La zona urbana de Dresden comprèn les ciutats deFreital,Pirna,Radebeul, Meißen (Meissen),Coswig,Radeberg iHeidenau i té uns 790.000 habitants.[1] L'àrea metropolitana de Dresden té aproximadament 1,34 milions d'habitants.[2]
Dresden té una llarga història com a capital i com a residència reial dels governants deSaxònia, amb segles d'esplendor cultural i artístic. Elbombardeig de Dresden a laSegona Guerra Mundial i els quaranta anys que ha format part de laRepública Democràtica Alemanya han alterat considerablement l'aspecte de la ciutat.
Des de lareunificació Dresden ha esdevingut un important centre econòmic, polític i cultural a la part oriental de laRepública Federal d'Alemanya. De 1994 a 2005 es va reconstruir l'església de laFrauenkirche, perla del barroc alemany, destruïda en el bombardeig aliat i es continua reconstruint els edificis civils a la plaçaNeumarkt a l'entorn de l'església.
Els primers poblaments de la zona on avui s'enclava Dresden daten delNeolític. L'any1206 s'esmenta per primera vegada el nom de Dresden.
El 1485 esdevé la residència del sobirà de Saxònia i experimenta un gran apogeu, gràcies a la rebel·lió que va dur a terme la Casa deWettin a fi d'obtenir la dignitatelectoral, convertint-se en un centre polític i cultural d'importància. A causa de l'obtenció d'aquesta dignitat, Dresden també es va convertir en elLandprotestant més important delSacre Imperi Romanogermànic. En aquesta època es duen a terme grans assoliments culturals, que són la causa, encara, del prestigi que té aquesta ciutat.
El desenvolupament de la ciutat es va estancar durant laGuerra dels Trenta Anys. En els anys posteriors es van construir els parcs i edificis més famosos, però la ciutat va patir els danys de gairebé totes les grans guerres europees.
El1685 va cremar completament l'antiga ciutat de Dresden i van caldre bastants anys per a acabar la reconstrucció total com "Nova ciutat règia" (avuiNeustadt). Sota el govern d'August el Fort, Dresden va assolir la fama de ciutat cultural que encara manté. Durant el segle xvii Dresden va ser conquerida perPrússia en dues ocasions (Guerra de Successió Austríaca (1745) iGuerra dels Set Anys (1756)). Durant aquesta última contesa, els prussians van cremar la ciutat. El1760 Dresden va ser assetjada una altra vegada per Prússia, aquesta vegada sense èxit, però va haver de suportar un bombardeig.
Prop de la ciutat,Napoleó lliurà i guanyà (1813) la primera gran batalla contra la sisena coalició aliada.[3]
Durant la Segona Guerra Mundial la població disminuí una tercera part amb relació a la del 1939 (630 216 h) i la ciutat fou destruïda en un 60%.[3]
El bombardeig de Dresden per laRoyal Air Force (RAF) i lesForces Aèries de l'Exèrcit dels Estats Units (USAAF) entre el 13 i el 15 de febrer de 1945 continua sent controvertit. La nit del 13 al 14 de febrer de 1945, 773 bombarders Lancaster de la RAF van llançar 1.181,6 tones de bombes incendiàries i 1.477,7 tones de bombes explosives contra la ciutat. El centre de Dresden va ser en gran part destruït.[4][5] Els informes de propaganda nazi van declarar 200.000 morts, però la Comissió d'historiadors alemanys de Dresden, formada per 13 destacats historiadors alemanys, en un informe oficial publicat el 2010 després de cinc anys d'investigació va concloure que les víctimes eren entre 18.000 i 25.000.[6] Els aliats van descriure l'operació com el legítim bombardeig d'un objectiu militar i industrial.[7]
Centre important de l'artbarroc del s. XVIII, gairebé tots els monuments notables (el palau reial, el teatre de l'ópera, el museu Johanneum i la Frauenkirche) foren destruïts el 1945; alguns, però, han estat reconstruïts. Tanmateix, malgrat la guerra, les obres pictòriques que posseïa el palau Zwinger pogueren ésser salvades i actualment són totes a la Dresden Gemäldegalerie: hi ha pintures delVeronès,Giorgione,Ticià,Rembrandt,Rubens iVelázquez.[3]
