La paraula en català "dona" prové delllatí vulgardŏmna, que és una contracció del llatí cultedŏmĭna, 'senyora'. Encatalà la primera font escrita que es conserva amb aquest mot i sentit és del segle xii.[1][3]
Els factors biològics no són els únics que determinen si s'ha de considerar una (o si es considera a si mateixa) dona. Algunes dones poden tenir anomalies hormonals o diferènciescromosòmiques (per exemplehiperplàsia suprarenal congènita completa o de manera parcial, lasíndrome d'insensibilitat androgènica o altra condició intersexual), i hi ha dones que poden estar-hi, almenys en els períodes inicials de la seva vida, sense unafisiologia femenina convencional.
La major part de les dones no transsexuals tenen elcariotip 46,XX, però una de cada mil tenen el 47,XXX, i una entre 2.500 té el45,X. Els homes tenen el 46,XY, i el cromosoma Y és molt més curt que el cromosoma X, cosa que explica que algunes malalties genètiques poden ser patides per homes mentre que les dones en són portadores. De tenir el cromosoma X repetit o tenir el Y depèn el desenvolupament d'uns òrgans sexuals o altres.
A l'ovari es desenvolupa i madura un òvul, que pot trobar un espermatozou i començar un embaràs o bé donar pas al desenvolupament d'un nou òvul. El nombre d'òvuls és limitat i fix des del naixement de la dona
En termes biològics, elsòrgans sexuals primaris femenins (vagina) formen l'aparell reproductor, mentre que les característiques sexuals secundàries (pits) tenen com a funció, entre d'altres, l'atracció d'unhome (aconseguiresperma per a l'òvul) o l'alimentació dels fills.
La ciència que estudia la reproducció femenina i els òrgans reproductors s'anomenaginecologia.
Amb l'inici de lamenstruació (menarquia) les funcions reproductives permeten que la major part de les dones puguin tenir fills. Les dones generalment arriben a lamenopausa al voltant dels cinquanta anys, edat a la qual elsovaris deixen de reproduirestrògens.
En determinats països, la diferència en l'esperança de vida i el desenvolupament canvia molt entre homes i dones, i els més desiguals en són:Iemen,Aràbia Saudita,Oman,Guinea Bissau iSudan.
En general, les dones pateixen les mateixesmalalties que els homes; tanmateix, hi ha algunes malalties específiques que es donen amb més gran freqüència o exclusivament en dones, i d'altra banda hi hamalalties que les dones no pateixen, com l'hemofília, afecció exclusiva dels mascles.
Generalment les dones tenen una menor mida, talla i pes total que els homes. A causa de factors hormonals, tenen un pes ossi inferior. La dona té unapelvis més ampla, major angulació defèmur i majorlordosi lumbar que l'home. La distribució del greix de la dona és diferent de la de l'home: presenta una distribució major en glutis, mamelles, cuixes imalucs. Durant l'adolescència tenen major alçada que els mascles.
El cos de la dona tradicionalment es mesura a partir de tres punts d'inflexió que la diferencien de l'home: elpit, la cintura i els malucs. Segons les seves dimensions i formes, es formen quatre tipus bàsics de cos:[4] poma o triangular, on la cintura és més estreta, els malucs sobresurten poc i el pit és ampli; el cos recte, on la cintura té més d'un 75% de l'amplada dels altres punts d'inflexió; pera, on la cintura és més estreta que els pits, i els malucs el punt més ample; tipus rellotge de sorra, on les corbes estan més marcades que en altres tipus corporals, la cintura és estreta i les extremitats s'allarguen. El Ministeri de Sanitat espanyol va decidir, el 2008, adaptar aquests tipus a les dones de l'estat, establint que hi havia tres classes de dones: cilindre, diàbol i campana.
La pressió per mantenir la bellesa física és major entre les dones, fet que propicia un tractament més sexualitzat en l'art i la publicitat i una major incidència de trastorns alimentaris i consum de cosmètica.[5] Malgrat les queixes del moviment feminista, l'aspecte físic continua sent una variable discriminatòria a l'hora d'aconseguir i mantenir una feina o en les relacions socials, en un grau més elevat que entre els homes.
