Drag-queen,drag queen otransformista és un terme que descriu una persona que es vesteix i actuaestereotípicament com unadona o simplement com un personatge feminitzat ambtrets exagerats, amb una intenció primordialmenthistriònica que es burla de les nocions tradicionals de laidentitat de gènere i elsrols de gènere.[1]
No s'ha de confondre amb lesidentitats transgènere, les quals, a diferència de les drag-queens, impliquendisfòria o disconformitat amb el gènere assignat en néixer.
Els espectacles de les drag-queens es basen en unapersonificació femenina itransformista en la qual una persona altera la seva aparença i els patrons de la seva personalitat per ajustar-los al comportament i aparença d'una dona de caricatura, freqüentment exagerant les qualitats estètiques associades popularment a lafeminitat mitjançant la utilització de vestuariflamboyant, pentinats exuberants i maquillatge, originat d'una intenció primordialment còmica osatírica.[2]
Unadrag-queen pot ser una persona de qualsevol gènere i orientació sexual, sempre tenint en compte que estan creant un personatge per a la societat exagerant els trets característics d'unaidentitat de gènere.
El fenomen contrari és el protagonitzat pels anomenatsdrag-kings, persones que representen espectacles en què s'exageren i es satiritzen els trets socialment associats als homes.
El personatge literari famós més semblant a unadrag-queen ésla Reina de la Nit de l'òpera del compositorWolfgang Amadeus MozartLa Flauta Màgica, del segle xviii. La Reina de la Nit era una mena de reina de la foscor(Dark Queen enanglès) i la dona que la interpretava (el que s'anomena en l'argot del sectorfaux queen, per no travestir el seu gènere, sinó només fer-ne una caricatura) feia servir a les representacions de l'òpera vestits molt provocatius i ostentosos, així com dissenys i maquillatge molt femenins i exagerats.
L'origen etimològic dedrag-queen és encara motiu de debat. Una teoria diu que el terme va sorgir a l'època delburlesque victorià, durant la segona meitat del segle xix en el regnat de la reinaVictòria delRegne Unit. En aquell segle, apareix la parauladrag (traduïda de l'anglès com "arrossegar"), que feia referència a lesfaldilles ivestits llargs portats per alguns actors masculins en els espectacles deburlesque. Tanmateix, el terme drag-queen no apareix com a tal en un imprès fins a l'any 1941.[3]
Una altra hipòtesi popularment acceptada és que la parauladrag s'origina delretroacrònimDressedAs aGirl (en català,vestit de noia), i fins i tot del retroacrònim similarDressedResemblingAGirl (vestit assemblant-se a una noia). Aquests termes són només hipòtesis, ja que l'existència dedrag-kings fa que el termeDressedAs aGirl no tingui sentit. Aquí pren rellevància la possibilitat que els orígens de la paraula "drag" provingui dels llibrets de teatre d'abans en què només es permetia actuar als homes i havien de prendre de vegades rols femenins. En els llibrets es col·locava la paraula "Drag" per definir el rol femení del personatge significant "Dressed as Another Gender" (Vestit d'un altre gènere). Així, seria un terme utilitzable tant per drag-queens com drag-kings.[4]
El terme es va popularitzar entre la dècada del 1950 i la del 1960 a l'argotpolari de la subculturacloset/camp anterior alsaldarulls de Stonewall. La paraulaqueen s'afegeix adrag pel seu significat en l'argot, perquè es tracta d'un terme utilitzat per descriure a unhome efeminat.
.jpg)
S'anomenadrag-queen a l'individu vestit com unacaricatura femenina. Tanmateix, dins del terme s'hi troben diverses subcategories segons les maneres d'expressar-se de les artistes, que són molt variades, entre les quals hi hadrag diva (unadrag-queen de faccions belles),drag princess (unadrag-queen jove) idrag butch (una donabutch que es caracteritza d'home heterosexual).