Encara que sovint es diu que Dresden és una ciutatbarroca, la seva arquitectura està influenciada per més d'un estil. Altres èpoques d'importància són elRenaixement i l'Historicismo, així com els estils contemporanis demodernisme ipostmodernisme.[8]
Dresden té al voltant de 13.000 monuments culturals enumerats i vuit districtes sota ordres generals de conservació.[9]
ElPalau Reial de Dresden va ser la seu de la casa reial des de 1485. Les ales de l'edifici han estat renovades, construïdes i restaurades moltes vegades. A causa d'aquesta integració d'estils, el castell està compost per elements de l'estil renaixentista,barroc iclassicista.[10]
El Palau de Zwinger està a l'altre costat del camí des del castell. Va ser construït en l'antic baluard de la ciutat i es va convertir en un centre per a les col·leccions d'art reals i un lloc per a celebrar festivals. La seva porta per la fossa és superada per una corona daurada.[11]Altres edificis i conjunts reals:
La terrassa de Brühl va ser un regal per a Heinrich, comte von Brühl, i es va convertir en un conjunt d'edificis sobre el riu Elba.
Dresden deBernardo Bellotto va incloure la Hofkirche durant la construcció.
La Hofkirche era l'església de la casa reial. August el Fort, que desitjava serRei de Polònia, convertit al catolicisme, ja que els reis polonesos havien de ser catòlics. En aquest moment Dresden era estrictament protestant. August el Fort va ordenar la construcció de la Hofkirche, la Catedral Catòlica Romana, per a establir un signe d'importància religiosa catòlica romana a Dresden. L'església és la catedral "Sanctissimae Trinitatis" des de 1980. La cripta de la dinastiaWettin es troba dins de l'església.[12] El rei August III de Polònia està enterrat en la catedral, com un dels pocs reis polonesos que seran enterrats fora de lacatedral de Wawel aCracòvia.
A diferència de la Hofkirche, la luteranaFrauenkirche situada en el Neumarkt va ser construïda gairebé contemporàniament pels ciutadans de Dresden. L'històrica Kreuzkirche de la ciutat va ser reconsagrat el 1388.[13]
També hi ha altres esglésies a Dresden, per exemple l'ortodoxa russa St. Simeó en el districte de Südvorstadt.
Els edificis historicistes van fer que la seva presència se sentís en el paisatge de la ciutat fins als anys 1920.
Exemples notables de l'arquitectura renaixentista de Dresden inclouen l'Albertinum situat a la terrassa de Brühl, així com la Cancelleria de l'Estat saxó i el Ministeri de Finances de l'Estat saxó situat en la riba septentrional del riu Elba. L'Ehrlichsche Gestiftskirche, construïda el 1907, va ser un edifici d'església historicista que va ser demolit l'agost de 1951.[14]
La Vil·la Rosa va ser construïda el 1839 i va ser considerada un dels edificis més importants de Dresden, a causa de la seva arquitectura renaixentista.[15]
Yenidze és l'antic edifici de la fàbrica de cigarrets construït a l'estil d'una mesquita entre 1907 i 1909.
Els edificis historicistes més recents de Dresden daten de l'era de l'arquitectura estalinista en el nou segle, com ara l'Altmarkt.[16]
LaCiutat Jardí de Hellerau, en aquell moment un suburbi de Dresden, va ser fundada el 1909. Va ser la primeraCiutat jardí d'Alemanya.[17] El 1911, Heinrich Tessenow va construir el Hellerau Festspielhaus (teatre del festival). Fins a l'esclat de la Primera Guerra Mundial, Hellerau era un centre del modernisme europeu amb prestigi internacional.[18][19] El 1950, Hellerau va ser incorporat a la ciutat de Dresden.