Probablement, en el transcurs de laprehistòria, la diferenciació de rols es va començar a accentuar dins de les primitives societats arran de l'aparició de l'especialització deltreball i de lapropietat privada i la seva transmissióhereditària; els condicionants físics i la maternitat provoquen que la dona, en aquest tipus de societat, tingui una capacitat productiva menor que l'home, fet que la relegà a un paper de servidora domèstica minorant la seva força com a element productiu; amb tot, sense menystenir la seva capacitat com a cohesionadora social dins la societat primitiva i la importància vital del fet de la maternitat per a la seva supervivència. És, en efecte, en aquest estadi de l'evolució humana en què s'inicien les diferenciacions dels rols socials i es troben els inicis delsexisme, si bé aquest presenta en aquest estadi un fons purament pràctic directament encaminat a permetre la supervivència del grup otribu. Això no obstant, la manca de força que atorga la funció productiva esdevé crònica al llarg del temps: la majoria de societats primitives esdevenensocietats patriarcals. Aquesta situació s'afermà amb l'expansió de les civilitzacions semites i grecoromanes. Amb tot, la dona romana anà adquirint una categoria jurídica més important que la que tingué dins les societatsgregues isemítiques, com ho demostra el valor que tingué en eldret romà la figura delmatrimoni, o societat conjugal.
Elcristianisme, tot i establir una igualtat entrehome i dona, considerant-les com a persones individuals, mantingué el principi de submissió de la dona dins lafamília i la preponderància de l'home en la jerarquia social.
Al llarg de l'edat mitjana i fins alsegle xix la preponderància masculina es va mantenir, i fins i tot es va ampliar: Els estamentsmedievals no reconegueren pràcticament cap paper a la dona en el món feudal,gremial i polític, i tampoc no va tenir accés als estudis superiors oficials.
Si bé els primers moviments generals de lluita per les llibertats (Revolució francesa,independència nord-americana) implicaren un cert alliberament en aquestes condicions de desigualtat, elCodi de Napoleó, que influí en moltes legislacions europees (entre les quals el codi civil espanyol), confirmà gran part de les limitacions tradicionals de la dona casada, tant en les qüestions dedret civil com en determinats casos dedret processal.
LaRevolució industrial obrí les portes a l'alliberament d'aquestes condicions de desigualtat: la participació de la dona en aquesta, mitjançant el treball contractual, la limitació de lanatalitat i de les càrregues que la maternitat comporta, i els avantatges del progrés tècnic han estat uns factors que han fet possible una evolució en la condició de la dona. Aquesta abandona el paper tradicional de mestressa de casa i s'integra activament en el teixit productiu. No obstant això, aquesta evolució social tarda a traduir-se en la legislació. Jurídicament els canvis socials són plasmats molt lentament i, en general, aquests canvis són donats per la pressió que exerceixen els moviments polítics de signe progressista i per l'aparició dels moviments feministes, els quals sorgeixen a la segona meitat del segle xix.
Aquesta tendència a l'equiparació jurídica, però, no sempre s'ha traduït en la realitat. La discriminació sexual continua, en part, en el camp professional i laboral, com també en el polític i, especialment, en l'eclesiàstic i militar.
Dins el sistema jurídic català, que és basat en els drets romà icanònic, atorga protecció especialment a la dona casada: la vídua exerceix la pàtria potestat sobre elsfills menors. Si no ha estat pactada una altra cosa en els capítols matrimonials (associació en compres i millores, pacte de mig per mig, d'igualtat de béns i guanys,tantundem, etc.), el patrimoni de la dona resta lliure de tota ingerència del marit en el règim de separació de béns, i la dona pot, doncs, alienar els seus béns, com també usar-ne, gaudir-ne i disposar-ne, sense intervenció marital (excepte els aportats en dot). La constitucióHac nostra (1351) concedeix a la dona casada el dret detenuta (assegurant la restitució del dot i de l'escreix) i beneficia la vídua amb l'any de plor (que permet disposar de les rendes del patrimoni del marit durant l'any següent a la seva mort).
Fins a l'any1984, quan es modificà la Compilació de dret civil de1960, pelParlament de Catalunya, eren vigents els articles referents a l'Authentica si qua mulier, alsenatconsult vel·leià i a la constitucióHac edictali vers la limitació imposada en la successió al cònjuge sobrevivent del causant bínub (que s'ha casat en dues ocasions) en concurrència amb descendents d'anteriors matrimonis. La mateixa llei del Parlament català feu que laquarta marital passés a ser laquarta vidual amb igual tractament per a la muller que per al marit, i que lapresumpció muciana, per la qual se suposava donats pel marit els béns adquirits per la muller durant el matrimoni, s'estengués a ambdós cònjuges i es limités als casos de fallida i concurs de creditors d'un d'ells.
