Undocument és una font en la qual hi ha dadesenregistrades que es poden recuperar,[1] independentment del mitjà en què s'hagi registrat.[2] És testimoni de l'activitat de l'home fixat en un suport perdurable i que conté informació.[3] Endret, té un sentit més restrictiu com a «escriptura que expressa declaracions de voluntat positives o negatives, o bé fets i drets».[4] No tots els documents en sentit arxivístic tenen valor jurídic.
La paraula prové del llatídocumentum, 'model, exemple' (dedocēre, 'ensenyar', i el sufix -mentum).[5][6]
En llenguatge corrent es fa referència als documents amb informació escrita o impresa sobrepaper,[cal citació] però en sentit ampli els suports poden ser tan diversos com permeti latecnologia.[3] Qualsevol suport material que contingui informació és un document. És el conjunt format pel contenidor i el contingut, amb l'objectiu de conservar i transmetre la informació superant l'espai i el temps.[7]
Els documents, agrupats, formen els fons o col·leccions, patrimoni dels països.[3]
La Llei del Patrimoni Cultural Català (article 19.1) defineix document:[3] «[…] s'entén per document tota expressió en llenguatge oral, escrit, d'imatges o de sons, natural o codificat, recollida en qualsevol mena de suport material, i qualsevol altra expressió gràfica que constitueixi un testimoni de les funcions i les activitats socials de l'home i dels grups humans, amb exclusió de les obres d'investigació o de creació.»
La norma UNE 50-106-90 per a tesaures monolingües defineix document com:[8] «Qualsevol ítem, imprès o no, susceptible de ser catalogat i indexat.»
Un tipus de document seria eldocument d'arxiu, diferenciat de la resta de tipus de documents per la seua creació.[9] Els documents d'arxiu podenclassificar-se seguint determinats criteris (la qualitat jurídica del productor, la forma i el suport).[10]
↑AENOR.UNE 50-106-90. Documentación: Directrices para el establecimiento y desarrollo de tesauros monolingües, 1990, p. 4.ISBN 2910009069275. D.L. M-45.059-90
