Dona asseguda és la primeraescultura feta perPablo Picasso i dipositada alMuseu Picasso de Barcelona.[1]
Des del mes de gener i fins al19 d'octubre del1902, dia que marxa de nou cap aParís,Picasso resideix aBarcelona. Freqüenta els mateixos ambients avantguardistes de temps enrere. Des del punt de vista artístic, aleshores està plenament immergit dins el seu primer estil, propi i personal, conegut com l'època blava.[1]
Uns mesos després d'arribar a laCiutat Comtal, fa la seua primera escultura, l'única que hi ha alMuseu Picasso de Barcelona:Dona asseguda. És una peça individual, com la majoria d'escultures que elabora en el futur, i de format modest. És un treball ocasional que executa en el taller del seu bon ammic l'escultorEmili Fontbona, situat a la casa d'estiueig que la seua família té al barri de Sant Gervasi.[1]
Aquest bronze de 14 x 11 x 8 cm, fet aBarcelona l'any1902, té un innegable caràcter religiós i simbòlic. Iconogràficament, aquesta figura femenina és ben representada en les pintures i dibuixos de l'època: una dona vestida amb robes llargues, abatuda i abandonada al seu propi pes. D'aquesta manera, Picasso transfereix un tema de la seua pintura al mitjà plàstic tridimensional. No li és difícil trobar-hi una solució i l'asseu en un bloc, que modela simplificant molt els trets facials, com en algunes obres pictòriques del1902, i, també, els braços i les mans, que només insinua.[1]
Alexandre Cirici i Pellicer troba certes coincidències entre aquestes figures picassianes i les figures que hi ha en els murals de l'art romànic català. Sembla que en una ocasió, contemplant els frescos deSanta Maria de Taüll, Picasso va dir:"Mira, això ho he fet jo."[1]
