Doha (àrab:الدوحة,ad-Dawḥa, pronunciat localmentad-Dōḥa) és la capital deQatar, a la costa oriental. Té més habitants que la resta de ciutats de Qatar juntes, amb una població de 2.382.000 el 2018.,[1] i està situada almunicipi d'Ad Dawhah, algolf Pèrsic.
Doha
Doha és la ciutat més poblada del país, ja que més del 80% de la població de Qatar viu a Doha o a l'àrea metropolitana, i també n'és el centre econòmic. Doha és la seu de la Education City, una àrea dedicada a la recerca i a l'educació. La ciutat està situada en un port natural d'aigua poc fonda, entre dos esculls que formen una badia (badia es diudawha en el dialecte local, i va donar nom a la ciutat). La ciutat va sorgir sobre el poblet de pescadors d'Al-Bid (o Al-Bida) nom que avui dia es conserva en un barri.
És la ciutat de més ràpid creixement de Qatar, amb més del 80% de la població del país que viu a Doha o alssuburbis circumdants.[2] És el centre polític i econòmic del país.[3]
Una vista de Doha des de l'Estació Espacial Internacional el 2010 posa de manifest el ràpid desenvolupament que va experimentar la ciutat des del descobriment del petroli als anys seixanta.
Doha es troba a la part central-est de Qatar, limita amb elgolf Pèrsic a la seva costa. La seva cota és 10 snm.[4] Doha està molt urbanitzada. La recuperació deterres davant de la costa ha afegit 400 hectàrees de terreny i 30 km de costa.[5] La meitat dels 22 km² de superfície sobre la qual es va construir l'aeroport internacional de Hamad va ser un terreny recuperat.[6]
La geologia de Doha es compon principalment de disconformitats meteorològiques a la part superior de la formació de Dammam del períodeeocè, formantpedra calcàriadolomítica.[7]
La Perla és una illa artificial construïda específicament davant de la costa de Doha, connectada amb el continent per un pont.
La Perla és unailla artificial de Doha amb una superfície de prop de 400 ha.[8] S'ha estimat que el projecte total costarà 15.000 milions de dòlars un cop finalitzat.[9] Altres illes de la costa de Doha inclouen l'illa Palmera, l'illa Shrao, l'illa Al Safliya i l'illa Alia.[10]
En una enquesta de 2010 de les aigües costaneres de Doha realitzada per l'Autoritat d'Estadística de Qatar, es va trobar que la seva profunditat màxima era de 7,5 m i la profunditat mínima era de 2 m. A més, les aigües tenien un pH mitjà de 7,83, unasalinitat de 49,0 psu, una temperatura mitjana de 22,7 °C i 5,5 mg/L d'oxigen dissolt.[11]
Doha té unclima desèrtic càlid (classificació climàtica de KöppenBWh) amb estius llargs i extremadament calorosos i hiverns curts i càlids.Doha està situada a lapenínsula Aràbiga i, per tant, el clima és molt càlid. Les temperatures mitjanes superen els 40ºCelsius des del maig al setembre, i la humitat és molt baixa. A l'estiu gairebé no es registra cap precipitació, i la mitjana de pluja anual és d'uns 70 mm, que cau de manera esporàdica entre l'octubre i el març. Durant les nits d'hivern la temperatura pot caure per sota dels 7º Celsius.
Les temperatures altes mitjanes entre maig i setembre superen els 38 °C i sovint s'acosten als 45 °C. La humitat sol ser la més baixa al maig i juny. Els punts derosada poden superar els 30 °C a l'estiu. Durant tot l'estiu, la ciutat no registra gairebé cap precipitació, i menys de 20 mm durant altres mesos.[12] Les precipitacions són escasses, amb un total de 75 mm per any, caient en dies aïllats majoritàriament entre octubre i març.
Els dies d'hivern són relativament càlids mentre el sol surt i fresc durant la nit. La temperatura rarament baixa per sota dels 7 °C La temperatura més alta registrada va ser de 50,4 °C el 14 de juliol de 2010, que és la temperatura més alta que s'ha registrat maig a Qatar.[13]
Igual que la majoria de ciutats dels països rics de l'Orient Pròxim, Doha experimenta unboom constructiu. La ciutat invita firmes arquitectòniques internacionals perquè dissenyin nous edificis.
