Drang nach Osten (dʁaŋ nax ˈʔɔstn̩, "penetrant cap a l'est",[1] "empentant cap a l'est",[2] "expansió cap a l'est",[3] "anant cap a l'est"[4] o "desig d'empentar cap a l'est"[5]) va ser un terme encunyat el segle xix per designar l'expansió alemanya cap als territoris eslaus.[4] El terme es va convertir en un eslògan del moviment nacionalista germànic a finals d'aquell segle.[6] En alguns discursos històrics, el "Drang nach Osten" combina elsassentaments germànics històrics a l'Europa central i oriental; les expedicions militars medievals dels segles xii ixiii,[7] com per exemple les delscavallers teutònics (a lesCroades Bàltiques); i les polítiques degermanització i bèl·liques delsestats germànics contemporanis com el conceptenazi delLebensraum.[3][8] A Polònia, el concepte "Drang nach Osten" va ser utilitzat al discurs nacionalista mostrant Polònia com una nació que patia a les mans de l'enemic germànic,[2] mentre que a Alemanya aquest eslògan era part d'un discurs nacionalista més ample que se centrava en recuperar l'assentament germànic oriental medieval, així com en el concepte de "superioritat de la cultura germànica".[2] El termeDrang nach Westen ("expansió cap a l'oest"), derivat del "Drang nach Osten", va ser utilitzat per descriure un suposat intent polonès d'ampliar les fronteres cap Alemanya.[2][9] Va ser un dels principals elements propagandístics del nacionalisme alemany, així com un component central de la ideologia nazi; com va dirAdolf Hitler el 7 de febrer de 1945:és cap a l'est, només i sempre cap a l'est, que les venes dela nostra raça s'han d'expandir. És la direcció que la mateixa naturalesa ha decretat per l'expansió dels pobles germànics.[10]
El primer cop, que es conegui, en què es va utilitzar el concepte "Drang nach Osten" va ser per part del periodista polonèsJulian Klaczko, el 1849, tot i que és qüestió de debat si va inventar el terme, ja que l'utilitza en la forma d'una cita.[11] Com que s'utilitza, generalment, en la seva forma en alemany, tant en anglès, polonès, rus, txec i d'altres llengües, s'ha arribat a la conclusió que el terme ha de ser d'origen alemany.[11]
El terme es va convertir en un punt central dins del programa del moviment nacionalista germànic el 1891, moment en què es va fundar la Alldeutschen Verbandes, que va escriure: „Der alte Drang nach dem Osten soll wiederbelebt werden" ("El vellDrang nach Osten ha de ser ressuscitat").[12] L'Alemanya nazi va adoptar l'eslògan quan va citar alstxecs com la "púrria eslava contra el Drang nach Osten", en el marc de lacrisi dels sudets, el 1938.[4]
Tot i les polítiques delDrang nach Osten, els moviments de població també es van produir en sentit contrari, ja que els habitants de les àrees rurals subdesenvolupades orientals es van sentir atrets per les àrees industrials pròsperes de l'Alemanya occidental. Aquest fenomen va passar a ser conegut amb el terme alemanyOstflucht, literalment lafugida de l'est.
També es va parlar d'unDrang nach Osten, per part dels nacionalistes alemanys, en contraposició a un suposatDrang nach Westen polonès ("expansió cap a l'oest").[2][9] LaPrimera Guerra Mundial va acabar amb elTractat de Versalles, acord que va comportar que la major part de les províncies dePosen,Prússia Occidental iAlta Silèsia fossin cedides a laPolònia reconstituïda; la ciutat prussiana de Danzig es va convertir en laCiutat Lliure de Danzig.El diari polonèsWprost va utilitzar tant "Drang nach Osten" com "Drang nach Westen", l'agost de 2002, per titular dues històries sobre la compra, per part de la companyia alemanyaRWE, de la polonesaSTOEN, així com de la migració de polonesos cap a l'Alemanya oriental, respectivament.[13]
"Drang nach Westen" també és el títol, irònic, d'un capítol de l'obra d'Eric Joseph Goldberg,Struggle for Empire, utilitzat per mstrar les inexistents ambicions orientals deLluís el Germànic, que va preferir expandir el seu regne cap a l'oest.[14]
Adolf Hitler, líder de l'Alemanya nazi entre 1933 i 1945, va apostar pelDrang nach Osten per apropiar-se de territori pels colons alemanys, a costa de les nacions del centre i l'est d'Europa (Lebensraum). El terme, aleshores, havia aconseguit suficient anomenada com per aparèixer als diaris estrangers sense cap tipus d'explicació o traducció.[15] Les seves campanyes orientals, en el marc de laSegona Guerra Mundial, van ser exitoses, en un primer moment, conquerintPolònia, elspaïsos bàltics,Belarús,Ucraïna i bona part de laRússia europea; ElGeneralplan Ost va ser dissenyat per eliminar els pobles eslaus nadius d'aquells territoris, amb l'objectiu de reemplaçar-los per germànics.[16] ElsWehrbauer, o soldats-camperols, havien de constituir un assentament amb l'objectiu de ser una primera línia fortificada en prevenció d'atacs exteriors d'altres civilitzacions que amenacessin Alemanya.[17]
Aquesta política, no obstant, va patir moltes deficiències, principalment per la manca de ciutadans alemanys disposats a traslladar-se a l'est, i encara menys d'actuar com acavallers teutònics.[18] De fet, els assentaments creats durant la guerra no van rebre gaires colons provinents de l'Altreich, sinó que la majoria eren germànics provinents de l'esfera d'influència soviètica sorgida després delpacte Mólotov-Ribbentrop,[19] així com aquells polonesos considerats germanitzables per part dels nazis.[20] Tot i així, laUnió Soviètica va començar a revertir les conquestes alemanyes a partir del 1943, i finalment l'Alemanya nazi va ser derrotada pelsaliats el 1945.