Unadrag-queen pot ser també una persona que crea un personatge androgin sense haver d'imitar a una dona o home i juga amb els gèneres mitjançant plataformes, perruques, postissos, cascs, plomes i accessoris que criden l'atenció.
En un gènere més allunyat deldrag en si', es denominafaux queen a una dona que es vesteix com a dona de caricatura per ressaltar l'estereotip clàssic d'una dona o d'unadrag-queen, ressaltant-ne la feminitat, amb finalitats artístiques. Per contra, es denominafaux king a un home que es vesteix com a home de caricatura per ressaltar l'estereotip d'un home o d'undrag-king, ressaltant la masculinitat, sempre amb fins artístics.
La figura de la "maredrag" és molt important en l'escenadrag. Es tracta d'una drag-queen experimentada que fa de guia, aconsella i ajuda unadrag-queen que acaba de començar, anomenada "filladrag".
Eldrag va sorgir com un element teatral durant la segona meitat del segle xix, destinat a fer una projecció còmica de les nocions socials sobre el comportament social, l'aristocràcia, l'organització política, els rols de gènere, els codis i els convencionalismes socials. Eldrag va ser apreciat en diverses formes del teatre de varietats del segle xix, en què era habitual la presentació d'esquetxos i obres d'un sol acte en què es feienburlesques d'elements socials o culturals, freqüentment amb la participació d'actors disfressats de personatges del gènere oposat per intensificar la comicitat. Eldrag com a element dramàtic va aparèixer alRegne Unit durant la segona meitat de segle xix, apreciat en espectacles com elburlesque victorià i lapantomima britànica.[5] L'explotació deldrag com a element còmic es va iniciar amb la introducció del teatre de varietats a la cultura estatunidenca de laGuerra de Secessió. Eldrag es va tornar un element comú en espectacles com elvaudeville i elburlesque estatunidenc.[6]
El teatre de varietats clàssic va perdre popularitat en la dècada del 1920 a causa de la introducció massiva i domèstica de la ràdio i, posteriorment, la televisió. Eldrag va reprendre la seva popularitat alcabaret d'estil estatunidenc durant la dècada del 1930 i fins a la del 1960 com un element primordialment histriònic. Eldrag va formar part de la comèdia en viu i la imitació des de la dècada del 1940 com a element principal delsdrag shows que es presentaven en establiments dedicats al cabaret i al nou teatre de varietats.[7]
En la dècada del 1950, en el període de la culturacloset (període anterior a larevolució sexual i elsdisturbis de Stonewall), elsdrag shows es van tornar populars en els establiments de clientela homosexual, com elsbars gai. L'estèticacamp va començar a ser recorrent dins del panoramadrag per a la personificació de la ironia en les arts, valent-se de vestuari efeminat i exagerat per formular una paròdia de la cultura massiva i els seus mitjans de comunicació. Aviat es van fer habituals els temes delcamp i eldrag com un element d'explotació fílmica, convertint-se eldrag en un element associat amb la cultura gai per la seva recurrència en l'estèticacamp.[8][9]
Després de la culturacloset i la conformació del moviment socialLGBT, eldrag va guanyar més popularitat entre el col·lectiu. En la seva intenció histriònica, lesdrag-queens actualment es dediquen al cant, ball i playback, i actuen en celebracions de l'orgull LGBT',concursos de bellesa idrag shows.
Divine iRuPaul són probablement lesdrag-queens més conegudes en el panorama des de finals de segle xx. A més, per primer cop, han aconseguit fer saltar el fenomen fora del món LGBT. Actualment, el programa televisiu d'èxit mundial de RuPaul,RuPaul's Drag Race, ha aconseguit portar els espectaclesdrag a un públic ampli, fins i totmainstream, i no només alsEstats Units, d'on és original el format, sinó arreu, gràcies a les seves versions en altres països.
A Europa, l'any 2014, ladrag-queen i cantant austríacaConchita Wurst va guanyar elFestival d'Eurovisió celebrat aCopenhaguen amb la cançó "Rise Like a Phoenix".[10]
