Undragó, en contextos militars, és un membre del cos dedragons, inicialment d'infanteria muntada i posteriorment decavalleria lleugera. L'origen del mot és discutit; sovint es considera que prové delmosquet amb què s'armaven els dragons francesos del segle xvii, el qual era conegut com adragó perquè el martell en tenia la forma.
Els dragons sorgiren entre finals de segle xvi i inicis delxvii, potser simultàniament a França i a Alemanya, com a resultat del costum de transportar a cavall certes unitats d'infanteria, que en acabat lluitaven a peu; de la mobilitat d'aquestes tropes sorgí l'expressióexèrcit volant. Aquest fou, concretament, el paper dels dragons en constituir-se com a cos individualitzat, present en nombrosos exèrcits europeus: venien a ser l'elit de lainfanteria lleugera; s'armaven decarrabina ipistola, així com, secundàriament, desabre; duienequipament reduït que facilités els moviments; i es desplaçaven mercès a llurs muntures, i un cop desmuntats, un dels dragons es feia càrrec dels cavalls. Emperò, combatent a peu, estaven en desavantatge en enfrontar-se amb la cavalleria pròpiament dita.
El1554, elmariscal de França,Charles I de Cossé va crear un cos d'arcabussers que combatien a peu i es desplaçaven a cavall per a servir a l'exèrcit del Piemont. En aquesta època va ser quan es va començar a utilitzar el nom d'origen incert de dragons. Es creu que es pot al·ludir als dracs d'uns suposats estendards (banderes de guerra) de les tropes de Brissac o bé a una mosqueta curta o carrabines anomenada així en aquella època.[1]
Pedro de la Puente al 1635 com a part de l'Exèrcit Espanyol, va organtizar a Innsbruck (Àustria) un cos de dragons, i al 1640 es va crear a Espanya un terç de mil dragons armats, amb arcabussos,pedrenyals (també anomenats pedrenyals catalans)[2] i malls. A finals del segle xvii hi havia tres tercis a Espanya, tres tercis als Països Baixos i tres més al ducat de Milà. Al 1704, com la resta de tercis van ser dissols i transformats en regiments per Felip V. Durant el segle xvii es van crear varis regiments de dragons als virregnats americans, alguns d'ells per a fer funcions de policia.
A principi del segle xvii,Gustau II Adolf deSuècia va desenvolupar aquest tipus de tropes per als seus exèrcits, i va equipar els dragons amb sabres, destrals i mosquetes, i és imitat per quasi tots els exèrcits europeus.[1] Al llarg del segle xviii va perdre progressivament importància el caràcter d'infanteria dels dragons, fins a desaparèixer totalment: A partir de les primeres guerres deFrederic el Gran dePrússia, el termedragó va fer referència també a la cavalleria mitja, i a principis del següent segle, poques vegades lluitaven ja a peu. No obstant, alguns exèrcits van continuar anomenant dragons certes unitats com les de cavalleria mitja o lleugera (i al segle XX mecanitzada) fins a l'actualitat.[3]
Cap al final del segle xviii els dragons havien evolucionat fins a esdevenir un cos decavalleria lleugera, enquadrat en esquadrons (i no ja en companyies a la manera de la infanteria).
Com la resta de cossos de cavalleria, els dragons deixaren d'existir pràcticament arreu durant laPrimera Guerra Mundial. Encara avui, per tradició, hi ha exèrcits amb unitats titulades de dragons, que generalment són unitats deblindats.
A diferència d'altres cossos de cavalleria com elshússars i elsulans, els dragons mancaven d'uniforme característic. Tot i això, foren, probablement, el primer cos a dur una lligadura individualitzadora, divergent de la resta de l'exèrcit, ja adoptada entorn de 1670 almenys: elcasquet de dragó. Aquest consistia en unacucurulla d'extrem flàccid caigut cap a una banda, amb unaborla penjant de l'extrem. Aquesta lligadura estava destinada a tenir una influència molt important en la història uniformològica: d'una banda, donà origen alcasquet granader; de l'altra, posà les bases del posteriorcasquet de caserna; a més, inaugurà la tradició d'usar borles a les lligadures militars.
Al llarg del segle xviii el casquet de dragó tendí a reservar-se com alligadura casernària, alhora que evolucionava cap a la línia delcasquet de caserna; en campanya es duiatricorn, com la major part de l'exèrcit.
A partir del període napoleònic, la lligadura de campanya més habitual dels dragons fou uncasc metàl·lic d'imitació clàssica, amb cimera coronada d'un granplomall, no gaire diferent del casc delscuirassers.
En una o altra llengua s'anomenadragona (o equivalent morfològico-etimològic) alguna peça d'uniforme o d'equipament originada en el cos de dragons o popularitzada per aquests. És, sobretot, el cas de ladragona de sabre, amb presència multilingüe. D'altra banda, en portuguès s'anomenadragona la 'xarretera'; i en espanyoldragona és, alhora, el nom de la 'dragona' de sabre i un dels termes que designen la 'xarretera'.
Ja en el segle xvii els dragons, com a unitat d'elit al si de lainfanteria, carregaven l'arma de foc mitjançantportafusell, el qual trigaria dos segles a generalitzar-se a tot l'exèrcit.
Alhora, els dragons, com a tropa muntada, era prou habitual que calcessinbotes, fins i tot en el període d'enquadrament en la infanteria, mentre que la resta de la infanteria es calçava ambsabates.
Per comoditat en les marxes i en l'acció, els dragons foren les primeres tropes a dur plegats els faldons de lacasaca, punt que seria imitat tot seguit per la resta de cossos i donaria peu a un desenvolupament major del sistema decolors constrastants, a més d'influir en l'estilística civil aplicada a la peça.
Durant el regnat de Lluís XIV de França es produïren persecucions armades contra els protestants, generalment a càrrec de dragons, conegudes per això com adragonades. Per aquest motiu en moltes llengüesdragonada equival a 'repressió violenta'. En català, però, el diccionari normatiu només recull l'accepció específica de 'persecució dels protestants francesos durant el regnat de Lluís XIV'.