Les Corts Generals espanyoles, amb la finalitat d'adaptar la legislació a la Constitució de 1978 han dictat diferents disposicions legals que modifiquen el codi civil a fi de convertir en realitat la igualtat de sexe: així s'atribueix la pàtria potestat als dos esposos, suprimeix la submissió de la dona al marit i l'obligació d'adopció de la seva ciutadania i, en general, dona a marit i muller un tractament d'igualtat; així mateix, quant al codi penal, s'efectuaren, també, lleugeres modificacions que posen fi a la discriminació contra la dona en l'adulteri, suprimint aquesta figura de delicte, com també la de l'amistançament; això no obstant, es manté una legislació restrictiva respecte a l'avortament.
Les diferències observades entre dones i homes en psicologia i manera de comportar-se són difícils d'estudiar, atès que els límits entre el que és part del rol cultural i el que és una ment diferent no estan gens clars[6] i, per tant, se sol parlar de tendències descriptives (i no explicatives).
Les dones puntuen més alt en els tests d'obertura a l'exterior i menys en estabilitat emocional, fet que ha consolidat l'estereotip de la dona comunicativa (especialment amb les amigues) i afectuosa[7] però neuròtica, caricaturitzat al llarg de la història. Sembla que la diferència sorgeix de la necessitat de cooperació entre les tasques tradicionalment reservades a les dones, amb la consolidació dels rols culturals associats. Les dones acostumen a mostrar menys agressivitat o bé la manifesten d'una manera menys física.
Laidentitat sexual d'una dona és el sentiment d'una persona de pertinença a un determinat sexe, independentment del gènere, masculí o femení que biològicament o socialment tingui assignat. Pot concordar amb el gènere de l'individu, si una dona se sent dona, o pot no ser així, com als casos detranssexualitat iintersexualitat. Hi ha qui creu que la identitat sexual només és una qüestió educativa imposada, o almenys influenciada, per una societat determinada.
La dona també pot crear-se i desenvolupar unrol sexual, amb formes de vestir i de comportar-se socialment en concordància amb la seva cultura i el seu gènere.
Llevat d'algunes societats primitives derègim matriarcal, la dona ha estat objecte al llarg del temps d'una discriminació respecte a l'home pel que fa al desenvolupament de funcions i rols socials. L'arrel d'aquesta diferenciació de rols cal cercar-la en les diferències biològiques i anatòmiques que es donen entre ambdós sexes; la constitució anatòmica més feble i les limitacions imposades per la maternitat.
Segons Talcott Parsons,[9] hi ha dues situacions límit als països desenvolupats, en una la separació entre rol social i gènere és màxima i en l'altra mínima. Així, en els models de separació, s'aposta per l'educació diferenciada a l'escola i es privilegia que els homes estudiïn més anys que les dones, ja que ells estan destinats a mantenir la família i treballar fora de casa en llocs de prestigi, mentre que el treball femení es veu com a complementari, quan existeix. Per contra, en un model igualitari l'educació ésmixta i s'aposta perquè tothom pugui arribar al màxim nivell educatiu; no hi hadiferència entre les professions per sexe i no hi hadiscriminació salarial. En el model segregat, la dona té com a màxima funció la cura de la casa i els nens, tasques que són compartides en el model igualitari, que també proposa que les decisions importants siguin fruit de tots els membres de la llar. Els models s'acostumen a donar només gradualment en la majoria de contextos.
El paper de la dona en lapolítica ha anat canviant any a any, i tant en països orientals com en occidentals és actualment comú trobar dones ocupant càrrecs polítics. Malgrat que encara existeixen moltsprejudicis i dubtes a causa de limitacions culturals, algunes dones han assolit alts càrrecs dins dels governs dels seus respectius països, fins i tot en alguns casos han arribat acap d'estat.
La presència de la dona en laliteratura reflecteix en gran manera elrol de gènere (feminitat) que li atribueix cadacultura isocietat. Els personatges femenins en obres d'autoria masculina solen ser idealitzacions, estilitzacions o estereotips, ja que en societatsandrocèntriques ipatriarcals els homes que no veuen les dones com a iguals, per a no compartir el seupoder, les idealitzen i així les converteixen enbellsobjectes, com és el cas de les "muses".[10]
Per exemple, existeixen moltess obres masculines on la dona és elsímbol sexual per excel·lència, eltrofeu que l'home ha d'aconseguir: així apareixHelena en les obres d'Homer, la princesa dels contes de fades o la variant angelical dels poemes trobadorescs i els relats de cavalleria. La funció de la dona és passiva, o bé no apareix com a personatge participant o bé es tracta que resisteixi per defensar la sevavirginitat (com enPamela, deSamuel Richardson). També és qui ha de ser rescatada per l'home, com les princeses segrestades per dracs, un exemple de l'estereotip dedonzella en perill. Un cop casada, és part de l'honor del marit, com es veu en els drames barrocs.
