Ladreta és un conjunt defilosofies iideologiespolítiques, que poden anar de l'extrema dreta al centredreta, que s'oposen a l'esquerra política i que tenen en comú defendre lallibertat de mercat amb la mínima intervenció delgovern i de l'Estat, ja que, per a ells, elmercat sol s'organitza de la millor manera possible. Solen reivindicar majors llibertats,drets ibeneficis econòmics per als propietaris d'empreses iterratinents, ja que des d'un punt de vista de dretes són els que creen la riquesa per a la resta dels ciutadans. Les persones de dretes solen estar convençudes que elsector públic ha de gestionar-se amb l'objectiu del màxim benefici econòmic, i nosocial, i que això només ho saben fer bé els empresaris.
Aquesta accepció es deu al fet que, en l'Assemblea Constituent que es va formar a França després de laRevolució Francesa, els constituents més radicals, elsjacobins, que propugnaven la transformació de lamonarquia constitucional en una república, ocupaven el cantó esquerre de l'hemicicle legislatiu, els altres, el cantó dret.[1] Els termesdreta iesquerra, utilitzats en lapràctica parlamentària, passarien a considerar-se categories primordials de laidentitat política a inicis del segle xx.[2]
Tradicionalment són contraris alsimpostos i favorables a reduir-los al màxim, en especial elsproporcionals i elsprogressius, com l'impost sobre la renda. També s'oposen als bonus, mallus, i polítiques d'igualtat de qualsevol mena. Solen, en canvi, promoure lesprivatitzacions i defensar, i ser defensats, per lespatronals. AEuropa tradicionalment la dreta política està associada a una mentalitat conservadora pel que fa a lafamília (s'oposa a l'avortament, a les relacionshomosexuals, a les famílies monoparentals, etc.), lareligió i les qüestionssocials en general. També a Europa, i sobretot les dretes més extremes, sovint estan associades alnacionalisme (tot i que també existeix nacionalisme d'esquerres) i alcentralisme (l'esquerra sol ser en canvi méslocalista, i algunes vegades poden ser titllades de regionalistes).
Políticament, almón occidental, els partits o grups de pressió es poden dividir en dues branques: dreta i esquerra. Aquesta concepció és moltetnocèntrica, ja que es refereix a la situació europea i no és traslladable a altres zones delmón. S'associa la dreta als partis conservadors, defensors delneoliberalisme i democristians. Acostuma a defensar unamoral tradicional de basejudeocristiana i mínimintervencionismeeconòmic de l'Estat.
Viccionari
