ElDnièster[1] (enucraïnès Дністép,Dnister; enromanèsNistru; enrus Днестр,Dniestr; engrec antic:Τύρας,Tyras, derivat d'un motescita; també anomenat, antigament,Danastris oDanastus, nom derivat de l'arrel indoirànicadon, que vol dir 'aigua') és unriu amb una longitud de 1.362 kilòmetres que neix aUcraïna, marca la frontera ambMoldàvia i desemboca a lamar Negra. En català és més conegut habitualment sota la formaDnièster, derivada de la pronúncia del nom rus del riu. És el segon riu més important d'Ucraïna i el riu principal de la regió històrica ucraïnesa deGalítsia, com també un símbol d'importància històrica i etnogràfica delprincipat de Galítsia-Volínia. Separa les regions històriques dePodíl·lia iBucovina. A part d'Ucraïna, travessa Moldàvia.
Tiras (llatíTyras, grec Τύρας) fou un dels principals rius de laSarmàcia europea.Heròdot diu encertadament que naixia a un gran llac. Corria paral·lel alriu Ister i feia de frontera entreDàcia i Sarmàcia. Desaiguava a lamar Negra al nord-est de la desembocadura de l'Ister, del que estava a uns 200 km. Segons elsIambes al Rei Nicomedes era navegable i hi abundava el peix, iOvidi diu que era un riu ràpid. Els turcs el van anomenarTural.
El nom actual de Dnièster prové de l'arrel indoirànica "don", que significa "aigua". Aquest riu comparteix la mateixa arrel amb: elDon,Síverskyi Donets,Dniéper (Danapris) i elDanubi (Dunai - Donau - Danube).
Mapa dels rius d'Ucraïna (en anglès)Mapa simplificat de Moldàvia mostrant el curs del Nistru.
El riu marca la fi real de l'estepa eurasiàtica. El Dnièster neix a una elevació d'entre 900 i 1.000 m, almont Rozlutx, a la part delsCarpats anomenadaBeskidy (Бески́ди), precisament als Beskids del Dnièster alt (Вехньодністро́вські Бески́ди,Vekhnodnistrovski Beskidi), prop del poble de Vovtxe (Вовче, abans Середа,Sereda), a l'óblast de Lviv no gaire lluny de la frontera ambPolònia, i comença el seu camí cap a l'oest, sud-oest. Travessa les províncies ucraïneses d'Ivano-Frankivsk,Txernivtsí,Ternópill,Khmelnitski (dibuixant la frontera entre aquestes dues últimes i la de Txernivtsí, com també entre la de Ternópill amb la d'Ivano-Frankivsk) iVínnitsia, marcant la frontera amb Moldàvia abans d'entrar a aquest país. Fa 398 kilòmetres per Moldàvia, la majoria dels quals marquen la frontera entre Moldàvia i Transnístria, i després torna a separar Moldàvia d'Ucraïna i finalment, entra a Ucraïna de nou a l'óblast d'Odessa. Desemboca a la mar Negra prop deBílhorod-Dnistrovski, uns 40 km al sud, sud-oest de la ciutat d'Odessa. Els ucraïnesos consideren que desemboca al seuliman, elliman del Dnièster, un tipus d'estuari, per després arribar a la mar Negra.
Camenca (ucraïnès: Ка́м'янка,Kàmianka), a la riba esquerra del Dnièster,de facto a Transnístria
Rezina (ucraïnès: Резіна), a la riba dreta del Dnièster
Rîbniţa (romanès: Rîbniţa; ucraïnès: Ри́бниця,Rýbnytsia; rus: Ры́бница), a la riba esquerra del Dnièster, sota el control efectiu de Transnístria
Dubăsari (ucraïnès: Дубосари,Dybossary), a la riba esquerra del Dnièster, sota el control efectiu de Transnístria
Grigoriòpol, ciutat de Moldàvia a la riba esquerra del Dnièster, sota el control efectiu de Transnístria
Slobòzia, a la riba esquerra del Dnièster, sota el control efectiu de Transnístria
Bender o Tighina (ucraïnès: Бендери,Bendery) és una ciutat a Moldàvia, sota el control efectiu de l'estat no reconegut de Transnístria des del 1992. Coneguda per la seva fortalesa medieval.
