| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1115(Gregorià) Segòvia (Espanya) |
| Mort | c. 1190(Gregorià) (74/75 anys) Toledo (Espanya) |
| Religió | Església Catòlica |
| Es coneix per | Traduccions de l'àrab |
| Activitat | |
| Camp de treball | Filosofia |
| Ocupació | lingüista, escriptor, traductor, filòsof |
| Membre de | |
| Professors | Guillem de Conches iThierry de Chartres |
| Influències | |
Domingo Gundisalvo, també conegut com aDomingo Gonzalvo o, en llatí,Dominicus Gundisalinus (segle xii), va ser unfilòsof itraductor d'obres científiques i filosòfiques àrabs al llatí. Va escriure tractats filosòficsaristotèlics.
Poc es coneix de la seva vida. Se sap que va serardiaca de les catedrals deSegòvia iToledo.[1] La seva activitat com a traductor sembla haver començat vers el 1140-1150, però ha sigut plenament confirmada durant el període del bisbat deJuan de Toledo (1152-1156). També es té constància de la seva activitat a Toledo fins als anys 1178-1181.
Cal suposar que no sabia àrab, motiu pel qual les seves traduccions són fetesa quatre mans: unmossàrab o unjueu convers llegia el text (àrab o hebreu) i el recitava enllengua romànica (el castellà primitiu que es parlava a Toledo el segle xii) i Gundisalvo l'escrivia enllatí.[2] La identitat del traductor parella (o traductors parelles) de Gundisalvo continua sent controvertida,[3] ja que va signar les seves traduccions amb diferents noms de la seva parella:Magister Johannes,Johannes Hispanus iAvendauth. Hi ha estudiosos que identifiquen tots tres personatges ambJoan Hispalense,[4] el que no sembla gaire probable per la cronologia (Joan Hispalense va ser actiu a la primera meitat del segle xii, no a la segona). Altres estudiosos identifiquen tots tres personatges (diferents de Joan Hispalense) com el mateix: el jueu conversAbraham ibn Daud conegut com aAvendauth,[5] ja que aquest sabia àrab (a més d'hebreu); mentre que, finalment, altres consideren queJohannes Hispanus iMagister Johannes són un mateixmossàrab iAvendauth és un jueu convers que pot o no pot serAbraham ibn Daud.[6]
De les seves traduccions se’n van fer moltes còpies disseminades per tot Europa. És considerat el re-introductor de l'aristotelisme, sobretot a través de les seves traduccions de les obres d'Avicenna.