Un altre rol tradicional de la dona com a personatge en la literatura d'autoria masculina és el demare. Els protagonistes evoquen la seva mare idealitzant-la, com a símbol de protecció i amor, lligada a la infantesa com a època d'innocència. La seva desaparició provoca la infelicitat, com enOliver Twist o laVentafocs. La mare desconeguda és un arquetip que permet jocs d'identitat (usualment un noi o noia pobres acaben descobrint-se com a fills de nobles) o tragèdies com la d'Èdip.
Al contrari, elmite de lavagina dentata o de dona destructora per la seva força sexual ha estat usat sovint en literatura, amb dones temptadores que segueixen el model bíblic d'Eva. Les superheroïnes i dones guerreres (com per exemple les amazonesgregues) han heretat part dels seus atributs. Lafemme fatale és una variant d'aquesta concepció.
La revistaLa Dona Catalana va ser una publicació setmanal on van escriure i col·laborar dones escriptores de l'època. Exemplar publicat a Barcelona l'any 1934
En l'amor romàntic de la literatura masculina, les dificultats socials són un al·licient o un entrebanc per a la parella, com enRomeu i Julieta. Des d'aquell model es passa a l'ideal del romanticisme, on en la narrativa d'autoria masculina l'amor esdevé el centre de la vida de la dona, que no assoleix la felicitat si no l'aconsegueix (com es veu enMadame Bovary). Enfront aquest amor idealitzat, apareixen ja al segle xviii les novel·les que giren a l'entorn delmatrimoni i la difícil posició de la dona, un tema recurrent al llarg de tres segles: es mostren protagonistes que tenen casaments infeliços i busquen la seva realització en l'adulteri o que són forçades a aliances de conveniència. Aquesta visió pessimista contrasta amb les trames d'intriga amorosa pròpies del teatre.[11]
Els dilemes personals de la dona, al marge de la seva realització amb una parella, no centren la literatura masculina fins a mitjan segle xix i augmenten a finals del XX, amb l'auge delfeminisme i de la revalorització del rol social de la dona. És en aquests segles quan sorgeixen les protagonistes femenines independents de manera majoritària, que ja havien estat presents en la literatura escrita per dones des dels inicis de la cultura.
Al marge del seu paper com a personatge, hi ha gèneres considerats propis de dones. Les novel·les sentimentals o rosa i lachick-lit són dos exemples (clàssic i contemporani) de narracions concebudes específicament per a dones, si bé elles són més lectores que els homes en el total de la literatura des de la generalització de l'educació bàsica.
Quant a la literatura feta per dones, en l'antiguitat la dona, per exemple, expressa el seu amor en la lírica, tant popular (les cançons d'amic) com culta (els poemes deSafo de Lesbos). Hi ha hagut literatura escrita per dones, en vers i en prosa, culta i popular, de ficció i no-ficció, religiosa i pagana, assajos, investigacions científiques i de tota mena en l'època medieval i fins a l'actualitat. Alsegle xxi, en el gènere teatral hi ha dramaturgues que escriuen textos dramàtics i directores de teatre.
Les dones han fet contribucions substancials a laciència des dels inicis dels temps. Els historiadors interessats en elgènere i la ciència han ressaltat els estudis i assoliments de la ciència per part de la dona, les barreres que han hagut d'afrontar, i les estratègies que han pres per tal que les seves obres hagin pogut ser acceptades en publicacions científiques de renom i en altres publicacions. L'estudi històric, crític isociològic d'aquests problemes han esdevingut una disciplina acadèmica per si mateixa.
La implicació de la dona en l'àmbit de la medicina ha estat manifesta en moltes civilitzacions antigues, i l'estudi de lafilosofia natural en l'antiga Grècia estava oberta a les dones. Les dones van contribuir al progrés de l'alquímia en els primers segles després de Crist. En l'edat mitjana, elsconvents eren un lloc important d'educació per a dones, i algunes d'aquestes comunitats van donar oportunitats a les dones per tal que contribuïssin a la investigació acadèmica. Durant el sorgiment de lesprimeres universitats, les dones foren, en la seva majoria, excloses de l'educació universitària.[12] L'actitud envers l'educació mèdica de les dones a Itàlia sembla haver estat més liberal que en altres llocs. La primera dona que va aconseguir una càtedra universitària en l'àmbit científic fouLaura Bassi, una científica del segle xviii.
