Eldomini del foc pels primers humans fou un punt d'inflexió en l'evolució humana i en l'evolució cultural que permeté proliferar les poblacions d'espècies humanes a causa de la incorporació a ladieta d'aliments cuits ambproteïnes icarbohidrats, l'expansió de l'activitat humana durant lanit i protegir-los delsdepredadors.[1]
La cocció augmenta elvalor energètic dels aliments i els fa més fàcils d'assimilar (augmenta la digestibilitat del midó entre un 12 i un 35%; la de les proteïnes, entre un 45 i un 78%).[2] Segons el primatòlegRichard Wrangham de laHarvard University, la calor del processament d'aliments va ser un element clau de l'evolució humana en haver disparat l'augment de la capacitat cerebral en permetre que elscarbohidrats complexos d'aliments amb midons fossin més fàcilment digeribles i, per tant, permetent que els humans absorbissin més calories[3][4][5] (la massa cerebral consumeix gairebé el 20% delmetabolisme basal encara que representa només el 2% delpes del cos humà).[6] També va suposar la reducció de l'aparell masticatori (dents i maxil·lars) i del tub digestiu, gràcies a la millora de la digestibilitat.[7]
La cocció desintoxica certs aliments i afavoreix el deslletament primerenc dels nadons, cosa que permet a les mares tenir més fills.[8]
A més, el foc proporciona protecció contra els depredadors al voltant dels campaments terrestres.[9] Il·lumina, permetent als humans endinsar-se a les coves. Perllonga el dia a costa de la nit, cosa que va permetre ampliar l'activitat humana durant la nit. Va ser un factor de convivència i socialització a la nit al voltant de la llar.[10]
En el pla tècnic, el foc va millorar la qualitat de les armes alPaleolític mitjà en permetre endurir al foc les puntes dels venables, després de les d'armes i dels estris alPleistocè Superior escalfant materials lítics (especialment elpedernal) per facilitar-ne el tallat.
Les proves més primerenques de l'ús pels humans del foc prové de diversesexcavacions arqueològiques a l'est de l'Àfrica, com araChesowanja, prop del llacBaringo,Koobi Fora, iOlorgesailie aKenya. Les proves a Chesowanja consisteixen en fragments d'argil·la vermella cuita datats de fa 1,42 milions anys (Ma).[11] El rescalfament dels fragments trobats al lloc revelaren que l'argila s'hagué d'escalfar a 400 °C per endurir-la.
A Koobi Fora, els llocsFxJjzoE iFxJj50 mostren proves de control del foc perHomo erectus fa 1,5 Ma, amb l'enrogiment dels sediments que només pot ser produït per l'escalfament a 200-400 °C.[11] Hi ha una depressió amb forma artificial a Olorgesailie, Kenya. S'hi han trobat restes microscòpiques decarbó vegetal, però podria ser el resultat d'unincendi forestal.[11]
AGadeb,Etiòpia, fragments detova cuita que semblaven haver estat cremats foren trobats a lalocalització 8E, però el recremament de les roques podria ser degut a l'activitat volcànica local.[11] Aquests fragments s'han trobat entre eines de l'acheulià d'H. erectus.
A la vall de riuAwash mitjà, es trobaren cavitats de forma cònica d'argila rogenca que podrien haver sigut originades per temperatures de 200 °C. Alguns autors creuen que són soques d'arbres cremats, de manera que haurien provocat la cavitat en cremar el mateix arbre.[11] També hi ha pedres cremades a la vall de l'Awash, però a la zona també hi hatova volcànica.
La primera evidència definitiva del control humà del foc va ser trobada aSwartkrans,Sud-àfrica. S'han trobat diversosossos cremats entre les einesacheulianes, eines d'os i els ossos amb marques de talls d'homínids.[11] Aquest lloc mostra algunes de les primeres proves decarnivorisme de l'H. erectus. A la cova de les Llars (Cave of Hearths) al sud d'Àfrica, s'han trobat dipòsits amb data de 0,2-0,7 Ma, igual que en diversos altres llocs comMontagu Cave (0,058-0,2 Ma) i a la desembocadura del riuKlasies (0,12-0,13 Ma BP).[11]
L'evidència més forta prové deKalambo Falls aZàmbia, on es trobaren diversos objectes relacionats amb l'ús del foc pels éssers humans, incloent-hitroncs carbonitzats,carbó vegetal, àrees enrogides, plantes herbàcies carbonitzades, i estris de fusta que poden haver estat endurits amb foc. El lloc fou datat ambradiocarboni entre 61.000 anys i 110.000 anys usant tècniques deracemització dels aminoàcids.[11]
El foc fou usat per a tractar els càlculs amb calor per a augmentar-ne la viabilitat abans que els botons d'eines de la cultura Stillbayense.[12][13][14]Aquesta investigació feu aquesta mena de troballes no sols en els llocs de l'estilbaià, que es remunten a 72.000 anys, sinó en llocs que podrien arribar a una antiguitat de 164.000 anys.[12]
