 | |
| Tipus | avió de passatgers quadrimotor de fuselatge estret iavió comercial |
|---|---|
| Fabricant | Douglas Aircraft Company iMcDonnell Douglas |
| Estat | Estats Units d'Amèrica |
| Primer vol | 30 maig 1958 |
| Dimensions | 13 ( ) ×57,04 ( ) ×45,87 () m |
| Sostre de vol | 9.150 metres |
| En servei | 18 setembre 1959 – |
| Ús | aviació comercial |
| Operador/s | |
| Propulsor | JT3D-3B(en) |
| Construïts | 556 |
ElDouglas DC-8 és unavióquadrireactor defuselatge estret fabricat per l'empresa estatunidencaDouglas Aircraft Company entre el 1958 i el 1972.[1] Encara que sortí al mercat després delBoeing 707, amb el qual competia, el DC-8 mantingué la posició robusta de Douglas en el mercat d'avions de passatgers.
Douglas Aircraft Company va començar a buscar als principis dels anys 50 un successor pelDouglas DC-7 per tal de mantenir una bona posició dins el mercat d'avions de passatgers, competint sobretot ambLockheed iBoeing. Douglas va arribar a la conclusió que, el futur del mercat d'avions comercials, estava en avions de reacció per a llargues distàncies i, el 7 de juny de 1955, va decidir construir i certificar el DC-8, publicant els detalls l'agost d'aquell mateix any.[2]
El disseny original era un monoplà d'ala baixa amb unafletxa de 30°, menor que la delBoeing 707, i quatrereactorsPratt & Whitney JT3C en suports sota les ales.Pan American va ser la primera companyia a fer comanda de 20 unitats, seguida perUnited Airlines iNational Airlines entre d'altres.[2]
Després de diferents versions, les vendes de DC-8 continuaven per sota de les del Boeing 707 perquè els fuselatges de les sèries 10 a la 50 variaven molt poc i això els feia poc flexibles per a complir les variades exigències de les companyies aèries. Tots aquests problemes van fer que Douglas es decidís per fer la sèrie 60 que presentaria diferents combinacions de longitud del fuselatge, càrrega útil i abast.[2]
L'aparició de la sèrie 60 va provocar un ressorgiment de comandes pel DC-8 fins que la producció arribà a la seva fi el maig de 1972,[2] quan l'avió començà a ser substituït per models defuselatge ample més grans,[3] incloent-hi elBoeing 747, elMcDonnell Douglas DC-10 i elLockheed L-1011 TriStar.
A finals de 2014 encara quedaven algunes unitats de DC-8 sèries 60 i 70 en servei com aavions de càrrega.[3]
Dades de El gran mundo de la aviación civil[3]
Característiques generals
Rendiment