Tiraspol és la segona ciutat més gran de Moldàvia i la capital i centre administratiu de l'estat no reconegut de Transnístria.
Desembocadura del Dnièster a lamar Negra l'hivern, amb el seu líman mig congelat (óblast d'Odessa).
Municipis al liman del Dnièster, a l'óblast d'Odessa, a Ucraïna de nou:
Bílhorod-Dnistrovskyi (Білгород-Дністровський;romanès: Cetatea Albă), es troba a la riba dreta del líman. Famosa per la seva fortalesa medieval, sovint anomenada pel seu nom turc d'Akkerman.
Ovidiòpol (Овідіополь), davant per davant de Bílhorod-Dnistrovskyi, a l'altra banda del líman, a la riba esquerra.
Xabo (Шабо), a la riba dreta, entre Bílhorod-Dnistrovskyi i Zatoka.
Karolino-Buhaz (Кароліно-Бугаз), just on comença la barra de sorra, per la banda nord-est, per la riba esquerra. És un petit lloc d'estiueig.
Zatoka (Затока), situada just a l'obertura a la barra de sorra (el mini estret) que deixa entrar l'aigua de mar i sortir l'aigua de l'estuari, el seu nom vol dir "Badia" en ucraïnès. També és un petit lloc d'estiueig.
En ordre del naixement fins a la desembocadura (els afluents que entren per l'esquerra porten una E, els de la dreta van marcats amb D, i la llargada en quilòmetres també és indicada quan se'n té constància), són els següents:
Stri (Стрий, D, 230 km), aquest riu de l'óblast de Lviv neix alsCarpats, a la muntanya d'Iavornyk (Яворник), als Beskydy i desemboca al Dnièster entre les ciutats deKhódoriv (Хо́дорів) iJydàtxiv (Жида́чів).
Bystrýtsia (Бистри́ця, D, 17 km), neix de la confluència de tres rius, el més llarg, el Bystrýtsia Nadvirianska (Бистриця Надвірнянська), de 94 km.
Hnylà Lypa (Гнила́ Ли́па, "Til·ler Podrit" o "Tell Podrit", E, 87 km), neix al poble de Lypivstsi (Липівці).
Zolotà Lypa (Золота́ Ли́па, és a dir, "Til·ler" o "Tell d'Or", E, 85 km). Passa per la ciutat deBerejany (Бережа́ни, pronunciat Berejan·i, on la "n" i la "y" són dues lletres diferents, pronunciades per separat).
Seret (Сере́т, E, 242 km). Passa per les ciutats deTxortkiv (Чортків) iTernópill, i també els "assentaments de tipus urbà" de Velyka Berezòvytsia (Велика Березовиця), Mykúlyntsi (Мику́линці) i Zaliztsi (Залізці) a l'óblast de Ternópill, com també per l'óblast de Lviv. Desemboca al Dnièster prop del poble d'Horodok (Городок). (No s'ha de confondre amb el riuSiret, que a vegades també es diu Seret (Сірет, Серет), un afluent esquerre delDanubi, ni amb el riu homònim però més petit, de l'óblast de Lviv, afluent del Pobuk i que passa pel poble deDrohòbytx, Дрогóбич).
Zbrutx (Збруч, E, 247 km). El 1848, vora el riu es va trobar una escultura en forma de columna amb un cap de 4 cares, que es va anomenar l'ídol del Zbrutx. Representa una deïtat eslava i data del segle IX.
Stryvíhor o Strwiąż (ucraïnès: Стриві́гор;polonès: Strwiąż, pronunciatStrviaj, E, 94 km). Neix a Polònia, alsBeskids Centrals, i banya els territoris dePolònia i Ucraïna.
Veresxýtsia (Верещи́ця, E, 92 km), neix als pujals de Roztòtxia (ucraïnès: Розто́ччя; polonès: Roztocze), a l'óblast de Lviv. Banya els territoris d'Ucraïna i Moldàvia.
Jvàntxyk (Жванчик, E, 107 km), neix al poble de Klynove (Клинове)