Un lloc més recentment descobert al Pont dels fills de Jacob (גשר בנות יעקב,Bnot Ya'akov),Israel-Palestina, mostra fogatges d'H. erectus oH. ergaster d'entre 790 i 690 milers d'anys (ka).[15]A la covaQesem (Qesem Cave), a uns 12 km a l'est deTel-Aviv, hi ha evidència de l'ús regular de foc entre 382.000 - 200.000BP (anys abans del present) al final delPlistocè inferior. Les grans quantitats d'ossos cremats i elssòls moderadament escalfats suggereixen que l'evisceració i neteja de les preses es feia prop dels focs.[16]
AXihoudu, a la província deShanxi, hi ha proves de la crema per la descoloració negra, gris i gris-verdosa d'ossos de mamífers. Un altre lloc a la Xina ésYuanmou, a la província deYunnan, on s'han trobat ossos ennegrits de mamífers.[11]
ATrinil,Java, s'han trobat entre els fòssils d'H. erectus ossos ennegrits similars i dipòsits de carbó.[11]
AZhoukoudian, a la Xina, les proves de foc es produïren entre 500.000 1,5 milions BP.[17]El foc a Zhoukoudian és suggerit per la presència d'ossos cremats, restes d'indústria lítica cremades, carbó,cendra, i llars al voltant delsfòssils d'H. erectus en el nivell 10 deljaciment 1.[11][18] Aquesta evidència prové deljaciment 1 a Zhoukoudian, on es van trobar diversos ossos ennegrits o enfosquits de manera uniforme. Es va determinar que les restes òssies eren característiques d'ossos cremats en comptes d'unatinció demanganès. L'anàlisi d'aquestes restes també revelà la presència d'òxids, mitjançantespectroscòpia d'infrarojos i al laboratori s'aconseguí produir el mateix resultat de coloració turquesa escalfant alguns dels altres ossos trobats en elnivell 10. Tot i que al jaciment es podria haver produït el mateix efecte degut a l'escalfament natural, aquest es produí al laboratori aconseguint coloracions dels ossos en blanc, groc i negre.[18] El nivell 10 és descrit amb cendres ambsilicialumini,ferro ipotassi d'origen biològic, però les restes de cendres de fusta, com ara els agregats silicis, han desaparegut. Entre aquestes, hi ha possibles restes de llars "representades per sediments laminats fins d'argila illims intercalats amb fragments de matèria orgànica de color vermellós-marró, marró i groc; i a nivell puntual barrejats amb fragments depedra calcària i llims, argiles i matèria orgànica de color marró fosc finament laminats."[18] El lloc en si no demostra que els incendis es fessin a Zhoukoudian, però l'associació dels ossos ennegrits pels artefactes de pedra, almenys, mostra que els humans no tenien control d'incendis en el moment de l'habitació de la cova de Zhoukoudian.
Diversos llocs a Europa han demostrat l'evidència de l'ús del foc per part d'H. erectus. El més anticSamu (Homo erectus) s'ha trobat aVértesszőlős,Hongria, on s'han trobat restes d'ossos però no s'han trobat restes de carbó. A Torralba iAmbrona,Espanya, s'hi ha trobat carbó i fusta entre restes d'eines d'estilacheulià, datades entre 0,3 i 0,5 Ma BP.[11]
ASaint-Estève-Janson, aFrança, hi ha proves de 5 llars i sòls enrogits a la cova d'Escale. Aquestes llars s'han datat sobre els 200 ka BP.[11]
La majoria de restes fins a la data permeten establir, amb prudència, que l'expansió del control del foc començà fa 125.000 anys BP.[17]
Un canvi important en la conducta dels humans fou conseqüència del control del foc i la seva llum.[19] L'activitat no es restringia a les hores amb llum solar. A banda, alguns mamífers i insectes hematòfags eviten el foc i el fum[1][11]El foc també conduí a una millora en la dieta mitjançant la ingesta de proteïnes cuites.[1][18][20]
Richard Wrangham, de laUniversitat Harvard, argumenta que la cocció d'aliments hauria permès el desenvolupament delcervell permetent unadigestió més eficient d'aliments rics enmidó i, conseqüentment, permetent una major ingestacalòrica.[21][5]
Stahl suggerí que, a causa dels components indigeribles de les plantes, com lacel·lulosa i el midó, certes parts de la planta, comtiges,fulles madures, lesarrels engruixides i elstubercles no formaren part de la dieta dels homínids fins després de l'arribada del domini del foc.[22]En canvi, la dieta consistia en les parts de les plantes que contenien sucres simples i carbohidrats, com arallavors,flors ifruits carnosos. La incorporació de lestoxines en les llavors i fonts similars de carbohidrats també va afectar la dieta, com elsglicòsids cianogènics tals com els trobats en les llavors delli, laiuca i lamandioca, que perden la toxicitat després de ser cuits.[22] La dentadura d'Homo erectus i el desgast de les dents reflecteixen el consum d'aliments com carns dures i arrels vegetals.[23][24]
La cocció de la carn, com es desprèn dels ossos de mamífers cremats i ennegrits, fa que les carns siguin més fàcils d'empassar i digerir-ne les proteïnes.[25][26]La quantitat d'energia necessària per a digerir carn cuita és menor que la destinada per a la carn crua, i la cuina gelatinitza elcol·lagen i altresteixits connectius.[26] La cocció també elimina elsparàsits ibacteris i redueix la possibilitat d'intoxicació alimentària.