| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 1160(Gregorià) Barcelona | ||
| Mort | 1r setembre 1198(Gregorià) (37/38 anys) Coïmbra (Portugal) | ||
| Sepultura | monestir de Santa Cruz | ||
| Reina consort de Portugal | |||
| 1185 – 1198 ← Mafalda de Savoia –Urraca de Castella → | |||
| Altres | |||
| Títol | Reina consort de Portugal(1185(Gregorià)–1198(Gregorià)) | ||
| Família | Casa reial d'Aragó | ||
| Cònjuge | Sanç I de Portugal(1174(Gregorià)–1198(Gregorià)),mort | ||
| Fills | Teresa de Portugal i de Barcelona, Sança de Portugal i de Barcelona, Constança de Portugal, Alfons II de Portugal, Pere I d'Urgell, Ferran de Flandes, Ramon de Portugal, Blanca de Portugal, Mafalda de Portugal i de Barcelona, Berenguera de Portugal | ||
| Pares | Ramon Berenguer IV i Peronella d'Aragó | ||
| Germans | Guillem Berenguer de Barcelona Alfons el Cast Pere de Barcelona Ramon Berenguer IV de Provença Sanç de Barcelona i d'Aragó | ||
 | |||
Dolça de Barcelona (Barcelona,1160 -Coïmbra,1 de setembre de1198) va ser una infanta d'Aragó ireina consort de Portugal (1185-1198), filla delcomte de Barcelona,Ramon Berenguer IV, i de lareina d'Aragó,Peronella d'Aragó.[1][2]
Va ser filla deRamon Berenguer IV,comte de Barcelona, i dePeronella,reina d'Aragó.[3] Per línia paterna era neta deRamon Berenguer III iDolça de Provença, i per línia materna deRamir II d'Aragó iAgnès de Peitieu. Per tant, era germana d'Alfons el Cast,[1]Ramon Berenguer IV de Provença iSanç I de Provença.
Es va casar l'any 1174 amb el futurSanç I de Portugal, quan encara era només infant i, de fet, no va accedir al tron fins al1185, arran de la mort del seu pare. Aquest matrimoni molt probablement va ser fruit de l'interès de Portugal, com a estratègia per contrarestar l'aliança entre els reis de Castella i Lleó.[4] Dolça va tenir onze fills, alguns historiadors afirmen que va tenir-ne fins a quinze,[5] tot i que aquests haurien mort en la infància. Els fills del matrimoni van ser:[1][6]
No hi ha gaire informació sobre la seva actuació com a reina consort. En termes generals, no va intervenir en els afers d'estat.[5] No obstant això, destaca la concessió que va fer d'unsfurs generosos a la vila deMortágua el1192, la qual, més endavant, va constituir un model per a la resta de furs portuguesos. En aquest cas, va significar la constitució del règim municipal i l'organització dels primers magistrats.[1]
Va morir l'1 de setembre de1198 aCoïmbra. Va ser enterrada almonestir de Santa Cruz de la mateixa ciutat.[1]