Encara que els rols de gènere estaven clarament definits en el segle xviii, les dones van experimentar grans avenços en ciència. Durant el segle xix, les dones estaven excloses de la majoria de l'educació científica formal, però van començar a ser admeses en els estrats cultes durant aquest períoda. A finals d'aquest segle, el sorgiment de les universitats femenines va proporcionar feina a les dones, així com oportunitats per a la seva educació.Marie Curie, la primera dona a guanyar unpremi Nobel l'any 1903 (física), aconseguí un segon guardó el 1911 (química), tots dos per les seves investigacions sobreradioactivitat. Fins a un total de 40 dones han aconseguir el Premi Nobel entre 1901 i 2010. 16 dones han aconseguit el Premi Nobel en física, química, fisiologia o medicina.[13]
Existeixen diverses organitzacions que treballen aquesta qüestió tant d'àmbit internacional com laConferència per l'Ordenació de les Dones i, a escala europea, l'Associació Europea de Dones en la Investigació Teològica. En l'estat espanyol existeixMujeres y Teologia i l'Asociación de Teólogas Española (ATE). En l'àmbit català hi ha també elCol·lectiu de Dones en l'Església iDones Creients.
Elmoviment feminista ha estat una lluita pel reconeixement de la igualtat d'oportunitats i la igualtat de drets per a les dones. Les dificultats per obtenir aquest reconeixement s'han dut a terme a causa de factorshistòrics, en combinació amb elscostums i lestradicionssocials. Actualment, gràcies als esforços del moviment feminista de fa dècades, en la major part de les societats les dones tenen accés aformacions i carreres laborals pròpies, més enllà de sermestresses de casa. I, encara que hi continua havent una fortadiscriminació cap a les dones a nivell tant laboral com familiar, pot dir-se que, en termes generals, les condicions de les dones han millorat.
Elfeminisme català va començar a principis delsegle xx qüestionant l'exclusió de les dones de lacultura i la subalternitat femenina. Es va centrar en la promoció dels drets de les dones en els àmbits educatius, culturals i laborals, perquè les característiques del desenvolupament polític espanyol no foren propícies per a l'emergència d'unfeminisme liberal de signe polític, orientat cap a la consecució delsufragi i dels drets polítics individuals, com havia succeït en estats com la Gran Bretanya. Amb laSegona República les dones van aconseguir elsufragi femení. La ministraFrederica Montseny defensà l'avortament i exigí una participació real de les dones en laindústria de guerra i elsserveis públics. L'any1978 va aparèixer elPartit Feminista.[14]
Encara que neixin menys dones que homes (la proporció queda al voltant de l'1:1.05), hi ha més dones entre la població adulta (sobre un 1.04:1). Les dones tenen uníndex de mortalitat inferior que els homes, encara a l'úter, i viuen una mitjana de cinc anys més a causa d'una combinació de factors:[15] lagenètica (els cromosomes sexuals de les dones disposen de gens redundants i variats);sociologia (en la major part d'estats no han de realitzar cap servei militar);salut (menys percentatge en suïcidis i en elconsum de tabac i l'alcohol, encara que referent al tabac, la tendència està canviant als països occidentals); la presència d'estrogen (hormona femenina), que té un efecte cardioprotector en les dones premenopàusiques; i l'efecte d'alts nivells d'andrògens en els homes.
L'any2001, de la població total, hi havia 101.3 homes per cada 100 dones.
↑«Entrada "dona"». Diccionari de la GEC. L'Enciclopèdia. [Consulta: 6 novembre 2009].[Enllaç no actiu].Encatalà antic se'n deiamuller (del llatímulier, 'dona'), mentre quedona conservava el valoretimològic llatí de 'senyora'; ambdós mots intercanviaren el significat, procés que ja havia conclòs cap al segle xiii. En l'edat mitjana també se'n deiafembra (del llatífemina, 'dona'), mot esdevingutarcaisme de fa segles.
↑McCormack, Helen. "The shape of things to wear: scientists identify how women's figures have changed in 50 years", The Independent. 21 de novembre del 2005. (en anglès)
↑Ferraro, F. Richard; Muehlenkamp, Jennifer J.; Paintner, Ashley; Wasson, Kayla; Hager, Tracy; Hoverson, Fallon. (octubre del 2008). "Aging, Body Image, and Body Shape". Journal of General Psychology vol. 135 (número 4): pàgines 379-392 (en anglès)
↑Bren, Linda (2005) Does Sex Make a Difference? FDA Consumer magazine, número del juliol i agost del 2005. (en anglès)
Roget's II: The New Thesaurus (Boston: Houghton Mifflin, 2003 3a edició),ISBN 0-618-25414-5 (en anglès).
Women in world history : a biographical encyclopedia, 17 volums., edició d'Anne Commire, Waterford, Conn. [etc.] : Yorkin Publ. [etc.], 1999 - 2002 (en anglès).
.svg)
