels drets humans fonamentals és molt més ampli. El juristaKarel Vasak, per exemple, proposa undret a la pau i eldret a un entorn net com a drets humans fonamentals.
| En altres projectes deWikimedia: | |
 | Commons |