 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Nom en la llengua original | (la)Domus Aurea | |||
| Dades | ||||
| Tipus | Jaciment arqueològic,estructura romana,palau,villa rustica(en) ,museu d'objectes arqueològics,museu nacional d'Itàlia,edifici d'estudis civil istoric(oc),casa romana,museu del Ministeri de Cultura italià iAncient Roman imperial palace(en) | |||
| Part de | Regio III Isis et Serapis(en) iparc arqueològic del Colosseu | |||
| Construcció | 64 dC | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | arquitectura romana | |||
| Superfície | exposició: 1.833 m² exposició: 10.000 m² | |||
| Ubicació geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Roma Capitale (Itàlia) | |||
| Lloc | viale della Domus Aurea, 1, 00184 Roma RM | |||
| ||||
| Patrimoni monumental d'Itàlia | ||||
| Activitat | ||||
| Treballadors | 10(2019) | |||
| Visitants anuals | 7.808 (2020) | |||
| Lloc web | parcocolosseo.it… | |||
LaDomus Aurea (literalment, enllatí, 'casa d'Or') és un palau grandiós bastit per l'emperadorNeró aRoma després del gran incendi de l'any64, que ocupava, segons s'ha calculat, al voltant de 50 hectàrees entre els turons delPalatí i l'Esquilí. Edifici construït bàsicament ambmaó, la seva luxosa decoració incloïa incrustacions d'or,pedres precioses iivori. Inacabat a la mort de Neró, fou la residència deVespasià iTit, i abandonada perVespasià, que va aixecar laDomus Augusti, i finalment danyat per l'incendi del104,[1] l'emperadorTrajà en va fer cobrir les ruïnes, cosa que ha permès que les restes trobades durant les excavacions mostrin un bon estat de conservació. Les seves pintures murals són particularment belles.
Suetoni conta que Neró, quan va entrar per primera vegada a la seva Domus Aurea, va exclamar:
| « | Bé! Ara per fi puc començar a viure com un ésser humà. | » |
| — Suetoni,Vida dels Cèsars: Vida de Neró, 31 | ||
Els arquitectes foren un tal Sever i un talCèler.
Oblidada durant segles, la Domus Aurea va ser descoberta durant elRenaixement pels grans artistes del moment, incloent-hi Rafael, que va tenir en els frescos un punt d'inspiració.[2] Tancada al públic durant molts anys per problemes de conservació, es va tornar a obrir el26 de juny del1999 i, des d'aleshores, s'ha anat tancant i obrint segons ho han anat permetent les tasques de restauració i les condicions del terreny, que regularment pateix inundacions quan plou fort, i n'han fet témer l'ensorrament. Torna a tenir l'accés prohibit al públic des del30 de setembre del2008.
El 2019 s'hi va descobrir una nova sala, durant unes obres de restauració, decorada amb frescos d'animals i figures mitològiques, com centaures o sàtirs, i també instruments musicals.[2]
| En altres projectes deWikimedia: | |
 | Commons (Galeria) |
| Commons (Categoria) |