Avui, l'arquitectura de la reforma de Hellerau és reconeguda com a exemplar. En els noranta, la ciutat jardí de Hellerau es va convertir en una zona a conservar.[20]
El Museu Alemany de la Higiene (construït entre 1928 i 1930) és un exemple d'arquitectura moderna a Dresden en el període de la interguerra. L'edifici està dissenyat de manera impressionant monumental, però empra façanes planes i estructures simples.
Importants edificis modernistes construïts entre 1945 i 1990 són el Centrum-Warenhaus (una gran botiga de departaments), que representa l'Estil Internacional, i la sala multiusos Kulturpalast.
Després de 1990 i la reunificació alemanya, van sorgir nous estils. Importants edificis contemporanis inclouen la Nova Sinagoga, un edificipostmodern amb poques finestres, la Fàbrica Transparent, el Parlament Estatal Saxó i la Nova Terrassa, el cinema UFA-Kristallpalast de Coop Himmelb(l)au (un dels edificis més grans delDeconstructivismo a Alemanya) i la Biblioteca Estatal Saxona.
Daniel Libeskind iNorman Foster van modificar els edificis existents. Foster va dissenyar la teulada de la principal estació de ferrocarril amb sintètics translúcids recoberts de tefló. Libeskind va canviar tota l'estructura del Museu d'Història Militar del Bundeswehr col·locant un tascó a través de l'edifici històric de l'arsenal. Segons l'estudi de Libeskind, "l'obertura i transparència de la façana estan destinades a contrastar amb l'opacitat i la rigidesa de l'edifici existent".[21]
Ponts importants que travessen el riu Elba són el pont Blaues Wunder i el pont d'August.
L'estàtua eqüestre daurada de Jean-Joseph Vinache d'August el Fort, elGoldener reiter, està en la plaça Neustädter Markt. Mostra al principi de la Hauptstraße (carrer principal) en el seu camí a Varsòvia, on va ser rei de Polònia en unió personal. Una altra estàtua és el monument deMartí Luter enfront dels Frauenkirche.[22]
Dresden alberga la Staatliche Kunstsammlungen Dresden (Col·lecció d'Art Estatal de Dresden) que, segons les mateixes declaracions de la institució, es situa entre els museus més importants que existeixen actualment. Les col·leccions d'art consten de dotze museus, entre ells elGemäldegalerie Alte Meister (Old Masters Gallery) i elGrünes Gewölbe (Green Vault) i el Palau Japonès (JapanischesPalais).[24] També es coneixenGalerie Neue Meister (New Masters Gallery),Rüstkammer (Armoury) amb la cambra turca, i elMuseum für Völkerkunde Dresden (Museu d'Etnologia).
Altres museus i col·leccionis propietat de l'Estat Lliure de Saxònia a Dresden són:
ElDeutsches Hygiene-Museum, fundat per a l'educació massiva en higiene, salut,biologia humana i medicina[25]
ElLandesmuseum für Vorgeschichte (Museu Estatal de Prehistòria)[26]
ElSenckenberg Naturhistorische Sammlungen Dresden (Col·lecció d'Història Natural de Senckenberg Dresden)[27]
TheUniversitätssammlung Kunst + Technik (Col·lecció d'art i tecnologia de la Universitat de Tecnologia de Dresden)[28]
↑Entwurf zur Moderne: Hellerau: Stand Ort Bestimmung; [Dokumentation der Fachtagung in Hellerau 1995]. Stuttgart: Dt. Verl.-Anst, 1996.ISBN 3-421-03217-3.OCLC312519193.
Miller, Michael. R James Bender Publishing.Gauleiter Volume 2, 2017.ISBN 978-1-932970-32-6.
Preserve and Rebuild: Dresden during the Transformations of 1989–1990. Architecture, Citizens Initiatives and Local Identities by Victoria Knebel.Plantilla:Page
.jpg)
.jpg)