Una part important de la població de Qatar resideix als límits de Doha i la sevaàrea metropolitana.[28] El districte amb més densitat de població és la zona central d'Al Najada, que també acull la població total més alta del país. La densitat de població a la gran regió de Doha oscil·la entre 20.000 persones per km² i 25 persones per km².[29] Doha va ser testimoni de taxes de creixement explosives de la població a la primera dècada del segle XXI, absorbint la majoria dels milers de persones que llavors emigraven a Qatar cada mes. La població de Doha és al voltant d'un milió, amb la població de la ciutat més que duplicada entre 2000 i 2010.[2]
L'any 2004, es va aprovar la Llei de propietat estrangera de béns immobles, que permetia als ciutadans no qataris comprar terres a zones de Doha, com ara la llacuna de la badia de l'oest, la perla de Qatar i la nova ciutat de Lusail.[37] Abans d'això, els expatriats tenien prohibit posseir terres a Qatar. La propietat d'estrangers a Qatar els dona dret a un permís de residència renovable, que els permet viure i treballar a Qatar.[28]
No se'n sap gairebé res abans del1832 quan fou visitada pel resident polític britànic al Golf que la va declarar dependència deBahrein; es creu que en aquest temps era dependència efectiva de Bahrein però al seu torn l'illa pagava tribut (zakat) alsAl Saüd deNajd i el resident britànic anava a cobrar el zakat a Doha en nom deBahrein i el pagava als saudites. El1852 els otomans van ocupar Doha i la van unir alsandjak del Najd, però la vila va continuar mantenint estretes relacions amb Bahrein (que havia signat el tractat de treva amb els britànics el1820) i també amb els saudites i els britànics. En aquest temps altres zones de la península foren considerades part de Bahrain, d'Abu Dhabi o del Najd (fins que els otomans van sortir de Doha). El1867 Doha va ser damnada en la guerra entre elsAl Thani i elsAl Khalifa de Bahrein que tenien el suport d'Abu Dhabi. El1882 es va construir la fortalesa d'Al-Wadjbah al sud-oest i l'any següent el xeic Kasim va obtenir una victòria sobre els otomans.
El xeic local de Doha, Muhammad ibn Thani va signar el tractat de treva amb els britànics el1868. El1895 Doha va destruir a la seva rivalal-Zubara. El1900 Doha era un port de pescadors de perles amb 12000 habitants (amb 9 barris ofarikhs) i ocupant una franja de 3 km a la costa; en aquest moment estava dominada per la Kalaat al-Askar (anomenada Kasr Kunara per la guarnició turca) que avui dia dona nom a una barri residencial i de magatzems.
A la sortida dels otomans (1916) el xeic local Abd Allah al-Thani (que va agafar el títol de xeic de Qatar) va signar un tractat amb laGran Bretanya pel que Qatar quedava sota un virtual protectorat (Special Treaty Relationship with H. M. Government) i passava sota administració del Ministeri d'Afers Exteriors (altres protectorats eren administrats per la Colonial Office). L'antiga casa pairal dels Al Thani a Doha (que encara es conserva) estava situada al barri d'Al-Dawha que havia donat nom a la ciutat. El1917 el xeicAbd Allah ibn Kasim al-Thani va construir la fortalesa d'Al-Kout al centre. Més tard els Al Thani van construir palaus al barri occidental d'al-Rayyan. La prosperitat venia de les perles però la introducció pels japonesos del sistema del cultiu va arruïnar aquesta indústria vers1930 i Doha es va empobrir. La trobada de petroli aDukhan, transportat per l'estació de Musayid, van obrir l'esperança, i encara que la producció es va aturar durant laII Guerra Mundial, després produir un desenvolupament notable.
Vers1960 la població s'estimava entre 20 i 30 mil habitants i era la majoria de la població de Qatar. Llavors tenia només un hospital i un petit aeroport. Fou residència de l'agent polític britànic fins a esdevenir capital de l'estat independent de Qatar el1971, experimentà un desenvolupament espectacular des de llavors. El1969 es va obrir la Government House (edifici emblemàtic de la ciutat), el1973 la Universitat de Qatar, el 1975 el Museu Nacional i el1996 va començar a emetre la cadena de televisió per satèl·litAl Jazeera, amb seu a Doha.
↑Kurşun, Zekeriya.The Ottomans in Qatar : a history of Anglo-Ottoman conflicts in the Persian Gulf. Istanbul : Isis Press, 2002, p. 16–17.ISBN 9789754282139.
↑«Births and deaths in 2010». Qatar Information Exchange. Qatar Statistics Authority. Arxivat de l'original el 9 de maig de 2015. [Consulta: 3 maig 2015].
↑«Births and deaths in 2011». Qatar Information Exchange. Qatar Statistics Authority. Arxivat de l'original el 23 setembre 2016. [Consulta: 3 maig 2015].
Barrett, David B. = George Thomas Kurian; Johnson, Todd M. Oxford University Press.World Christian encyclopedia: a comparative survey of churches and religions in the modern world. 1, 2001, p. 617.ISBN 978-0-19-510318-2.
.jpg)
